El Govern intenta posar un tallafoc a la trama russa del Procés per evitar que la reobertura del cas arran de la llei d’amnistia esquitxi la Generalitat actual i generi suspicàcies a la Unió Europea, on tot el que soni a rus crea un rebuig automàtic. La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha sortit al pas del cas Volhov, que investiga els suposats vincles de Carles Puigdemont i el seu entorn amb el Kremlin, i ha volgut desmarcar l’actual executiu de qualsevol connexió amb Moscou. “El Govern del president Aragonès no ha estat mai en contacte ni amb el govern rus ni amb l’entorn de Putin”, ha sentenciat en un esmorzar de Fòrum Europa.
La reactivació de la trama russa del Procés no només arriba en ple debat de l’amnistia, sinó també en un moment clau de les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea. Aragonès ha estat aquesta setmana a Brussel·les i s’ha reunit amb diversos comissaris europeus per reivindicar la necessitat de l’amnistia, defensar l’oficialitat del català i reclamar més poder decisió regional en les grans reformes de la UE. Fonts del Govern han celebrat que Catalunya hagi recuperat la “màxima interlocució” amb les institucions europees. Per això Serret ha volgut posar distància entre l’executiu d’Aragonès i Putin, de qui no han estat mai “ni col·laboradors ni possibles aliats”.
La pressa del Govern per desmarcar-se de la trama russa ha augmentat després de l’aparició del jutge que porta el cas, Joaquín Aguirre, a la televisió pública alemanya per parlar de l’operació Volhov. En una situació poc habitual, el magistrat esbomba detalls de la instrucció per abonar la tesi que el Kremlin pretenia intervenir en el procés sobiranista per desestabilitzar la Unió Europea.
Catalunya segueix el marc de referència de la UE
Serret ha deixat clar que la polític exterior de Catalunya segueix el “marc de referència” de la Unió Europea i que “rebutgen frontalment l’agressió de Rússia” a Ucraïna. La consellera d’Acció Exterior ha insistit que el Govern està “alineat amb la resposta de la Unió Europea” per ajudar Ucraïna i ha celebrat el desbloqueig del paquet de 50.000 milions d’euros per a Kíiv. “Hem de fer tots els esforços per evitar que l’economia d’Ucraïna col·lapsi, continuar negociant l’adhesió a la UE i avançar en tot allò que ens permeti donar estabilitat a la gent que està patint”. Serret també ha mostrat la “preocupació” de l’executiu català per “l’escalada” de la guerra a Gaza i la “tensió creixent” a la regió.
La consellera ha defensat que la Generalitat ha d’apostar per tenir el màxim de presència internacional i ha assegurat que Catalunya té una “acció exterior més forta que mai” tot i tenir recursos limitats. Serrat ha recordat que el 2023 es van obrir delegacions a Colòmbia, Argentina i Corea del Sud i que enguany es treballa per posar en marxa oficines al Japó, la Xina i l’Índia. En aquest context, el Govern considera imprescindible que la Generalitat disposi d’un cos d’alts funcionaris per professionalitzar l’acció exterior. Serret ha fet una “crida a la responsabilitat” als grups parlamentaris perquè no dilatin l’aprovació de la llei que es tramita al Parlament i que el passat mes de desembre va superar el primer escull gràcies als vots d’ERC, el PSC, Junts, la CUP i els comuns.
