El PP i PSOE han aconseguit un acord, en presència de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Věra Jourová, per a procedir a la immediata renovació del Consell General del Poder Judicial, crear una nova llei orgànica sobre el poder judicial i nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional, tal com recomana la Comissió Europea en el seu Informe sobre l’Estat de Dret relatiu a Espanya del 2022 i 2023, segons han confirmat fonts socialistes a Europa Press. D’aquesta manera es posa fi a pràcticament cinc anys d’immobilitat i controvèrsia per la tria del poder judicial espanyol. L’acord arriba després que la Sala de Govern del Tribunal Suprem aprovés aquest dilluns un acord en què demanava als grups que aprovin sense més dilació una renovació del CGPJ que ha de permetre que aquest òrgan pugui tornar a fer nomenaments discrecionals.
El govern espanyol i el PP s’han posat d’acord després que l’òrgan de govern dels jutges complís cinc de mandat caducat, des del desembre del 2018. De fet, tots els intents de Pedro Sánchez per intentar renovar el consell havien estat denegats per part dels líders del PP, el que comportava que l’òrgan encara fos el que es va escollir durant la presidència de Mariano Rajoy. Finalment, s’ha pogut desbloquejar l’acord després que el 12 de juny el president del govern espanyol anunciés un ultimàtum al PP per fer viable aquesta renovació. En la negociació han participat el ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, i el cap negociador dels populars, Esteban González Pons. En cas contrari, va advertir en una entrevista a TVE que l’executiu impulsaria una reforma legal per desbloquejar-lo. A hores d’ara, l’acord ja és tangible i a les 17.30 h d’aquesta tarda de dimarts es ratificarà el pacte en una cerimònia de firma amb la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió Europea.
Pel que fa als reclams del PP, han exigit una reforma del Poder Judicial que permeti que els jutges tinguin més marge per elegir els membres del CGPJ, en detriment del sistema actual que deixa l’elecció dels vocals en mans del Congrés i el Senat. Aquesta situació va ser la resposta de l’intent del govern espanyol d’impulsar una reforma que reduís les majories necessàries al Congrés per nomenar els vocals, amb la possibilitat de passar de les tres cinquenes parts de la cambra -fet que li dona la clau al PP- a una majoria absoluta, 176 vots.
Una actitud negociadora que desbloquejaria altres renovacions
Encara que aquest acord no condiciona directament la renovació d’altres organismes que estan pendents, a la Moncloa consideren -segon ha pogut saber Europa Press– que podria obrir la porta perquè, segons sostenen, demostraria l’actitud negociadora del PP. En aquest paquet podrien incloure’s la cúpula del Banc d’Espanya, una vegada que ha conclòs el mandat del governador, Pablo Hernández de Cos, la presidència de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) o un magistrat del Tribunal Constitucional pendent de renovació.
