Junts per Catalunya ha anunciat aquest dimarts que ha arribat a un acord amb la Moncloa sobre el repartiment dels aproximadament 4.000 menors migrants no acompanyats que ara mateix hi ha a les Illes Canàries. El govern espanyol ha acceptat regular el repartiment a través d’un reial decret temporal que s’aprovarà al Consell de Ministres d’aquesta setmana. Segons el partit de Carles Puigdemont, el decret “establirà uns criteris justos i equitatius que serveixin tant per resoldre la situació humanitària com per ser més eficaços en la feina d’integració i oportunitats de vida als menors”.
Entre els criteris que s’utilitzaran per determinar el nombre de menors no acompanyats que aniran a cada comunitat hi ha el pes poblacional, però també tindrà en compte l’esforç que ha fet Catalunya en els últims anys, ja que ha acollit més menors dels que li tocaven. A més, els territoris que, com Catalunya, han estat per sobre de les places estructurals que haurien de tenir, també rebran una compensació econòmica “adequada” per fer front a les despeses que genera l’acolliment dels menors.
“El repartiment es realitzarà entre aquelles comunitats autònomes que fins ara no han acollit o han fet un esforç molt menor en comparació amb l’esforç que ha realitzat Catalunya”, resa el comunicat de Junts. “Això vol dir que del total de menors que caldrà distribuir pel conjunt de la península (uns 4.000), a Catalunya n’arribaran entre 20 i 30 i a Madrid, més de 700”. D’aquesta manera, Junts considera que amb aquest nou decret “es garantirà un sistema de repartiment equitatiu i sostenible”.
Catalunya, el territori que acull més menors no acompanyats
Catalunya se situa en el primer lloc de la llista de territoris que més menors no acompanyats acull amb 64 places del sistema per cada 100.000 habitants, quatre més que el País Basc (6) i 21 més que les Illes Balears (43), que completa el podi. Per darrere hi ha Astúries (41), Aragó (36), La Rioja (35) i Canàries (34). Segons les dades del Ministeri de Joventut recollides per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), la mitjana de places del sistema estatal és de 34. Per sota de la mitjana hi ha Múrcia, el País Valencià, Navarra, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó i Extremadura. Cantàbria (23), Madrid (22) i Castella la Manxa (21) ocupen les tres últimes places.
Fonts del govern espanyol expliquen que l’acord amb Junts també suposa reformar l’article 35 de la llei d’estrangeria. Fa unes setmanes, la Moncloa va avançar que cap territori quedaria fora del sistema de repartiment i acollida de migrants. La ministra d’Infància, Sira Rego, va assegurar que ni Catalunya ni el País Basc quedarien fora de la nova fórmula. “Estem posant sobre la taula uns criteris que són els que apliquen des del 2022, criteris territorials, socioeconòmics i anàlisis dels sistemes d’acollida”. El nou plantejament parteix de l’acord entre el mateix govern espanyol i el govern de les Illes Canàries, que fa un mes van pactar un sistema d’acollida conjunt arreu de l’Estat que tindria en compte “la situació de partida i l’esforç previ”.
El traspàs d’immigració, el següent pas
El repartiment dels menors no acompanyats era una de les carpetes que Junts i el PSOE tenien pendents de tancar des de fa temps. El següent pas serà buscar els suports necessaris per aprovar el traspàs a la Generalitat de Catalunya de les competències d’immigració. La Mesa del Congrés va admetre a tràmit la proposició de llei orgànica presentada per tots dos partits, que ara hauran de convèncer la resta de socis de la investidura de Pedro Sánchez per tirar-la endavant. Podem, Compromís i Esquerra Unida ja han avançat que estan en contra de la mesura i que posaran totes les traves possibles per evitar que s’aprovi.
A més, el govern espanyol ha diluït força l’abast de l’acord. El Ministeri de l’Interior ha assegurat que el control de les fronteres continuarà en mans de la Policia Nacional i el Ministeri de Migracions ha avisat que la Generalitat no tindrà poder per tancar els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i que el català no podrà ser un requisit excloent per obtenir el permís de residència, tal com reclamava Junts.
