El govern assegura que ha mantingut converses amb Bèlgica, que ostentarà la pròxima presidència de torn del Consell de la Unió Europea, per mantenir l’oficialitat del català a l’agenda de treball dels líders europeus. Aquest dimarts hi ha l’última reunió del Consell d’Afers Generals de la UE sota la presidència espanyola i ja s’ha descartat que la proposta es dugui a votació per falta de suports. “Per descomptat”, ha dit el secretari d’Estat per la UE, Pascual Navarro, quan se li ha preguntat si el govern espanyol havia tractat la qüestió amb les autoritats belgues.
La Generalitat ha anunciat en les últimes setmanes que ja obert diferents canals de comunicació amb el govern de Bèlgica per intentar que l’oficialitat del català no caigui en l’oblit, però la implicació del govern espanyol serà clau pel seu estatus d’estat. Pascual Navarro ha garantit que els treballs per modificar el règim lingüístic de la UE “continuaran” i ha reivindicat el “compromís” dels estats membres per negociar encara més enllà de la presidència espanyola. El secretari d’Estat per la UE ha reconegut que, tot i l’acostament de postures, les converses “no han avançat prou”.
L’oficialitat del català va per llarg
La proposta espanyola per oficialitzar el català, el basc i el gallec portarà més temps del que la delegació havia previst per les fortes reticències que han mostrat alguns països. Letònia i Lituània van ser els primers a mostrar en públic els seus dubtes sobre la necessitat d’incorporar noves llengües de treball a la Unió Europea. També els països nòrdics han fet objeccions, sobretot pel que fa al cost de la mesura, que la Comissió Europea xifra en uns 132 milions, tot i que el govern espanyol s’ha compromès a sufragar les despeses.
El fracàs de les negociacions per oficialitzar el català ha fet que Junts, el país que més ha pressionat la Moncloa per impulsar la mesura, hagi reclamat al govern espanyol que redobli els seus esforços per culminar el procés en els pròxims mesos. Carles Puigdemont considera un “incompliment” de Pedro Sánchez que la proposta espanyola no s’hagi pogut votar al Consell d’Afers Generals de la UE, però li ha donat més temps i li ha exigit que faci servir tots els seus recursos diplomàtics per acabar amb la resistència d’alguns estats membre.
