Carles Puigdemont ha assegurat que considera un “incompliment” de Pedro Sánchez el fracàs de les negociacions per fer oficial el català a la Unió Europea, que no es podrà concretar durant la presidència espanyola de torn del Consell de la UE. Aquest dimarts es produirà l’última reunió de líders europeus abans que s’acabi el mandat de Pedro Sánchez i la delegació espanyola ja ha confirmat que la proposta no se sotmetrà a votació. “És un incompliment d’allò que se’ns havia dit que seria possible”, ha dit Puigdemont en un missatge a la xarxa social X. “Fins fa pocs dies, els únics dubtes que hi havia eren de tipus polític i sobretot vinculats a l’ofensiva del Partit Popular”.
Amb tot, Puigdemont ha donat crèdit al govern espanyol i li ha reclamat que es posi les piles. “Els mesos a venir han de servir perquè l’Estat espanyol faci la feina pendent i planti cara als qui el desafien, si vol ser creïble en la seva reclamació perquè el català sigui llengua oficial de la UE”. L’eurodiputat ha insistit que el “camí iniciat és irreversible, encara que demani més temps” i ha reclamat a govern espanyol que defensi la seva proposta “fins a les últimes conseqüències”, fins i tot si això vol dir anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). “L’Estat espanyol ha de defensar sense complexos que no és necessari reformar els tractats de la Unió perquè una llengua sigui oficial”.
Crítiques a la delegació espanyola a Brussel·les
El president català a l’exili ha reconegut que la resistència d’alguns estats ha estat més forta del que “inicialment es preveia” i ha enviat un dard al govern espanyol. “A Europa hi ha moltes maneres de convèncer els països reticents”, ha afirmat. “Pregunteu-li a García Margallo què li va costar a Espanya refredar l’empatia de certes repúbliques bàltiques amb el moviment independentista català”. Puigdemont ha culpat la delegació espanyola de no fer prou pressió perquè l’oficialitat del català tirés endavant, però ha tornat a tenir paraules amables amb el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, a qui ha reconegut que hagi “explicat les raons per les quals la nostra llengua havia d’esdevenir oficial a la UE d’una forma coherent amb els nostres arguments”.
“No sembla que l’estructura política i tècnica de la Representació Permanent davant la UE hagi desbordat entusiasme per promoure una iniciativa que formalment era de l’Estat espanyol, però que tots sabien que formava part d’una concessió a Junts per Catalunya”, ha lamentat. L’eurodiputat de Junts ha contraposat l’actitud de la delegació espanyola a Brussel·les durant les negociacions pel català amb l’ímpetu que va mostrar després de l’1-O. “La feina de lobiatge no ha estat la mateixa com quan havien de convèncer els països europeus de totes les maldats que se’ns han atribuït (i que ells han ajudat a construir, tot sigui dit) per tal de desacreditar el moviment cap a la independència”.
Puigdemont assenyala la pressió del PP per evitar un acord
Puigdemont també ha denunciat la pressió del PP, que des del “primer dia” ha mogut fils arreu d’Europa per “fer descarrilar” la proposta d’oficialitzar el català, el basc i el gallec a la UE. “Han espanyolitzat la política europea més enllà del que es podien permetre”, ha assegurat. “Les reticències inicials d’alguns països amb governs populars s’expliquen, en gran manera, per la pressió política i no tant per les raons adduïdes, les quals han estat degudament rebatudes”. Un dels més bel·ligerants ha estat el ministre italià d’Afers Exteriors, Antonio Tajani, que ha lluitat de manera activa per evitar l’oficialitat d’una “llengua que també és parlada a Itàlia” per les pressions dels populars.
