El president de la Generalitat a l’exili que després va ser el de la restitució de l’autogovern de Catalunya el 1978 –i posterior marquès per desig exprés de Joan Carles de Borbó–, Josep Tarradellas, també havia sigut un dels investigats pels fets del Sis d’Octubre de 1934, que aquest dilluns arriben al 91è aniversari. Una data en què es va pronunciar la declaració de l’Estat català dins la República Federal Espanyola per part del president Lluís Companys, que va comportar una repressió brutal no només contra els membres del Govern, sinó contra centenars de regidors de molts municipis del país així com milers de ciutadans que van participar en la revolta.
Tarradellas va ser un dels arrestats, tot i que aleshores no era membre del govern de Companys, perquè estava al Palau de la Generalitat la nit dels enfrontaments per tropes de l’exèrcit espanyol, dirigides pel general Domènec Batet contra les forces que defensaven la seu de la Generalitat, amb Mossos d’Esquadra, guàrdies d’assalt i civils armats. La declaració de Tarradellas davant el jutge instructor de la causa per rebel·lió militar, el general Sebastián Pozas, és una mostra de l’habilitat i el nas que tenia per superar situacions incòmodes i, no només políticament.
Cinc preguntes
La declaració de Tarradellas, que es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a la qual ha tingut accés El Món, és breu i respon a cinc preguntes concretes de l’instructor. L’estratègia de defensa del que després acabaria sent responsable de les Indústries de Guerra, és que li va agafar son tot i els trets i les canonades. L’interrogatori es porta a terme el 8 d’octubre a bord del vaixell-presó Uruguay, on van anar a parar la majoria dels arrestats a Palau. La primera pregunta del jutge és clara i directa: “Sap vostè els motius pels quals ha estat detingut i per què es troba en aquest vaixell?”. Tarradellas respon amb un aire desmenjat d’especulació. “Suposa que està detingut perquè estava al Palau de la Generalitat la nit que es va registrar el tiroteig amb les forces de l’exèrcit”, apunta el secretari que pren nota de la declaració.
La segona pregunta del general instructor ja tenia més intenció. En concret, era per saber per quin motiu es trobava a Palau, per què hi havia anat. Tarradellas apunta que va arribar a Palau entre dos i tres quarts d’onze de la nit. “Al cap d’un moment de ser a Palau”, segons descriu la declaració, “van començar a disparar i els trets van impedir que sortís”. Tarradellas va justificar la seva visita a Palau perquè hi va anar a “informar-se del que passava” en la seva condició de diputat a la “vista de l’anormalitat de la situació”. Tarradellas, però, remarca que quan va començar el foc va anar “cap a una habitació interior” de Palau. “Amb una actitud completament passiva”, destaca per subratllar que amb ell no anava la pel·lícula de la revolta.
Un cop a l’habitació, segons les seves respostes a les preguntes de l’instructor, Tarradellas assevera que “es va estirar a dormir una estona” tot i que aclareix que “alguna altra estona va estar despert”. Això és, que enmig del tiroteig i de les canonades que retronaven a la plaça Sant Jaume, aleshores plaça de la República, va poder fer unes capcinades. Tot i la batussa, Tarradellas devia estar prou cansat per poder dormir en una de les nits més tenses que havia viscut la Generalitat un cop instaurada amb l’Estatut de Núria. Per altra banda, Tarradellas va insistir al jutge que desconeixia “qui havia organitzat la resistència” a Palau contra l’exèrcit espanyol. El relat de Tarradellas al jutge només ocupa un foli.
