El president del Partit Popular català i diputat al Parlament, Alejandro Fernández, atia la guerra dins la formació que va esclatar en els mesos previs a les eleccions del 12-M. El tarragoní carrega contra Génova i la seva “estratègia suïcida” en el seu primer llibre, A Calzón Quitao, editat per La Esfera de Libros. En ell, Fernández titlla el PP espanyol de “trituradora de líders sense excepció“. “Des que algú assumeix la presidència del PPC, s’organitza una pinça per preparar la seva imminent substitució”, descriu. Cal recordar que Fernández va ser la víctima d’una agra campanya contra l’estratègia dels conservadors a Catalunya liderada pel president del partit, Alberto Núñez Feijóo. El lideratge espanyol dels populars va apartar el president català de moltes de les seves intervencions públiques al país des de finals del 2023, i no es va guardar la seva “insatisfacció” per la feina dels tres diputats que llavors representaven el partit de la gavina a la Ciutadella.
Les crítiques de Fernández, però, no s’han dirigit exclusivament cap a Feijóo. Al llibre assegura que “totes les direccions” populars han portat a terme una estratègia de “tuteles i batzegades” contra el lideratge català. “La direcció nacional ho imposa tot: candidatures, missatges, projectes. Si surt bé, és gràcies a la seva genialitat. Si no, és culpa del tutelat”, etziba. Un procés que el tarragoní coneix bé, en tant que Génova el va aplicar contra ell abans de les darreres eleccions. Acusa la seu madrilenya, a més, d’ignorar les preferències de la militància. “És igual el que hagin votat les bases del partit a Catalunya”, lamenta, perquè és la direcció estatal la que “sospesa noms d’una persona per substituir el president” -ell mateix, en aquest cas-. Es tracta, a parer seu, d’una “estratègia suïcida” que elimina totes les possibilitats de la formació espanyolista al Principat.
Es tracta d’un “atropellament” de la voluntat dels populars catalans que Fernández situa en el fons de la sortida de tots els seus predecessors. La “defenestració política” de líders catalans s’ha cobrat els caps, recorda, d’Alejo Vidal Quadras -ara a Vox- o Josep Piqué. No és, a més, exclusiva de Catalunya, en tant que també ha servit per retirar “companys del País Basc”, com en els casos de l’exministre de Sanitat Alfonso Alonso o Borja Sémper. De fet, en ambdós casos, òrgans dins el mateix partit només tenen sentit com a “majordoms de Madrid”. “Em nego a assumir aquest escenari, no l’acceptaré mai”, etziba Fernández, fet que agreuja el conflicte amb la direcció estatal.
La “nostàlgia” del Majestic
Els retrets de Fernández a Génova també apliquen a la seva política de pactes. A ulls del dirigent català, el PP espanyol conserva una “nostàlgia” del pacte del Majestic, l’acord entre José Maria Aznar i Jordi Pujol que va assegurar els vots favorables de CiU a la investidura l’any 1996. Segons afirma al llibre, Feijóo conserva l’esperança d’arribar a pactes amb l’espai que representa Junts per Catalunya. De fet, després de les eleccions al Congrés dels Diputats del 23-J, el president del PP català recorda “setmanes tremendament dures” per les pressions de la direcció de cercar un acord amb el president a l’exili, Carles Puigdemont. L’oposició al pacte amb Junts “gairebé li costa el càrrec”, assegura. En aquest sentit, rebutja que els populars “canviïn per seduir Junts”, a qui acusa de mostrat una “major radicalitat” per contrarestar l’alça de l’extrema dreta. “La pressió d’Aliança Catalana els hi empeny, com s’ha demostrat”, defensa.
Guerra contra la “confederació plurinacional”
Lluny de cercar els espais comuns amb Junts, Fernández advoca per un PP molt més agressiu en temes nacionals i culturals, tant a Catalunya com al País Basc. Defensa constituir al Principat un “projecte polític de combat”, que atengui a les especificitats de cadascun dels territoris. “És necessari que les societats catalana i basca respectin els líders i no considerin que el PP és un partit tutelat en funció de la conjuntura política”, reclama el dirigent. Amb tot, considera que A Calzón Quitao és un exercici propositiu per als populars, fet “des de la bona fe” per millorar la situació del partit. “Que ningú hi vegi rancor. La gent veurà que no hi ha venjança”, ha declarat.
