El president espanyol, Pedro Sánchez, aprofita cada discurs i entrevista per enviar missatges més o menys directes a aliats i adversaris polítics. El líder socialista, reelegit fa unes setmanes amb els vots imprescindibles de Junts, ha insistit que la llei d’amnistia significa “perdonar”, una expressió que ja va fer servir des de la tribuna del Congrés durant el debat d’investidura i que va enfurismar el partit de Carles Puigdemont. Sánchez també ha rebutjat que l’amnistia impliqui reconèixer que l’estat s’ha equivocat. “No és veritat”, ha dit el president espanyol en una entrevista a Antena 3.
Després del discurs de Sánchez durant la seva investidura, la presidenta del grup de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va mostrar en públic —i després en privat— l’enuig del seu partit per la tria de paraules del llavors presidenciable, ja que era la primera vegada que parlava obertament de l’amnistia. “L’amnistia no és un perdó”, va etzibar-li. “Avui no s’ha atrevit a abordar el tema català de manera directa. Hi està disposat?” Sánchez va intentar calmar els ànims en la segona intervenció i posteriorment va donar explicacions fora de micro. Unes explicacions que Junts va donar per bones.
El PSOE sempre compleix el que promet, diuen els socialistes
Els socialistes sempre han assegurat que compliran amb els pactes signats, tant amb Junts com a ERC, però des del primer idea han deixat clar que les negociacions seran “lentes” i no queda molt clar com es mesurarà el grau de compliment. De fet, Junts ja li va retreure que el pacte signat no parla de “retrobament, perdó ni mesures de gràcies”. En l’entrevista d’aquest dijous, Sánchez ha assegurat que està més a favor de l’expressió “unió dels pobles d’Espanya” que de la “unitat d’Espanya”, tot i que en qualsevol cas diu que situa davant d’aquells que la volen “trencar”.
El president espanyol considera que l’amnistia és una “reivindicació de la Constitució” i planteja un horitzó per superar el conflicte polític català. De fet, Sánchez ha dit que “encarna perfectament els de la Constitució” perquè la seva aprovació també va permetre superar diversos conflictes a través del “perdó, la generositat i l’enfortiment de la democràcia”.
Sánchez i el PSOE volen reformar i desplegar l’Estatut
En els últims anys, tant el PSOE com el PSC s’han limitat a posicionar-se en contra de l’independentisme sense oferir una alternativa sòlida a la proposta de secessió. Des de fa unes setmanes, en canvi, l’expressió desplegament estatutari ha començat a circular entre l’argumentari socialista, com per exemple en el debat sobre el nou model de finançament. Per a Sánchez, reformar i desplegar l’Estatut és la manera més senzilla de liquidar l’independentisme sense comprometre la seva imatge a la resta de l’estat, ja que significa no sortir mai dels límits de la Constitució. A més, obre la via a fer concessions similars a tots els territoris que se sentin agreujats i vulguin les mateixes competències, com ha passat amb el traspàs de Rodalies.
Precisament, Sánchez ha aprofitat l’entrevista per aclarir que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, es referia als estatuts d’autonomia i no a un hipotètic referèndum d’autodeterminació quan aquest dimecres va assegurar que la Constitució permet consultar els ciutadans sobre qüestions territorials. “Quan s’han reformat Estatuts d’Autonomia, per exemple a Catalunya, s’han aprovat i s’han confirmat per la ciutadania. Quin és el problema?”, ha dit. El líder socialista ha reconegut que la decisió del PP de recórrer alguns articles de l’Estatut de Catalunya que després es van aprovar sense problemes en altres comunitats és una “anomalia” que s’ha de solucionar perquè és l’origen del “contenciós polític”.
