El president espanyol, Pedro Sánchez, està cada vegada més resignat a afrontar un altre any sense pressupostos, però això no canvia els seus plans d’allargar la legislatura al màxim i no pensa convocar eleccions. El PSOE fa mesos que manté negociacions preliminars amb els grups parlamentaris per intentar fer un esborrant de pressupostos, però l’endimoniada aritmètica que sustenta el seu govern, unida a la perenne competició electoral en què viuen els duets Sumar-Podem, Junts-ERC i PNB-Bildu, fa que cada setmana hi hagi un nou entrebanc que impedeix avançar de manera efectiva. Però el gran escull són els partits catalans. ERC fa temps ha dit obertament que no negociarà els pressupostos del 2025 i que està per veure què passarà amb els del 2026, mentre que Junts posa un preu tan alt a cada negociació que és pràcticament impossible que Sánchez tingui alguna cosa a oferir-los a canvi del tràngol d’apuntalar una mica més el govern espanyol.
“Es prorrogaran els pressupostos, sense cap mena de dubte”, va etzibar Sánchez des de Brussel·les després de la reunió del Consell Europeu d’aquest dijous a Brussel·les. Els socialistes, amb més o menys entusiasme, es resisteixen a renunciar oficialment als pressupostos. Sánchez, molt aficionat als símils futbolístics, assegura que continuarà “suant la samarreta” i que “no es rendeix”, però a la sala de màquines de la Moncloa són conscients que es troben davant d’una tasca gairebé impossible. Així i tot, la bona marxa de l’economia i la pacificació de Catalunya a base de promeses que mai compleix li donen cert marge per aguantar fins al 2027. El president espanyol ha deixat clar que no pensa avançar eleccions perquè el país “necessita estabilitat” i considera que els pressupostos del 2023, els últims que va aprovar, són “progressistes” i li permeten donar resposta a “moltes de les polítiques socials” promeses als grups parlamentaris que el van investir.
El govern espanyol, disposat a passar sense pressupostos
El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Torres, també ha expressat el sentiment majoritari de l’executiu de Pedro Sánchez. “Cal ser clars”, ha reconegut en una entrevista a Antena 3. Torres ha insistit que el govern espanyol treballar per poder presentar un projecte de pressupostos per al 2025, però que no faran res si no tenen lligats els vots, cosa que ara mateix és força complicat. “Treballem presentar-los”, ha dit. “Però també hem de ser clars, necessitem suports per tirar endavant els pressupostos i estem negociant”. El ministre ha reconegut que, si cal, l’executiu de coalició continuarà governant sense pressupostos i amb els “acords” que aprova el Consell de Ministres. Amb tot, Torres recorda que encara hi ha temps i que no seria el primer cop que s’aproven uns pressupostos a l’estiu. “La nostra voluntat era fer-ho en el primer trimestre, i no renunciem a poder presentar els comptes de l’any 25, perquè ja ho hem fet des dels ministeris a l’avantprojecte, i crec que és molt important que puguem tenir aquests comptes per a nosaltres, per a les comunitats autònomes i per a les corporacions locals”, ha insistit.
Junts evidencia la fragilitat parlamentària de Sánchez
La fragilitat parlamentària del govern Sánchez ha tornat a quedar palesa aquesta setmana després que Junts s’hagi sumat a PP i Vox per votar en contra de la Llei de l’Agència Estatal de Salut Pública. Malgrat haver-li donat suport durant tota la tramitació al Congrés, el partit de Carles Puigdemont va canviar d’opinió a última hora i va votar-hi en contra com a represàlia per la negativa del govern espanyol a aplicar una moratòria a la vida útil de les plantes de purins Alcarràs (Segrià) i les Masies de Voltregà (Osona). “Cap agència espanyola està per sobre els pagesos i ramaders de Catalunya”, va justificar dijous la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras.
El ‘no’ de Junts a la Llei de l’Agència Estatal de Salut Pública es va començar a coure a primera hora del matí, durant la Junta de Portaveus. Junts, ERC i el PP van demanar que s’eliminés de l’ordre del dia el debat i la votació de la llei de malbaratament alimentari –on els independentistes havien fet esmenes per aplicar la moratòria dels purins–. El PSOE va rebutjar la petició i la llei es va debatre i aprovar amb normalitat, fet pel qual Junts va decidir canviar el sentit del seu vot i tombar la creació de l’agència estatal.
