Bèlgica ha assumit aquest 1 de gener del 2024 la presidència de torn del Consell de la UE, la que serà l’última de la legislatura. Sota el lema ‘Protegir, reforçar i reparar’, la presidència belga arrenca amb alguns dels grans expedients de la legislatura ja tancats, com el Pacte de Migració i Asil i la reforma de les regles fiscals, però encara té grans qüestions sobre la taula: la revisió del pressupost comunitari, que inclou una partida de 50.000 milions d’ajudes a Ucraïna, així com l’inici del debat sobre com reformar la UE abans d’una potencial ampliació cap a l’est i la petició d’oficialitat del català a Europa. Així doncs, tot i que Bèlgica ha assegurat que mantindrà aquesta iniciativa sobre la taula, el govern espanyol ha incomplert la seva promesa d’aconseguir l’oficialitat del català en la seva presidència de la UE perquè no ha aconseguit el suport dels 27 estats membre, que han d’aprovar-ho per unanimitat, i aquesta carpeta continua encallada sine die.
La compareixença de Pedro Sánchez a l’Eurocambra per fer balanç de la presidència espanyola va servir perquè el president a l’exili i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, li recriminés l’incompliment amb l’oficialitat del català a la Unió Europea, una exigència de Junts per Catalunya per tal de permetre que el PSOE mantingués la presidència de la Mesa del Congrés. De fet, el va avisar que de l’incompliment d’aquest compromís “sorgeix la desconfiança”. “Les oportunitats s’han d’aprofitar quan passen. Si es deixen passar de llarg, les conseqüències mai són agradables”, va sentenciar per fer evident que li hauria agradat que el PSOE hagués pressionat molt més en aquest tema.
Aquest avís a navegants es va produir dies després que el passat 12 de desembre se celebrés a Brussel·les el darrer Consell d’Afers Generals de la Unió Europea de la presidència espanyola sense aconseguir que el català fos oficial davant els dubtes d’alguns estats membres, que tenen dubtes sobre les implicacions jurídiques, els costos econòmics i tots els altres aspectes que han sorgit les darreres setmanes. En aquest sentit, el secretari d’Estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro, va assegurar que confia en la “voluntat” de Bèlgica per tirar endavant aquesta carpeta i va assegurar que la proposta “continuarà a la taula del Consell per a futures discussions”.
Així mateix, va afirmar que les converses entre els estats membres continuaran “fins a una aprovació final”. Va evitar posar data a l’acord, però es va mostrar confiat que els treballs avancin “ràpidament” per trobar una solució “jurídicament acceptable” que arribi “com més aviat millor”. Malgrat això, les eleccions europees d’aquest 2024 també poden ser un hàndicap per fer realitat l’oficialitat del català i, de fet, s’ha constatat que alguns països segueixen mantenint “una posició dura”, liderada pel PP europeu, que, ja en clau electoral, ha mantingut una ofensiva contra els acords que el PSOE ha assolit amb els independentistes, sobretot amb l’amnistia. Tot i això, l’independentisme creu que l’oficialitat del català a Europa ha iniciat un camí que no té marxa enrere.
Contactes del Govern amb Bèlgica i l’executiu espanyol per tirar endavant l’oficialitat
Abans d’acabar l’any, la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, es va reunir amb l’ambaixador de Bèlgica a Espanya, Geert Cockx, amb l’objectiu de mantenir la proposta de l’oficialitat del català sobre la taula del Consell de la Unió, i amb el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, a qui li va traslladar que el compromís del govern espanyol amb l’oficialitat del català a Europa “encara no ha acabat” i que “queda molta feina per fer en aquest assumpte”. L’objectiu del Govern és que aquest 2024 sigui l’any en què el català esdevingui finalment oficial a les institucions europees. “Aquesta qüestió té la màxima prioritat per a nosaltres”, va subratllar.
Per aconseguir-ho, l’executiu ja ha anunciat que intensificarà encara més la tramesa d’informació a les institucions europees i a tots els estats membres de la Unió Europea per tal que l’oficialitat del català sigui una realitat al més aviat possible. “És la principal campanya diplomàtica que ha fet mai el Govern”, destaquen des de la Generalitat, i ressalten que Serret ha fet fins a 7 viatges centrats en l’oficialitat del català, i unes 30 reunions d’alt nivell, a més d’altres contactes informals. De fet, el Govern reiniciarà aquest mes de gener la ronda de contactes amb els diferents estats de la Unió Europea per “seguir persistint i treballant per generar tota la confiança a la proposta per aconseguir la unanimitat dels estats membres”.
Avís de Plataforma per la Llengua per una oficialitat diluïda
Després que la darrera reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea sota la presidència espanyola, la Plataforma per la Llengua va carregar contra el govern espanyol, ja que considera que no s’ha esforçat en l’assumpte de l’oficialitat del català, i sosté que la responsabilitat d’obtenir l’aprovació dels estats membres és de l’executiu de Pedro Sánchez malgrat que la presidència de torn recaigui sobre Bèlgica. De fet, els estats membres s’han queixat una vegada i una altra que Madrid no els ha lliurat tota la informació que demanen sobre les conseqüències econòmiques, legals i polítiques que podria comportar la iniciativa.
A més, l’ONG del català va alertar que deixar la negociació de l’oficialitat del català en mans dels serveis legals del Consell de la Unió Europea “comporta el risc que el govern espanyol acabi proposant una oficialitat diluïda i no una oficialitat plena”. L’entitat va evidenciar que l’opinió dels serveis legals no és vinculant i no era necessari demanar-la i, per contra, va carregar contra l’executiu espanyol perquè, segons l’entitat, no ha fet “tot el que estava a les seves mans” per aconseguir-la. Així mateix, va advertir que els serveis legals del Consell poden posar traves a l’oficialitat del català amb una resposta semblant a la del 2004.
