El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, no descarta qualificar Catalunya com una “zona d’especial singularitat”. Una reclamació persistent dels sindicats majoritaris del Cos Nacional de Policia i dels parasindicats de la Guàrdia Civil. L’objectiu d’aconseguir aquesta qualificació suposa reforçar l’estatus dels agents desplegats a Catalunya amb un increment substancial en la nòmina. Aquesta qualificació es va aplicar anys enrere, per exemple, a Euskadi. Ara, sindicats del CNP i associacions de l’institut armat reclamen aquesta qualificació per al Camp de Gibraltar i per a Catalunya, per raons diferents.
La portaveu del PP d’Interior al Congrés, Isabel Borrego, va preguntar al ministeri de l’Interior sobre la possibilitat que Catalunya i el Camp de Gibraltar obtinguin aquest nou estatus de seguretat. La resposta de Marlaska, per escrit, va arribar el 23 de novembre al Congrés, un document al qual ha tingut accés El Món, un text en què el ministre juga amb les possibilitats i amb l’argument de l’increment de recursos per no aplicar ja aquesta mesura, sense rebutjar-la per al futur.
“Un estudi permanent”
En la resposta sobre Catalunya, s’afirma que el “govern, a través del Ministeri de l’Interior, manté un estudi permanent sobre la possibilitat d’establir mesures a determinades zones del territori espanyol que, per la seva singularitat especial, permetin ajustar les comeses de l’Estat a la singular realitat social que presenten”. Ara bé, el ministre deixa entendre que si aquesta categoria no s’ha aplicat és perquè s’han impulsat mesures que han permès evitar-ho. En concret, “l’increment sostingut dels mitjans”. Una mesura que, segons la resposta parlamentària, “es fa sense que calgui establir noves zones d’especial singularitat en territori nacional”.
La reclamació laboral i política dels sindicats i associacions d’aquesta zona d’especial de seguretat es nodreix amb l’argument dels episodis viscuts a Catalunya arran del Procés. Així, entenen que els desordres públics o el nivell de tensió que asseguraven viure i treballar requeria un plus i millores no només de mitjans sinó de condicions laborals. De fet, el ministeri va aplicar part de les característiques d’aquesta qualificació per la porta de darrere el 2017 i posteriorment, a través del “plus de productivitat Catalunya” que va suposar un increment de 21 milions d’euros a la nòmina de policies i guàrdies civils.
Com el Camp de Gibraltar
En aquesta línia, el ministre afegeix a la mateixa resposta la situació del Camp de Gibraltar, una zona on el narcotràfic i el crim organitzat han arrelat amb força. Segons el ministre, l’actual Instrucció 3/2022 de la Secretaria d’Estat de Seguretat, per la qual s’aprovava el III Pla Especial de Seguretat 2022-2023 per al Camp de Gibraltar permet esperar a l’aplicació de la Zona d’Especial Singularitat.
Ara per ara, segons el ministeri de l’Interior, el pla “dona continuïtat a una sèrie de línies d’acció estratègiques de caràcter operatiu” que, assegura, “ha donat bons resultats”. En aquest pla hi ha el reforç de mitjans humans i la dotació de mitjans materials i tecnològics. De fet, en unes declaracions recents Marlaska assegurava que al Camp de Gibraltar hi ha una zona d’especial singularitat “de facto”, una asseveració que evita ampliar a Catalunya.
