La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha acusat la Moncloa i el PSC de voler fer “trampes” amb les negociacions sobre la B-40. En la roda de premsa després del consell executiu d’aquest dimarts, Plaja ha recordat que l’acord que va possibilitar una entesa amb el PSC per als pressupostos era “molt clar” tant sobre el traçat que havia de tenir com el seu finançament. L’executiu acusa ara els socialistes de voler “canviar les regles del joc” per vendre al seu electorat que la Generalitat no compleix amb els seus compromisos.
Plaja ha explicat que l’acord amb els socialistes catalans per la B-40 només incloïa el tram Terrassa-Sabadell-Castellar, que s’ha de finançar amb diners procedents dels pressupostos generals de l’Estat. “Si es fa en aquests termes, demà mateix es pot signar l’acord”, ha dit la portaveu. En canvi, el Ministeri de Transports aspira a incloure referències a un futur perllongament de la via i vol que les obres es financin amb fons de la disposició addicional tercera de l’Estatut.
Xoc entre la Generalitat i la Moncloa per la B-40
Aquest dimarts els governs català i espanyol van escenificar que estan molt lluny de trobar un punt d’entesa sobte la B-40. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha retret al Govern de Pere Aragonès que hagi “incomplert” el pacte amb el PSC, que fixava el 31 de març com a data límit per signar l’acord amb l’executiu de Pedro Sánchez. Els primers documents de treball que ha enviat el govern espanyol fan referència a municipis que no estaven inclosos al pacte de pressupostos i que les obres s’han de pagar amb la disposició addicional tercera, dos línies vermelles per a l’executiu català.
La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va assegurar aquest dilluns que en “cap cas” es pot pretendre que Catalunya pagui la B-40 amb diners catalans si és una obra de competència estatal. Patrícia Plaja ha incidit en aquest idea i ha repetit que cal pagar la infraestructura amb càrrecs als pressupostos generals perquè les inversions que es fan amb la disposició addicional tercera “es decideixen des de Catalunya”.
9
3
