La llei d’amnistia es debatrà i es votarà al Congrés dels Diputats sense que el PSOE i els partits independentistes hagin arribat a un acord sobre com blindar l’aplicació de la norma per als CDR de l’Operació Judes i als investigats del cas Tsunami Democràtic. Aquest dijous al matí la llei ha superat el tràmit de la ponència i anirà al ple el pròxim 30 de gener. Finalment, s’han incorporat les vuit esmenes pactades pel PSOE, Sumar, ERC, Bildu i BNG. Junts ha votat a favor dels canvis, malgrat que fa dos dies es van despenjar de l’acord.
Les esmenes que ERC i Junts van presentar en solitari per intentar donar cobertura als casos amb acusats per terrorisme continuen vives i encara es podran debatre en comissió o, si tampoc hi ha acord, en el mateix ple. Amb tot, el PSOE ha assegurat que no té cap intenció d’introduir canvis en l’apartat de terrorisme perquè consideren que és una qüestió molt sensible que podrien posar en dubte una llei “impecable des del punt de vista legal i constitucional”. Els independentistes també volen reforçar les garanties per als casos de lawfare no vinculats amb el 9-N i l’1-O i mantenir l’eficàcia del text encara que hi hagi recursos al Tribunal Constitucional o la justícia europea.
Després de no haver arribat a cap acord durant la presentació de les esmenes, Junts i ERC han recuperat certa sintonia i han votat a favor de la majoria dels canvis introduïts per ambdues formacions, tant en solitari com amb altres partits. Amb tot, tant uns com els altres defensaran les seves propostes durant el tràmit en comissió la setmana que ve, on es poden introduir transaccionals.
El PP reclama retirar la llei d’amnistia
El debat en ponència ha estat marcat per la publicació de l’informe dels lletrats del Congrés, que posen en dubte la constitucionalitat de la llei i aposten per una reforma de la Carta Magna com a millor via de tramitar-la. El PP ha aprofitat el document per reclamar una vegada més al PSOE que retiri el projecte de llei. Els populars han exigit que no acceptin cap de les esmenes, algunes de les quals, asseguren, es va presentar fora de termini. El portaveu del PP a la cambra, Miquel Tellado, assegura que l’informe és “demolidor” i demostra que el text és un “míssil a la línia de flotació de l’Estat”. El govern espanyol, en canvi, es mostra tranquil i confia que el text actual, amb les últimes modificacions, no només és constitucional, sinó que ofereix la màxima protecció a tots els represaliats.
El següent pas en el llarg camí que té al davant la llei d’amnistia és el seu pas per la Comissió de Justícia, on arribarà el 23 de gener. Allà els grups podran debatre i votar les esmenes pendents i elaboraran un dictamen per al debat que es farà al ple i que tindrà lloc el 30 de gener. Aquell dia es tornarà a debatre i, hi hagi acord o no amb les esmenes sobre el terrorisme, es votarà de manera definitiva. Si no hi ha sorpreses d’última hora, passi el que passi el text hauria de tirar endavant amb els 178 vots que sumen el PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu i BNG. Després la llei anirà el Senat, on podria estar encallada fins a dos mesos i, quan el PP la tombi, tornarà al Congrés per ser aprovada definitivament a l’abril o al maig.
