El Govern de Salvador Illa ha culpat el Procés de la davallada que ha patit el català en els últims anys. El conseller de Política Lingüística, Xavier Vila ha assegurat que els mals resultats de l’enquesta d’usos lingüístics —només un terç dels catalans tenen el català com a llengua d’ús habitual— mostren que durant anys d’augment constant de la població, en especial dels estrangers, la promoció del català com a llengua de socialització va quedar relegada a un segon pla. “El debat polític va deixar la política lingüística en un segon lloc en un moment de canvis demogràfics”, diu en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Vila considera que el canvi de govern a la Generalitat i la nova situació política del país permeten “aliances i acords transversals nacionals” que en aquells anys eren “més difícils d’assolir”.
Segons el conseller de Política Lingüística, l’objectiu de la Generalitat és “desjudicialitzar” i “despartiditzar” la llengua. “Despolititzar-la, estrictament, és més complicat perquè és una cosa pública, però almenys hauríem de desideologitzar-la, perquè una llengua en un estat normal és la comparteixen totes les persones, tinguin la ideologia que tinguin”. Vila ha carregat especialment contra “determinats entorns polítics” com Cs, que van fer de la lluita contra el català el gran cavall de batalla de la seva acció política. Vila creu que el discurs “absolutament passat de voltes” de part de l’espanyolisme va contribuir a polaritzar el debat sobre la llengua. “Hi ha entorns polítics que han ajudat a una radicalització d’alguns postulats, efectivament”.
El paper del PSC durant el Procés
Vila ha evitat valorar el paper del PSC en el debat lingüístic durant el Procés i s’ha limitat a defensar que el Govern socialista ha donat proves “fefaents” del seu compromís amb el català. El conseller de Política Lingüística, que provés del govern de Pere Aragonès, assegura que manté una relació constant amb els partits independentistes. “És la meva obligació mantenir-hi contacte. Tinc una relació personal molt cordial amb tothom. Hi ha aspectes en què tenim màxima sintonia i altres en què pot haver-hi certes discrepàncies”, reconeix. Vila creu que la conjuntura política actual facilita “crear consensos”.
Un dels grans reptes que afronta Catalunya per als pròxims anys és “reaprendre” a “integrar lingüísticament” els nouvinguts i les persones que, tot i néixer a Catalunya, no el veuen com una llengua pròpia. Vila admet que hi ha molta feina a fer i que és necessari posar més facilitats perquè els ciutadans accedeixen a cursos de català, sobretot a aquella gent amb qui resulta “més complicat” arribar-hi. “Cal incrementar substancialment l’oferta de cursos de llengua catalana a tots els nivells, però fent èmfasi essencial en els nivells inicials i bàsics”, afegeix. El Govern va anunciar aquest dijous que invertirà gairebé nou milions d’euros per crear 30.000 noves places i “eixugar” la llarga llista d’espera.
Els joves, objectiu prioritari per recuperar el català
El conseller de Política Lingüística considera que els joves són la clau per recuperar l’ús del català. Les dades de l’enquesta d’usos lingüístics mostren que el català ha guanyat parlants, però, en canvi, el nombre de noves persones que el coneixen és inferior al creixement de la població, cosa que vol dir que hi ha molta gent que només fa servir el castellà per la seva vida diària. Així mateix, la mitjana de coneixement del català està per sota de la del castellà en totes les franges d’edat, però la diferència és especialment important entre els joves, molts dels quals han estat escolaritzats a Catalunya. “Els joves s’han socialitzat amb menys oferta en català, just en un moment en què l’oferta en castellà estava creixent”, apunta.
