La llei d’amnistia s’ha aprovat definitivament al Congrés cinc mesos després de l’inici de la seva tramitació a la cambra baixa espanyola després d’aixecat el veto del Senat. Els 177 diputats de la majoria de la investidura que formen PSOE, Sumar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, PNB, Bildu, Podem i BNG s’han imposat aquest dijous als 172 que sumen els grups contraris a la mesura de gràcia, que són PP, Vox, UPN i CC. La cambra baixa ha ratificat així el dictamen que ja va aprovar el 14 de març, i ha tombat el veto que el PP va impulsar al Senat, on ha fet servir la majoria absoluta de la qual disposa per allargar tot el possible la seva tramitació. La majoria no ha arribat als 178 per l’absència a l’hemicicle d’una diputada de Podem.
L’aprovació s’ha produït després d’un debat on Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han aparcat les diferències per un dia. Així ha quedat palès en les intervencions que han fet Gabriel Rufián i Míriam Nogueras, que han qualificat de “victòria” l’aprovació de la llei i, a més, han reconegut la tasca de dirigents d’ambdues formacions i han remarcat que l’amnistia no hauria estat possible sense un independentisme unit. En aquest sentit, el portaveu d’ERC a Madrid ha destacat que l’amnistia és “la primera derrota del règim del 78” i ha situat el referèndum com la pròxima pantalla, mentre que Nogueras, per la seva banda, ha subratllat que “avui és un dia històric” perquè “es guanya una batalla en el conflicte que existeix des de fa segles entre la nació catalana i l’espanyola“.
Tots dos han reconegut els esforços realitzats durant la tardor del 2017, amb costos personals inclosos, per dirigents d’ambdues formacions i altres líders com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Marta Rovira, Joaquim Forn, el major Josep Lluís Trapero, Gonzalo Boye, Josep Pagès i Josep Maria Cervera. Rufián, a més, també ha volgut fer un reconeixement especial a totes aquelles persones que van defensar “amb el seu cos i la seva ànima” les urnes del referèndum del Primer d’Octubre davant la “burrada” de la policia d’aquell dia a Catalunya.
Cinc mesos de tramitació
Durant el seu recorregut de cinc mesos al Congrés, i també al Senat, el text ha patit diverses modificacions en virtut dels acords que els socialistes van anar aconseguint amb els independentistes i que van anar rebent el suport de la resta de socis parlamentaris. Després de la seva primera fase de debat a la Comissió de Justícia, el text va ser elevat al ple el 30 de gener, però el vot en contra de Junts per Catalunya va impedir que s’enviés al Senat.
Els de Carles Puigdemont van forçar la tornada de la norma a la comissió davant la negativa dels socialistes espanyols a acceptar les seves esmenes sobre els presumptes delictes de terrorisme i traïció i van haver de buscar un nou pacte. L’acord final va arribar in extremis en un ple celebrat el 14 de març i, posteriorment, la llei va passar al Senat, on el PP va fer ús de la seva majoria absoluta per retenir la norma durant dos mesos, el termini màxim fixat per la Constitució. A més, la cambra alta va iniciar els tràmits per plantejar un conflicte inèdit d’atribucions contra el Congrés per considerar que la llei d’amnistia suposava una reforma constitucional encoberta, però han acabat desistint de portar la qüestió al Tribunal Constitucional.
Quan entrarà en vigor?
Un cop aprovada definitivament la llei d’amnistia pel Congrés, només quedarà que el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publiqui la norma, cosa que podria passar aquest mateix divendres o, com a màxim, en un termini d’un parell de dies feiners. Després de la seva publicació al BOE, entrarà en vigor aquest mateix dia, però la seva aplicació no serà automàtica. A partir que la llei és publicada al BOE, els òrgans judicials que coneguin de les causes relatives al Procés tenen un “termini màxim de dos mesos” per aplicar-la “amb caràcter preferent i urgent”. Els jutges competents en cada cas seran els encarregats de procedir a arxivar els procediments, i només passarà quan estudiïn cada cas, alguna cosa per al que tindran els esmentats dos mesos. Tot i això, el primer pas exigeix l’alçament immediat de les mesures cautelars que s’haguessin adoptat per “accions o omissions compreses en l’àmbit objectiu de la llei, així com de qualsevol mesura que impliqués la privació de l’exercici de drets fonamentals i llibertats públiques”.
