El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat aquest migdia l’acte de signatura del Pacte Nacional per la Llengua, que s’ha celebrat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Illa, acompanyat del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i representants de diversos agents polítics, econòmics i socials han rubricat “un compromís col·lectiu per garantir el futur del català”. El text final, segons ha subratllat el Govern, és fruit d’“un treball intens i coral” que ha implicat els grups parlamentaris, però Junts i la CUP han decidit quedar-se al marge i només l’han signat PSC, ERC i Comuns Tampoc l’ha signat, el sindicat majoritari educatiu, que ha denunciat menysteniment del Govern. En canvi, sí que l’han rubricat Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, però amb un sí crític i advertiments cap a l’executiu. L’acte d’aquest migdia, a més, ha tingut l’absència de Xavier Antich i Òscar Escuder. En nom d’aquestes dues entitats han signat la vicepresidenta Marina Gay i el coordinador d’Empresa i Consum Xavier Dengra, respectivament. El pacte signat aquest dimarts estableix un compromís pressupostari mínim anual de 200 milions d’euros per a la política lingüística de tota la Generalitat. En aquest sentit, el Pacte activa un primer paquet d’accions immediates en diferents àmbits per al 2025, amb un pressupost inicial de més de 255 milions d’euros, una partida que el Govern defineix com “la xifra més alta mai destinada a la política lingüística a Catalunya”. Illa ha destacat en un breu discurs que “tenim clar el diagnòstic, tenim clares les mesures i tenim els recursos”, i també ha subratllat que tenen l’obligació de portar l’acord “del paper al carrer”. Així mateix, ha recordat que el tret de sortida el va donar l’expresident Pere Aragonès i ha dit que la llengua i el pacte són “de tots i de totes”.
El document parteix d’un diagnòstic que aborda “els factors de fons que condicionen la situació del català i formula objectius ambiciosos però realistes, orientats a la millora efectiva del coneixement i l’ús social de la llengua.” Les mesures que recull, segons remarca l’executiu, defugen “plantejaments simbòlics”, i aposta per mesures “aplicables i avaluables”. Amb el pressupost fixat per aquest 2025, l’executiu subratlla que enguany es posaran en marxa diverses iniciatives com una campanya de benvinguda de les persones nouvingudes per informar-les de la realitat lingüística del país i facilitar-los l’accés immediat als recursos per aprendre català des del primer dia. D’altra banda, el món laboral, es posarà en marxa el grup de treball del Consell del Diàleg Social encarregat de desenvolupar un pla específic de foment de la llengua com a competència professionalitzadora en el món del treball, i en l’àmbit municipal, posarà a disposició dels ajuntaments un model de pla de gestió lingüística perquè puguin desenvolupar les seves línies de treball, a més d’una línia de subvenció per incentivar l’aprenentatge i ús de la llengua. Pel que fa al comerç, es desplegarà un pla específic d’informació, formació in situ i assessorament i suport als establiments per facilitar el compliment de la normativa. I, finalment, de cara a la tardor s’iniciarà una campanya “de gran abast” per estimular l’ús del català entre els qui ja el parlen i promoure’l entre els nous parlants.
L’acord, a més, fixa l’any 2030 com a horitzó estratègic per assolir els seus objectius i s’estructura en nou horitzons de treball i 21 àmbits d’actuació que abasten tots els àmbits de la vida contemporània: des de l’educació i la universitat fins al món laboral, passant per la salut, la cultura, la tecnologia, la cohesió social, entre d’altres. Les propostes que recull el Pacte s’aniran desplegant de forma progressiva, i es revisaran anualment. De fet, el conseller de Política Lingüística compareixerà anualment davant el Parlament i el Consell Social de la Llengua per presentar la memòria d’execució i els indicadors de progrés, assegurant així que es reten comptes davant la ciutadania. A més, el Pacte constitueix un compromís d’actuació de tots els signants fins al 2030 i aspira d’ara endavant a captar noves adhesions d’institucions, entitats, empreses i formacions que “comparteixin els principis del Pacte i vulguin treballar en la mateixa línia”. “Té les portes obertes a tots els que es vulguin sumar. El Pacte Nacional per la Llengua és una invitació oberta i permanent a sumar a favor del català”, ha remarcat Illa, que s’ha compromès que el català “segueixi formant part de la columna vertebral de la societat catalana”.
Els nou horitzons estratègics del Pacte
El primer horitzó que estableix el pacte és una política lingüística que permeti superar “els reptes amb què s’enfronta la llengua catalana”. Aquí, segons detalla l’executiu, es defineixen els “criteris generals” per a fixar una “acció coordinada entre les administracions públiques, els actors polítics, el sector privat, les entitats, el sector associatiu i el conjunt de la població, dotació estable de recursos durant el pròxim quinquenni, responsabilitat col·lectiva i aposta per la cohesió social, la inclusió i la tecnologia”. També es proposa aconseguir que creixi el nombre de persones que parlen català “per sobre del ritme de creixement demogràfic”, i fixa l’objectiu d’incorporar 600.000 nous parlants en cinc anys. El tercer horitzó és que el català sigui “plenament oficial” a les institucions públiques, empreses i serveis i aconseguir la “presència efectiva del català” a tots els nivells de l’administració pública, al sistema judicial, els serveis i el sector privat. A banda, proposa treballar de forma transversal per aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea.
El quart horitzó planteja un model educatiu i universitari que garanteixi el ple accés a la llengua i impulsi la cohesió social. En aquest àmbit, el Pacte situa el català “com a llengua vehicular normal del sistema educatiu” per tal de garantir-ne el “coneixement efectiu” per part de l’alumnat. Pel que fa a la universitat, el document aposta per fer servir el català com a “llengua acadèmica normal” i alhora busca que els graduats a Catalunya disposin de les “competències lingüístiques necessàries” per treballar al país. Un altre repte que afronta el Pacte és impulsar l’aprenentatge i ús de la llengua entre la població adulta amb el reforç de l’oferta formativa, especialment per a les persones nouvingudes. El sisè horitzó està dedicat al món laboral perquè es considera cabdal a l’hora de “construir una societat lingüísticament cohesionada i que respecti el dret dels treballadors d’accedir a la llengua”. Així, situa com a prioritat “multiplicar les opcions d’aprenentatge i ús del català en l’entorn laboral”.
L’acord aposta per una oferta cultural i comunicativa que reforci l’ús de la llengua i en facilita la identificació. Amb aquest objectiu, el Pacte planteja incrementar i diversificar l’oferta cultural i mediàtica per impulsar la presència del català en tots els formats i canals, especialment en els àmbits digitals i audiovisuals, posant especial atenció en les noves generacions. El vuitè horitzó estableix que cal reforçar la cooperació de tots “els territoris de la comunitat lingüística”, és a dir, els Països Catalans, i reforçar els instruments lingüístics i tecnològics que en facilitin l’ús. Finalment, es promourà una “consciència lingüística col·lectiva” amb l’objectiu de reforçar la vinculació de la societat catalana amb la llengua. En aquest àmbit, s’impulsaran accions de sensibilització, sobretot per als més joves, per fomentar actituds positives envers l’ús del català i la seva transmissió intergeneracional. També es vol garantir que totes les opcions ideològiques i socials se sentin interpel·lades en la promoció de la llengua com a element de cohesió i de projecte compartit.
Tots els signants del Pacte Nacional per la Llengua
El tret de sortida al procés d’elaboració del pacte es va donar el setembre del 2021 amb una resolució del Parlament de Catalunya i, posteriorment, es va obrir un procés participatiu durant el 2022, que va recollir més de 2.500 propostes per part de la ciutadania, entitats i societat civil. Aquesta participació col·lectiva va donar lloc a l’elaboració d’un document d’objectius i mesures que ha estat objecte de debat i negociació, i que ara arriba a la seva fi, tot i que l’executiu d’Illa no ha pogut complir l’acord amb ERC per tenir el pacte enllestit durant els 100 primers dies de govern. El pacte signat aquest dimarts al migdia compta amb el suport de sis entitats de llengua, set entitats de la societat civil, vuit agents econòmics i tres partits polítics. Entre les entitats que defensen el català hi ha la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, Plataforma per la Llengua, Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals i la Fundació.cat.
Des de la societat civil, s’han sumat al pacte l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciència de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, la Federació Catalana de Municipis i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Entre els agents econòmics que hi donen suport hi ha diversos sindicats com Comissions Obreres, La Intersindical, Unió de Pagesos, Unió General de Treballadors i Unió Sindical Obrera de Catalunya, però també el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya, Foment del Treball i Petita i Mitjana Empresa de Catalunya. Finalment, el pacte només ha comptat amb el suport de tres partits polítics: PSC, ERC i Comuns, perquè Junts i la CUP han rebutjat sumar-se a l’acord.
