La Moncloa, el PSOE i Sumar han unit forces des d’un primer moment per intentar tancar la porta a debatre al Congrés la proposició no de llei presentada per Junts per demanar al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que se sotmeti a una qüestió de confiança, com li va exigir el president a l’exili i líder de la formació catalana, Carles Puigdemont. Al capdavall, igualment Sánchez té la potestat de convocar o no la qüestió de confiança, però els partits del govern volien impedir fins i tot que es debatés la petició. Confiaven, a més, en el suport dels lletrats del Congrés, ja que diverses filtracions indicaven que s’oposarien a la tramitació de la proposició de llei.
El PSOE i Sumar tenen la majoria la Mesa del Congrés i poden votar en contra d’aquesta tramitació, però finalment ho hauran de fer sense l’ajuda dels lletrats, ja aquest dilluns han emès un informe de 14 pàgines, segons ha avançat El País i al qual també ha tingut accés Europa Press, en què accepten que es prengui en consideració la proposició no de llei (PNL) juntaire per mesurar els suports de Sánchez dins l’hemicicle espanyol. Segons argumenten, consideren que la PNL no comporta un “impacte jurídic en la relació de confiança existent entre el poder legislatiu i l’executiu”.
Tot i que les forces que controlen la Mesa del Congrés, liderada per l’expresidenta balear Francina Armengol, ja havien deixat clar que votarien en contra de la proposta perquè no arribés a votar-se al ple, l’informe dels lletrats obre la porta a sotmetre la proposta de Junts a debat.
Gir de guió en els plans de la Mesa
D’entrada, però, abans de l’informe favorable a sotmetre a debat la proposta de Junts dels lletrats del Congrés, les formacions majoritàries dins la Mesa van deixar molt clara la seva postura. Tant PSOE com Sumar tancaven la porta a admetre a tràmit la proposició no de llei juntaire en què s’insta Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança. De fet, des de la Mesa van fer córrer que els lletrats de la cambra emetrien un informe en contra de la proposta de Puigdemont perquè l’any 2013 ja van emetre un precedent rebutjant una proposta semblant perquè la consideraven una “moció de censura encoberta”. L’informe que s’ha emès finalment, però, ha capgirat el guió i ha tornat a posar el cap de l’executiu espanyol al centre del debat polític: “No havent-hi precedents de proposicions no de llei similars a la que ara ens ocupa, correspon a la Mesa fixar un criteri, que probablement servirà com a referència per a la decisió entorn de l’admissió a tràmit d’altres iniciatives de control en el futur”, argumenten els lletrats en l’informe.
