El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha fet un autèntic al·legat contra la por entesa com “el dissolvent més fort contra la democràcia, l’àcid corrosiu més letal contra les llibertats“, en la seva intervenció inicial durant el debat per a l’aprovació del Projecte de llei de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya en el ple del Parlament aquest dimecres. Abans del debat i votació final del projecte —que ha tirat endavant gràcies al suport majoritari de la cambra, inclòs el del PSC i Comuns—, Giró ha dit que la creació del fons es basa en el “principi d’indemnitat”, és a dir, “que no es poden prendre represàlies contra les persones que exerceixen legítimament les funcions del seu càrrec, mentre no es demostri que aquest exercici ha estat al marge de la llei”.
L’aprovació d’aquest mecanisme es produeix pocs dies abans que el Tribunal de Comptes confirmi si accepta els avals de la Generalitat per cobrir el que reclama a 30 ex-alts càrrecs de l’administració per l’organització del referèndum de l’1-O. En referència a aquesta decisió que s’ha de donar a conèixer dilluns, Giró s’ha mostrat optimista i ha pronosticat que els avals “seran acceptats” per “sentit comú” i “justícia”. Tot i així, el conseller ha advertit que “passi el que passi” la llei aprovada avui servirà a tothom per “treballar i servir al país amb confiança i tranquil·litat”.
Preservar el personal de la Generalitat
Giró ha remarcat durant la seva intervenció que el fons té com a principal objectiu “assegurar i preservar que els treballadors, els funcionaris, els polítics i els càrrecs de la Generalitat puguin treballar sense por”. D’aquesta manera, ha afegit el responsable d’Economia, es “garanteix que l’acció política es pugui dur a terme en llibertat i des de les conviccions pròpies, i no des de l’amenaça i el sentiment d’arbitrarietat i d’indefensió”. El conseller ha remarcat que la por “apareix quan no sabem a què atenir-nos” i ha denunciat que “és l’argument il·legítim que fan servir els règims totalitaris per esclafar la iniciativa personal i impedir l’oposició i la crítica per part dels ciutadans”.
En el terreny polític, “la por —ha continuat Giró— apareix quan sentim que l’Estat ens pot perseguir per les nostres accions, malgrat no hagi quedat demostrat de manera definitiva que aquestes accions no eren legals”. Tot i així, el conseller d’Economia ha volgut destacar que la llei que s’ha aprovat “no és una llei política”. En opinió del conseller, es tracta d’una norma “que està per sobre de la política, és com una bastida exterior que permet que la política sigui possible”. És per això que ha qualificat la iniciativa de “llei extraordinàriament important”.
La majoria de grups parlamentaris han donat suport a la llei. Els partits independentistes, però també el PSC —que ha presentat dues esmenes— i Comuns. En canvi s’hi han manifestat en contra el PP, Vox i Cs. Tant Cs com Vox han dit que aquest fons pretén “cobrir les espatlles” de funcionaris que participin en el futur “en cops” com, a parer seu, va ser el referèndum de l’1-O. L’extrema dreta confia que aquesta llei sigui tombada pel Tribunal Constitucional. Sobre aquests grups, Giró ha lamenta que intentin “polititzar una iniciativa que no té res a veure amb els colors de partit”, però sí en canvi, “amb la democràcia i amb l’Estat de dret”.
