El mes de setembre és a tocar. La seva arribada i la fi de les vacances d’estiu suposen per a la immensa majoria dels ciutadans la tornada a les activitats habituals i l’inici d’un nou curs. Un nou curs en molts àmbits, també en la política espanyola, que arrencarà pendent de la partida de pòquer que es juga a Catalunya, lluny de la pacificació total de l’independentisme que voldria haver assolit el govern espanyol. Malgrat que el PSC ha assolit la presidència de la Generalitat, el suport a l’executiu de Pedro Sánchez segueix estant en mans de les forces independentistes. L’oposició del Tribunal Suprem a aplicar la llei d’amnistia, que impedeix un retorn definitiu en llibertat del president a l’exili, Carles Puigdemont, i la investidura de Salvador Illa són dos elements que han afegit tensió en les relacions entre Junts per Catalunya i els socialistes, que depenen del seu suport per poder tirar endavant els pressupostos del 2025. D’altra banda, Sánchez haurà de començar a posar fil a l’agulla al “finançament singular”, i de la concreció d’aquest acord depèn el suport d’Esquerra Republicana tant al Parlament com a Congrés, on els socialistes hauran de fer malabarismes per mantenir satisfets la resta d’aliats de la investidura.
I si això no fos poc, un altre dels cavalls de batalla d’aquest nou curs polític serà l’oposició del PP al pacte de nou finançament per a Catalunya entre ERC i els socialistes, i posaran l’accent en el greuge que això suposa per a altres territoris de l’Estat espanyol amb l’objectiu de desgastar els socialistes i atacar Catalunya, una de les seves armes electorals. Tot plegat, mentre s’espera el desenllaç en el serial de l’aplicació de la llei d’amnistia, que dependrà del TC, i comportarà una nova espiral d’enfrontament entre les dues Espanyes, si un tribunal presidit per l’exfiscal general de l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, Cándido Conde-Pumpido, avala la norma.
Aquest mes d’agost, després de l’acord entre PSC i ERC per investir Illa, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ja va deixar entreveure que s’hauran de revisar els seus compromisos amb Sánchez, i va retreure al govern espanyol que no faci la pressió necessària perquè s’apliqui del tot l’amnistia. “Ha canviat molt el marc mental” de tot el que s’havia acordat fins ara a Brussel·les amb la mediació internacional, va subratllar el dirigent juntaire després que el PSC ha aconseguit el control de la Generalitat. “Si canvien les condicions, n’hem de parlar. A Madrid anem peça a peça”, va avançar Turull, coneixedor de la carta més forta que tenen: la dels set diputats a Madrid. Els set vots de Junts, per exemple, són clau perquè l’executiu de Pedro Sánchez tiri endavant mesures tan importants per a la legislatura com els pressupostos.
De fet, en aquest inici de curs també cal tenir en compte la tardor calenta que espera a les formacions independentistes, que redefiniran estratègies i direcció. Junts celebrarà el seu conclave els dies 25, 26 i 27 d’octubre a Calella -dates que encara ha de confirmar l’executiva del partit-, amb la intenció d’esdevenir el pal de paller del malmès independentisme i “rellançar” el moviment. És aquí on Junts definirà el seu full de ruta, i ben segur que aquest afectarà el paper que tindran a partir d’aleshores els seus set vots a Madrid. “Encara som aquí”, va advertir Puigdemont en el seu retorn fugaç a Catalunya per fer evident que el president a l’exili i la seva formació no es rendeixen i mantenen viu el pols amb l’Estat espanyol. De fet, la mateixa formació ha obert la porta al fet que Carles Puigdemont pugui assistir de forma presencial al congrés.
D’altra banda, una altra carta que hi ha sobre la taula, encara amagada, és el paper que triarà fer Esquerra Republicana amb els socialistes després d’haver permès la investidura de Salvador Illa a canvi del “finançament singular” i després del congrés del partit que està provocant tantes friccions. De moment, i després d’un silenci estival postinvestidura, socialistes i republicans han protagonitzat un estira-i-arronsa entre les dues formacions per guanyar la batalla del relat, i els republicans han amenaçat de retirar el suport dels seus diputats a Madrid si els socialistes no compleixen l’acord. Una amenaça que per a Junts no és creïble a causa dels antecedents dels republicans, que atribueixen les declaracions de la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, María Jesús Montero, negant el concert econòmic al “context de pressió per part de la resta de comunitats autònomes i partits polítics”. Tot i això, els republicans subratllen que el PSOE necessita el seu suport al Congrés per tal tirar endavant mesures com els pressupostos. “Si els socialistes incompleixen la seva paraula amb el finançament singular o altres mesures incloses dins l’acord, ERC retirarà el seu suport i els socialistes hauran de buscar altres alternatives o convocar eleccions”, sentencien.
L’oposició del PP al “finançament singular”
En aquest joc hi ha una tercera carta: la pressió contra el PSOE per part d’altres territoris de l’estat espanyol i partits polítics contra el “finançament singular”. Una lluita que està abandera pel Partit Popular i les comunitats que governa i que tindrà el seu tret de sortida el pròxim 31 d’agost quan el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, obrirà el curs polític a Galícia, continuant la tradició, en un acte a Cerdedo-Cotobade, amb el seu successor a la Xunta, Alfonso Rueda. Un altre dia que els populars ja tenen marcat en vermell a l’agenda per reprendre l’activitat després de l’aturada estiuenca és el pròxim 6 de setembre, quan Feijóo es reunirà amb tots els presidents autonòmics populars amb l’objectiu de fixar una estratègia comuna per frenar el pacte entre socialistes i republicans per a un “finançament singular” per a Catalunya.
El discurs del PP en aquesta qüestió, en part, ja s’ha fet evident aquest mes d’agost després que socialistes i republicans segellessin el seu acord i ha acusat el president espanyol, Pedro Sánchez, de “donar privilegis” als independentistes. El vicesecretari d’Economia del PP, Juan Bravo, ha expressat recentment que el canvi que suposa el finançament singular per a Catalunya “no té res a veure” amb la quota del País Basc i Navarra, que són a la Constitució. “La diferència és que el sistema de Navarra i el País Basc està regulat i previst a la Constitució, mentre que els independentistes i separatistes pretenen, per al seu propi interès, obtenir un sistema de finançament a la carta per a ells, deixant fora la resta de comunitats autònomes”, ha remarcat. La secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha acusat el PSOE de “mentir” i “entregar la clau de la caixa” a l’independentisme, amb un acord que qualifica d'”espoli de la igualtat dels espanyols”, i d’excloure la resta de comunitats.
L’amnistia s’aplica al ralentí
La quarta carta és una carpeta que el govern espanyol no ha aconseguit tancar, i que posa més bastons a les rodes en el seu futur més immediat: la llei d’amnistia. Les formacions independentistes, sobretot Junts per Catalunya, han retret al govern espanyol que no exerceixi la pressió suficient perquè els tribunals l’apliquin. De fet, segons les darreres dades publicades per l’organització antirepressiva Alerta Solidària, només 105 persones han estat amnistiades en aquests dos primers mesos de la seva aplicació. La fiscalia calcula que hi ha 486 persones amnistiables i, per tant, només s’ha aplicat la mesura de gràcia al 20% dels afectats. I a més a més, fins ara la meitat dels amnistiats són policies que van actuar el Primer d’Octubre (51), la resta són manifestants independentistes (45) i càrrecs públics (9). D’altra banda, els magistrats han denegat l’amnistia en 39 casos i en 71 han decidit elevar la petició a tribunals superiors perquè la resolguin.
El Tribunal Suprem és la instància judicial que més resistència està plantejant a l’hora d’aplicar-la i interpreten que el delicte de malversació no és amnistiable per als condemnats i les causes en curs del Procés. Amb aquesta situació, el president a l’exili, Carles Puigdemont, i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín s’enfronten a condemnes de presó si tornen a l’estat espanyol i, d’altra banda, els condemnats com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa segueixen inhabilitats fins al 2030 o 2031, depenent del cas. El mateix tribunal també es resisteix a amnistiar el delicte de desobediència i vol que el Tribunal Constitucional decideixi si aquest delicte és amnistiable. Fora del Suprem també hi ha casos com els de l’Audiència Nacional, que és reticent a aplicar l’amnistia als investigats de l’operació Judes i el Tribunal de Comptes, que va jutjar 35 ex alts càrrecs de la Generalitat, també ha consultat la seva aplicació a Europa. El desenllaç d’aquesta carpeta és un element més que pot condicionar aquest inici de curs polític a l’estat espanyol.
