Junts i el PNB es reuneixen aquest divendres per tercera vegada després de les eleccions del 23-J i confirmen la represa d’una relació política que va quedar malmesa per la gestió de l’1-O, en la qual el lehendakari, Iñigo Urkullu, va tenir un paper destacat com a mediador. Després de dues trobades a Brussel·les, el president dels nacionalistes bascos, Andoni Ortuzar, rep aquest matí a Bilbao al secretari general de Junts, Jordi Turull, que estarà acompanyat de la portaveu del partit al Congrés, Míriam Nogueras, i del president del grup de Junts al Parlament, Albert Batet. No hi serà la presidenta de la formació, Laura Borràs, que ha quedat en un segon pla durant les negociacions d’investidura i només es va traslladar a Bèlgica per participar de la reunió que havia de segellar el pacte amb el PSOE.
El mateix Turull ha explicat només arribar a Bilbao que la idea de Junts és coordinar-se amb el PNB al Congrés “des del minut zero” per defensar els seus interessos. “En tot aquest procés de negociació de la investidura hem anat parlant molt i ara que arrenca la legislatura, volem coordinar-nos perquè els nostres vots siguin útils per a les nostres respectives nacions”, ha dit Turull en una entrevista a Radio Euskadi. El secretari general de Junts ha assegurat que volen afrontar de manera conjunta “qualsevol legislació” estatal que pugui envair competències de Catalunya o el País Basc. Tampoc se senten obligats a donar suport als pactes del PSOE amb formacions com Sumar o ERC i així ho faran constar en cada negociació.
Els dos partits, que sempre han tingut molta afinitat ideològica, han mostrat la seva bona sintonia en diverses ocasions durant els últims mesos malgrat que encara tenen moltes discrepàncies sobre com resoldre els seus respectius conflictes nacionals. Les dues visites d’Ortuzar a Waterloo són un gest dels nacionalistes bascos per reprendre el contacte i reconèixer Carles Puigdemont com a interlocutor polític vàlid —malgrat que no té càrrec orgànic al seu partit—. Però la nova etapa entre les dues formacions va més enllà. Junts ha triat el PNB —i no ERC— per registrar dues comissions d’investigació al Congrés que són claus per al relat del partit: una sobre els atemptats del 17-A i una altra sobre l’Operació Catalunya.
Els motius darrere l’acostament de Junts i el PNB
La renovada relació entre les dues formacions té diverses causes. La primera és que necessiten fer front comú al Congrés per actuar com a contrapès a l’aliança d’ERC, Bildu i el BNG. Durant la passada legislatura, els independentistes d’esquerres van tenir una gran influència en el govern espanyol i van marcar de prop la seva política legislativa. La llei d’Habitatge, el fracàs de la derogació de la llei mordassa i la salvada in extremis de la reforma laboral per l’error d’un diputat del PP en són alguns exemples. A diferència dels últims quatre anys, la Moncloa necessitarà els vots de Junts i el PNB en la mateixa mesura que els d’ERC, Bildu i el BNG i des de Brussel·les i Bilbao tenen previst esprémer al màxim la nova aritmètica parlamentària.
La proximitat d’eleccions al País Basc (2024) i Catalunya (2025) també ha tingut molt pes a l’hora d’establir canals de comunicació permanents entre els dos partits. El PNB (5 diputats) ha vist com Bildu (6) el va superar a les eleccions del 23-J i veu amenaçada la seva hegemonia a Euskadi. Tot i que els nacionalistes bascos tenen gairebé assegurat repetir la seva coalició amb els socialistes bascos, però una hipotètica victòria dels abertzales afegirien molta pressió a Sabin Etxea. A Catalunya, Junts ha perdut pes i les enquestes el situen en tercera posició, a molta distància del PSC i ERC, i necessiten més exposició mediàtica i feina de despatxos amb el PSOE per no quedar fora de les travesses per governar la Generalitat, que ja ningú dubte que passarà per un nou govern de coalició.
