La consellera de Cultura, Sònia Hernández, no ha contestat a cap de les preguntes per escrit que li va formular el grup parlamentari de Junts per Catalunya sobre la beca literària de 80.000 euros per a escriptors llatinoamericans anunciada per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en el marc de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic). En la resposta per escrit publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC), Hernández ha evitat posicionar-se sobre la residència d’escriptura de tres mesos a Barcelona per “establir un diàleg amb la ciutat” i amb l’objectiu que en surti una obra inèdita basada en aquesta experiència.

Hernández tampoc no ha aclarit si coneixia la mesura impulsada per l’Ajuntament i tampoc no s’ha pronunciat en la petició de Junts sobre si la mesura suposa “una nova renúncia, un nou menyspreu a la nació catalana i un nou intent de subordinar la llengua i la cultura catalanes i, per tant, de convertir la llengua i la cultura catalanes en una llengua i una cultura prescindibles”. Així mateix, no ha contestat si creu que “és una bona fórmula que l’ajuntament de la capital de Catalunya contribueixi a ampliar i consolidar els agents culturals castellanoparlants i a engrandir la discriminació de la cultura catalana”. La consellera ha dedicat tota la resposta a detallar l’acció que duu a terme el Departament de Cultura per fomentar la literatura en català, i ha defensat que dona “un ampli suport als autors en llengua catalana i a la creació literària en català mitjançant diverses mesures”.

En aquest sentit, ha recordat les beques per a escriptors dotades mitjançant la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i ha detallat que l’any passat es van atorgar 50 beques a autors en català de 10.000 euros cadascuna. A més, ha afegit que aquestes beques passaran de 10.000 a 12.000 euros aquest 2026. La mateixa institució, d’altra banda, atorga des de l’any 2025 beques per a la creació literària per a autors novells a partir d’una proposta del Pla Nacional del Llibre i la Lectura. L’any passat se’n van donar 12 de 3.000 euros cadascuna i enguany el nombre de beques ascendeix fins a 15. D’altra banda, la titular de Cultura detalla que el Departament, a través de la ILC, també impulsa diversos programes de suport a escriptors catalans com Lletres compartides, Lletres a les aules i Clubs de lectura.

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, al Parlament/Bernat Vilaró/ACN
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, al Parlament/Bernat Vilaró/ACN

Les relacions bilaterals de l’Institut Ramon Llull

Finalment, la consellera explica que l’Institut Ramon Llull desenvolupa relacions bilaterals amb diferents centres residencials de referència en virtut dels quals més d’una vintena d’autors i creadors catalans i balears, majoritàriament de l’àmbit de les lletres, han pogut gaudir d’estades en residències internacionals de gran prestigi i de difícil accés durant els darrers deu anys. Enguany, amb un pressupost de 27.692 euros, s’han beneficiat d’aquestes relacions bilaterals Mònica Batet, resident a Cháteau de Lavigny (Suïssa), Marta Carnicero i Marina Sàez, residents a Art Omi (Estats Units), i Andrea Genovart i Marta Pera, residents a Literarisches Colloquium Berlín (Alemanya). Amb tot, Sònia Hernández diu que el Govern té un “compromís ferm” amb la literatura escrita en català.

La Mesa accepta la queixa de Junts i obliga el Govern a donar una nova resposta

Davant aquesta situació, Junts per Catalunya ha entrat un escrit d’empara a la Mesa del Parlament perquè la consellera “no respon a cap de les cinc preguntes formulades”. El text, al qual ha tingut accés El Món, constata que la bateria de preguntes anaven dirigides a obtenir una “valoració” de la consellera de Cultura sobre la beca literària anunciada per Collboni “i no pas les accions que duu a terme el Departament a favor dels escriptors en llengua catalana”. Fonts de Junts consultades per aquest diari han detallat que la petició del grup parlamentari que presideix Mònica Sales ha tirat endavant amb l’oposició del PSC i, com a conseqüència, el Govern haurà de donar una altra resposta en un termini de quinze dies.

Comparteix

Icona de pantalla completa