L’elecció de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, amb els 179 vots de PSOE, Sumar, Junts, ERC, EH Bildu, el PNB, el BNG i Coalició Canària, i la legislatura que té per davant posaran a prova el règim del 78, que ha quedat tocat després del pacte entre el PSOE i els independentistes per la reacció que ha provocat. El debat d’investidura ha constatat la fractura de les dues Espanyes que van pactar per fer possible la Transició, un procés de reforma que va portar des del franquisme a una democràcia basada en un bipartidisme que ha funcionat amb alternança entre el PSOE i l’espai del PP fins a l’anterior govern de coalició entre el PSOE i Podem, que es repetirà després de la investidura de Sánchez, ara amb Sumar de Yolanda Díaz.
El debat d’investidura d’aquest dimecres i dijous al Congrés dels Diputats ha deixat una imatge de divisió total entre el bloc format per PSOE i Sumar i el que uneix PP i Vox, una dreta i una extrema dreta tant dins com fora de la cambra baixa, on s’han produït manifestacions que, després, com en els darrers tretze dies, s’han traslladat a la seu del PSOE, al carrer Ferraz de Madrid. Les dues formacions s’han encarregat de crear amb les seves declaracions un clima insurreccional que ha comptat, en paraules del mateix Sánchez, amb el suport “de mitjans de comunicació alternatius i premsa tradicional” de l’estat espanyol. De fet, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal han fet servir l’amnistia per acusar el líder del PSOE de perpetrar un “cop d’estat” i cometre “corrupció política” amb una investidura que “neix d’un frau” i que, segons ells, portarà a la “fallida del sistema constitucional”. A la crispació en els espais estrictament polítics, hi ha tots els moviments de la judicatura i també de l’empresariat.
El socialisme espanyol, que ha denunciat que la dreta hagi obert les portes de les institucions espanyoles de bat a bat a l’extrema dreta, ha fet un gir de 180 graus per aconseguir els vots necessaris per fer realitat la investidura de Sánchez. En efecte, han passat del socialisme monàrquic de Felipe González i Alfonso Guerra, del PSOE del 155, del PSOE que va dels GAL al pacte amb el PP a l’Ajuntament de Barcelona del passat mes de juny, a un socialisme espanyol que, com a mínim en l’acord signat amb Junts per Catalunya, reconeix els excessos judicials que s’han fet durant el Procés i pretén obrir “una nova etapa” i “contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya” encara que, com admeten les dues parts, parteixen de “posicions divergents”. De fet, l’acord aborda la creació d’una taula de negociació amb el PSOE, amb verificació internacional i on des de Junts asseguren que es parlarà de reconeixement de l’autodeterminació.
Una legislatura d’alta tensió que pot descarrilar en qualsevol moment
Malgrat els acords assolits, està per veure si l’independentisme serà capaç d’aprofitar la fractura de l’Estat espanyol al llarg d’aquesta legislatura i si és capaç d’arrossegar Pedro Sánchez al compliment dels pactes que han subscrit per a aquesta investidura, que, a hores d’ara, és l’únic acord tangible entre l’independentisme català i el socialisme espanyol. La resta de punts com l’amnistia, que ja s’ha registrat al Congrés, l’oficialitat del català a la Unió Europea o la resolució del conflicte queden pendents de les negociacions que es duran a terme perquè la legislatura pugui avançar, ja que el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, han deixat clar que el seu partit condiciona la legislatura “als avenços i compliments dels acords a què s’arribi al llarg del procés de negociació”. “Amb nosaltres no provi de temptar la sort perquè no li funcionarà”, va advertir-li Nogueras durant el debat d’investidura.
Unes fites que l’independentisme podria assolir en un marc d’unitat que, a hores d’ara, sembla impensable per les diferències i discrepàncies que mantenen Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, que durant la negociació han competit per veure quina de les dues formacions era capaç d’arrencar un millor acord. A més, els republicans consideren que la formació de Jordi Turull i Laura Borràs han acabat acceptant el camp de negociació pel qual ells ja van apostar fa quatre anys. Junts en fa una lectura diferent i manté que està plantejant un mecanisme perquè les coses es facin de manera diferent de com s’han fet els últims quatre anys, però el portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va tornar a reivindicar ahir el seu lideratge: “Nosaltres hem posat la música que quatre anys després ells ballen. Ara ballen la música d’ERC“. Sigui com sigui, l’independentisme té a la mà fer valer la seva força i, com també va indicar Rufián ahir, té la capacitat d'”obligar” Sánchez “a acabar la repressió avui i, potser, que se celebri un referèndum en un futur”.
