El preacord sobre el finançament singular a canvi de la investidura de Salvador Illa al qual han arribat ERC i PSC, i que s’està votant en aquests moments per la militància republicana, aquesta setmana ha despertat els seus detractors dins i fora de Catalunya. Aquest mateix divendres, després d’una setmana amb el finançament català al bell mig de l’huracà polític, el president asturià, el socialista Adrián Barbón, ha deixat clar que es planteja portar un futur concert català als tribunals si té “raons legals” suficients per fer-ho. Una posició que s’allunya de la que va donar el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i l’executiva del PSOE aquest passat dimarts, l’endemà de l’anunci del pacte.
En roda de premsa, el líder del govern d’Astúries ha recordat que no seria la primera vegada que el seu executiu fa un pas així si considera que una decisió en matèria de finançament perjudica els interessos o les competències asturianes. Ara bé, ha preferit no fer més declaracions al respecte, ja que a hores d’ara, a falta de poc més d’una hora perquè finalitzi la votació interna de la militància republicana -que tanca a les 19 hores-, només hi ha sobre la taula un preacord entre ERC i PSC. Val a dir, però, que Barbón també deixat clar que dubta que els diputats del PSOE es posessin en contra de la proposta al Congrés perquè aquests es deuen a la disciplina de vot imposada pel partit.

Solidaritat entre territoris
Per la seva banda, la vicepresidenta asturiana, Gimena Llamedo, ha tornat a defensar aquest dimecres que la posició d’Astúries respecte al finançament autonòmic, “és clara, contundent i coherent” i està basada en la defensa dels principis de multilateralitat i solidaritat entre territoris perquè “així ho defensa la Constitució espanyola i ho recull”: “El govern d’Astúries es mantindrà ferm en la posició que ha defensat sempre”, ha dit Llamedo, que ha sobrevolat la qüestió del preacord entre socialistes i republicans per evitar fer declaracions concretes. Cal tenir en compte, però, que l’executiva asturiana ja expressat en altres ocasions el seu rebuig a què qualsevol comunitat autònoma “abandoni” el règim fiscal comú per obtenir-ne un amb unes altres característiques.