El president espanyol, Pedro Sánchez, ha confirmat que finalment dimecres anirà a la sessió de control al govern al Congrés. En principi havia excusat la seva presència per una cimera a Nova York per parlar de la solució dels dos estats al conflicte entre Israel i Palestina, però la suspensió de la trobada i l’esclat del cas Cerdán l’han obligat a canviar de plans. Sánchez, que aquesta mateixa setmana es vol reunir amb tots els socis d’investidura per saber amb quins suports compta, manté “totes les opcions obertes” pel que fa al futur de la legislatura.
Ara mateix, el líder socialista té sobre la taula convocar eleccions, presentar-se a una moció de confiança o convocar un congrés extraordinari del PSOE. Les dues primeres opcions suposen traspassar a la Moncloa l’escàndol que de moment s’ha intentat contenir a Ferraz i la tercera seria vista com una resposta insuficient pels seus socis. Cap opció és bona i tant Sánchez com el seu nucli dur ho saben. De fet, cada vegada hi ha més veus a dins del PSOE que reclamen un avançament electoral per evitar que les eleccions espanyoles coincideixin amb les autonòmiques i municipals del 2027.
Dimecres serà una sessió d’alta tensió. Tot apunta que els encarregats de preguntar a Sánchez sobre el cas Cerdán seran el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo; el líder de Vox, Santiago Abascal; i el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián. És a dir, dues formacions obertament hostils a Sánchez —i que serien les més beneficiades d’un avançament electoral— i un partit molt pròxim a Sánchez i que necessita que la legislatura avanci per culminar grans projectes com el finançament singular o el traspàs de Rodalies, però que no pot lligar el seu futur a un partit amb un escàndol de corrupció que creix cada dia més. Una situació similar a la de Junts, que necessita Sánchez a la Moncloa per culminar el traspàs de les competències en immigració, l’oficialitat del català a la UE i l’amnistia política.
Desconcert total a Ferraz
El problema, segons expliquen fonts de Ferraz i de la Moncloa a tothom que els vol escoltar, és que tant al PSOE com al govern espanyol regna el desconcert. El missatge és que la caiguda de Santos Cerdán, exnúmero 3 del partit i home per a tot de Sánchez —com demostra el seu paper de negociador principal amb Carles Puigdemont—, ha enganxat per sorpresa el president, que ara no sap en qui confiar. Tampoc sap fins a on pot arribar la trama de les comissions il·legals del cas Koldo que ja havia acabat amb l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, que també va ser mà dreta de Sánchez. Es dona per fet que els col·laboradors més estrets de Cerdán tenen els dies comptats. A partir d’aquí, només poden esperar i confiar que les gravacions de l’exassessor d’Ábalos no assenyalen ningú més.
Fins al dimecres a la nit, el PSOE encara confiava en el seu número 3, com demostra el comunicat que van publicar quan van aparèixer les primeres informacions sobre l’informe de la Guàrdia Civil i els àudios que l’incriminaven. “No ha participat, ni molt menys influït, en adjudicacions d’obres públiques” i “mai ha cobrat una comissió per això”, deien els socialistes. Dijous al matí encara hi havia qui el considerava una víctima més de la campanya d’assetjament contra Sánchez, però amb el pas de les hores i la publicació de les converses i les transcripcions, Cerdán va quedar definitivament assenyalat i apartat.
Reformes de mínims al PSOE
Malgrat el nerviosisme que hi ha als passadissos de Ferraz i de la Moncloa, el missatge oficial és que encara hi ha legislatura i que és un problema del PSOE. “No hi haurà convocatòria electoral fins al 2027, perquè això no va de mi, ni del PSOE, ni dels diputats de PSOE, sinó d’un projecte que està fent coses bones per a aquest país”, va dir Sánchez en la seva primera compareixença pública per parlar del cas Cerdán, que es va produir gairebé un dia després que sortissin les primeres transcripcions de les converses. Tant els seus socis com l’oposició han trobat a faltar més explicacions i, sobretot, més contundència a l’hora d’abordar el cas. De moment, Sánchez ha promès una auditoria externa als comptes del partit i una “reestructuració” de l’Executiva Federal del PSOE. Però no és suficient. ERC, per exemple, vol una auditoria del Ministeri de Transports, origen de la trama de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obres públiques.
Aquest diumenge el govern espanyol encara defensa esgotar la legislatura. El coordinador general d’Izquierda Unida (IU), Antonio Maíllo, manté el suport de la seva formació a l’executiu de Sánchez perquè “no té cap taca de corrupció a les seves files”. Maíllo considera que tenir l’expedient net de corrupció és un “missatge important” que el govern espanyol ha de saber transmetre. IU, igual que la resta de forces progressistes, descarta una moció de censura i, arribat el moment, es decantaria més per una moció de confiança per renovar el pacte de govern i fer un reset a la legislatura.
La vicepresidenta primera, ministra d’Hisenda i candidata del PSOE a les eleccions andaluses del 2026, María Jesús Montero, també ha defensat aquest matí que l’executiu ha d’intentar arribar fins al final de la legislatura. Montero ha intentat posar distància amb Cerdán i ha assegurat que cap organització pot garantir que algun dels seus membres “es desviï de la norma” i que “el que mesura la qualitat democràtica és la reacció” que ha tingut la seva formació. La vicepresidenta ha dit sentir-se “profundament traïda, dolguda i indignada” amb Cerdán i ha insistit que el PSOE ha actuat “amb contundència, claredat i apartant” Cerdán de tots els seus càrrecs. Amb tot, el PSOE sap que aquesta vegada no n’hi haurà prou amb un cop d’efecte com els que sol donar Sánchez quan les coses van mal dades, però tampoc tenen clar quina és la solució bona. “Totes les opcions estan sobre la taula”, insisteixen a la Moncloa.
