El rol de la vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, en el desplegament de l’acord de finançament entre Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC és el de mur de contenció. Tal com ha demostrat aquest mateix matí, en una compareixença al Senat convocada per un incendiari Partit Popular, Ferraz fa de topall per a les postures que cerquen elevar l’ambició del pacte que fonamenta la investidura de Salvador Illa. Així ho estableix la mateixa dirigent socialista: a la “nova etapa política” oberta a Catalunya el 12-M, el “diàleg i l’acord” entre forces dels blocs independentista i unionista limita clarament el marc del debat. Segons ha declarat des de la tribuna de la cambra alta, “avui es debat sobre autogovern, en el marc de la Constitució, l’Estatut i la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca)”. Així, la postura del ministeri -contrària a la que van exposar els republicans en la roda de premsa el vespre abans de presentar el document- és clara: la posada en marxa de la reforma del finançament no implica la sortida del règim comú. Va més en línia, de fet, amb les pretensions que el PSC va fer seves durant la campanya dels darrers comicis, quan Illa reivindicava acte a acte “desplegar completament les competències” que ja té assignades la Generalitat: “És -assevera Montero- ni més ni menys que el que es preveu a l’Estatut”.
Montero, de fet, ha recollit en la seva intervenció diversos puntals de l’argumentari socialista durant les setmanes prèvies al 12 de maig. En els vint minuts i escaig que ha ocupat el faristol del Senat, la vicepresidenta ha lamentat el “temps perdut en la darrera dècada” a Catalunya; compartint la referència al Procés que la filial barcelonina del PSOE reiterava en la seva cursa a les urnes. En aquest sentit, ha subratllat sovint els marges concrets del pacte; així com els seus límits: la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos al país; amb una referència sense concreció a un “augment substancial de la capacitat normativa en coordinació amb l’Estat i la Unió Europea”. És a dir, l’entrega de “les claus de la caixa”, amb els corresponents mecanismes de solidaritat -especialment rellevants en la intervenció de la ministra-; a l’espera, però, de quina capacitat tindrà la Generalitat de decidir exactament com aquesta s’omple i es buida. Un possible límit que ja indicaven diversos experts en declaracions a aquest mitjà el mateix dia de la firma de l’acord entre socialistes i republicans.
La número dos de Pedro Sánchez a l’executiu ha fet un clar esforç, també, per reiterar l’extensió d’aquesta reforma a altres territoris de l’Estat -malgrat reconèixer la “singularitat competencial” d’algunes atribucions catalanes-. En aquest punt s’ha encarat amb les seves contraparts populars, tot recordant “converses” amb administracions governades pel seu partit en un sentit similar. “Renunciaran els presidents d’Andalusia o altres regions a aplicar el seu Estatut?”, interrogava Montero; tot recordant que a la llei orgànica que regeix les institucions andaluses també recull la capacitat de reformar el model de finançament mitjançant una comissió econòmica i financera de caràcter bilateral, talment com la que acabarà definint els vímets del sistema que s’aplicarà a Catalunya. “I això ha trencat Espanya?”, ironitza; tot acusant els conservadors de fer servir la qüestió nacional catalana com un “element de confrontació per rascar vots a la resta del territori”.
‘Dúmping’ contra autonomia financera
Deixant caure l’escut contra l’ofensiva parlamentària dels populars, Montero ha passat al contraatac, amb els governs que ostenten els conservadors en el punt de mira -sense esmentar directament Isabel Díaz Ayuso i l’executiu madrileny, però en clara referència a les seves polítiques fiscals-. La vicepresidenta ha reivindicat el conjunt de l’acció de govern socialista en termes de repartiment de recursos al segon nivell de l’administració; tot defensant que, contra l’inabastable endeutament adquirit durant els anys de l’austeritat imposats per Moncloa sota el mandat de Mariano Rajoy i el ministre Cristóbal Montoro, l’aproximació més expansiva de Sánchez permetria “recuperar l’autonomia financera” als governs regionals. Confirma així que posen a l’horitzó un dels grans objectius de la consellera Natàlia Mas durant la seva estada a Economia i Hisenda: el retorn de la hisenda catalana als mercats internacionals de deute com a mecanisme de finançament, palanca imprescindible per no haver de dependre de l’Estat per cobrir el conjunt de la despesa. Per contra, acusa Ayuso i els seus aliats de portar una “cursa fiscal a la baixa”, amb intenses retallades d’impostos especialment concentrades a les rendes altes, per “després demanar recursos a l’Estat, perquè amb el que tenen no els hi arriba”. Una estratègia d’atracció de capitals que allunya encara més la ja limitada capacitat d’autogovern fiscal existent a l’estat de les autonomies.
El PP busca suports entre els barons rebels
En la seva resposta a Montero, el senador popular valencià Gerardo Camps -el que fora vicepresident i conseller d’Economia de la Generalitat Valenciana a l’executiu de Paco Camps- ha buscat aprofundir les escletxes que el pacte amb ERC ha generat en el si del socialisme espanyol. Aprofitant les divisions que s’han fet especialment explícites en els discursos del president manxec Emiliano Garcia Page, així com en els d’altres barons de la branca més conservadora del PSOE, com l’aragonès Javier Lambán, Camps ha qüestionat “on són els socialistes defensors del principi d’igualtat” -un que, a parer seu, trenca l’entesa per investir Salvador Illa-. “Han quedat oblidats per la història?”, interrogava el senador; tot acusant Moncloa d’amagar els detalls del pacte i “oferir privilegis a canvi d’uns vots al Parlament i al Congrés”. Ha aprofitat, també, per oferir una petita prèvia de la batalla entre PP i PSOE que es preveu per a la segona meitat de la jornada parlamentària, en aquest cas a la cambra baixa. “No paren de colonitzar institucions”, acusa el parlamentari conservador, en referència a l’anunci que, amb tota seguretat, farà el ministre d’Economia Carlos Cuerpo aquest mateix dimecres: el nomenament del ministre de Transformació Digital, José Luís Escrivá, com a governador del Banc d’Espanya.
