La llei d’amnistia ja ha entrat al Congrés. El PSOE ha registrat finalment en solitari el projecte de la “Llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya”, que forma part dels acords per a la investidura de Pedro Sánchez a què el PSOE ha arribat amb Sumar, ERC, Junts, Bildu i BNG. Els socialistes, que volien que el text portés la signatura dels socis, han estat negociant els últims serrells de la norma amb Junts i Esquerra sense aconseguir tancar un acord definitiu, i han optat per registrar la llei i confiar que els grups que li han de donar suport s’afegeixin a l’entesa durant la tramitació.
Tant Esquerra com Junts han explicat al llarg del dia que la llei no estava del tot tancada i que quedaven “serrells”. La portaveu d’ERC, Raquel Sans, ha explicat que “no hi ha risc que el projecte de llei descarrili”, i que només s’estan “acabant de tancar els serrells jurídics i tècnics” del text per donar el “màxim” de cobertura i seguretat jurídica al text davant del que, a parer seu, és l’ofensiva judicial que rep aquesta mesura. Els republicans encara no han donat el vis-i-plau final després de rebre el text del PSOE a les 2:30 hores de la matinada d’aquest dilluns.
La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, per la seva banda, ha afirmat que encara hi ha “algun serrell per tancar” a la llei, entre els quals ha situat la investigació de delictes de terrorisme als Comitès de Defensa de la República (CDR) i a Tsunami Democràtic, així com altres temes molt tècnics. “Quan el text estigui tancat i acordat ho veurem tots”, ha afirmat en declaracions a TV3 hores abans que els socialistes hagin decidit registrar la llei en solitari.
Quin procediment seguirà?
L’amnistia s’ha registrat com a proposició de llei, és a dir, a iniciativa dels grups, i no com a projecte de llei del govern espanyol, de manera que no ha calgut fer els tràmits previs preceptius i demanar criteri a òrgans com el Consell General del Poder Judicial i el Consell d’Estat. Un cop registrada, la llei superarà la setmana que ve la qualificació de la Mesa del Congrés i, a continuació, iniciarà els seus tràmits. El primer serà la presa en consideració al ple de la cambra baixa, on previsiblement obtindrà 178 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bilu, PNB i BNG) i 172 en contra (PP, Vox, UPN i CC). Si en aquest punt els grups aproven que també es tramiti per la via d’urgència, els temps es redueixen a la meitat respecte als d’una tramitació normal.
Posteriorment, la norma se sotmetrà al tràmit d’esmenes a la totalitat i d’esmenes parcials, i finalment se celebrarà un ple per aprovar el text resultant. Un cop superat el Congrés, la reforma anirà al Senat. I és a la cambra alta on es podria dilatar la seva aprovació, ja que el PP ha iniciat una reforma del Reglament per dilatar-ne l’aprovació. Es tracta de donar la potestat a la Mesa de la cambra alta, controlada pel PP, per decidir si les iniciatives enviades des del Congrés es tramiten per la via d’urgència, que és de 20 dies en comptes dels dos mesos del procediment ordinari. El Senat rebutjarà la llei amb tota probabilitat, de manera que el text tornarà al Congrés per quedar definitivament aprovada.
