ERC està en ebullició i efervescència. Però, lluny de la revolta dels quatre sectors que es va viure en el període congressual del 2008, on quatre sectors optaven a dominar el partit, cadascú amb una estratègia diferent, ara la situació és diferent. Dues faccions de la formació, roviristes i junqueristes, un sector de desconcertats, i el sector “octubrista”, el corrent crític intern que acull els ortodoxos de la formació. No es defineixen estratègies gaire diferenciades, però sí un potent debat de noms per redirigir el partit o continuar conduint-lo per una nova etapa de travessia del desert o d’oposició responsable.
Ara bé, el que fa dies que ha començat la carrera per aconseguir complicitats, ajudes, suports i fer xarxa és el junquerisme. A més, compta amb un avantatge aclaparador i és que té un líder clar, Oriol Junqueras. Des de la trobada a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) que va reunir més de 500 persones ara fa tres setmanes, Junqueras no ha parat de celebrar reunions i trobades per sota del radar de l’aparell, mig d’amagatotis i amb la xarxa del boca-orella. Amb l’arribada de l’exili de Marta Rovira, el panorama pot canviar.
De fet, la secretària general ja ha advertit que encetarà un tour per parar l’orella a la militància després de la celebració de les assemblees territorials organitzades per prendre el pols de les bases entorn del futur de la formació i de les negociacions d’investidura. Ara Rovira podrà assistir-hi en persona, però tenint present que Junqueras porta el mallot groc i ja ha articulat una força territorial, orgànica i representativa al llarg del país que constitueix una xarxa prou consistent per recollir suports i escampar la bona nova del seu projecte polític de refer la formació.
El junquerisme orgànic i representatiu
Tot i el garbuix dels primers dies, el junquerisme es pot sentir força acompanyat amb els noms que han mostrat complicitat, suport, ajuda o simplement allunyant-se del manifest dels roviristes, que, comptat i debatut, el convidaven a abandonar la direcció present i futura de la formació. Junqueras pot comptar amb líders interns de primer ordre com l’exconseller Raül Romeva,-un dels intel·lectuals de la via àmplia i ex pres polític-; l’històric diputat Joan Tardà, representant de l’ala més dura de l’esquerranisme compromès; el conseller d’Interior en funcions, Joan Ignasi Elena, que prové del PSC i amb una àmplia experiència com a alcalde; l’exconseller, exalcalde de Sabadell i actual diputat Juli Fernàndez; el diputat al Congrés Gabriel Rufián; l’exconseller Bernat Solé -també condemnat pel Primer d’Octubre-; Lluís Salvadó, exdiputat i president del Port; Laura Palay, exsecretària general UGT a Catalunya, i Cesc Poch, també dirigent d’UGT.
Però, a més d’aquestes figures, Junqueras suma gent de la direcció nacional com Pau Morales -imprescindible secretari d’Organització i influent dins les JERC i un dels recuperadors del pes dels republicans en institucions independentistes històriques com la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada-, Oriol Lòpez -històric regidor de Mollet del Vallès, bèstia negra del PSC al Vallès i responsable de coordinació interna de la formació-, Marta Rosique -l’exdiputada a Madrid que va servir a la Fiscalia per demanar l’arxivament de la causa del Tsunami Democràtic pel tall de la Jonquera-, Norma Pujol -secretària d’ens supramunicipals i una de les veus dels republicans a les Terres de l’Ebre-, Kènia Domènech -responsable d’afiliació- o Santi Valls, secretari responsable de mobilització i coordinació municipal. Tots mantenen la posició, amb discreció, malgrat la pressió de l’aparell de Calàbria.
Capil·laritat territorial
Al grup del junquerisme també s’integren algunes de les tretze direccions regionals de la formació. Així, computen Eduard Suárez, president de la potent federació del Baix Llobregat; Eva Baró, de la de Barcelona; Albert Salvadó, de Terres de l’Ebre; Oriol Ramon, de, Vallès Oriental; Marian Lamolla, del Pirineu; Carles Comas, de Lleida, i la federació del Baix Besòs, amb Dani Villalaín. Però, la capil·laritat territorial no queda aquí, també hi ha Jordi Serra, exalcalde de Roda de Ter i del sector més catòlic del partit; Isaac Albert, home fort del junquerisme a Terrassa i qui va encunyar un dels lemes de l’arribada de Junqueras a la presidència d’ERC al Congrés de Girona: “Entre esquerra i dreta, esquerra; entre esquerra i país, país”. Altres noms són Adam Tomàs, un enginyer que ha revalidat l’alcaldia d’Amposta; Marc Puigtió, alcalde de Sant Julià de Ramis que va fer seure agents de la Guàrdia Civil al banc dels acusats de l’Audiència Nacional per les destrosses del Primer d’Octubre al pavelló municipal; Joan Borràs, actual delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona; Jordi Estiarte, alcalde de Bellpuig; Roser Bombardó, de la Cerdanya i Margarida Feliu, de Viladrau. També l’exalcalde de Solsona i influencer en el món municipal com és David Rodríguez; Laia Capdevila, presidenta de la secció local de Sant Joan de les Abadesses; Estefania Rufach, alcaldessa d’Os de Balaguer i diputada provincial; Montse Soler, regidora de Rubí i secretària general de la federació del Vallès Occidental; Pepi Sans, de la Selva del Camp i Irina Moreno, regidora a Cervelló i secretària general al Baix Llobregat.
En aquest apartat també s’hi ubicarien el president d’ERC al Berguedà, Isaac Lozano; l’alcalde etern de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, que havia fet moviments per presentar candidatura i que va recollir el carnet de militant d’ERC -provenia de la pedrera dels independents d’ICV, Entesa del Progrés Municipal- el mateix dia que Junqueras; Mireia Ingla, exalcaldessa de Sant Cugat del Vallès; Maite Aymerich, exalcaldessa de Sant Vicenç dels Horts; Marc Giribet, alcalde de Sant Andreu de la Barca; Lluïsa Llop, exalcaldessa de Gelida i exdiputada; l’alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, que governa amb comoditat en una plaça d’un home fort de Junts, com David Saldoni; ; José Rodríguez, Trinito, exportaveu d’Interior d’ERC i exdirector de relacions institucionals del mateix departament i que prové de l’esfera d’UGT; l’exalcaldessa de Ponts i actual delegada del Govern a Lleida, Solés Carabasa; David Alquézar, alcalde de Sant Martí de Tous i delegat del Govern a la vegueria del Penedès; Adrià Guevara, regidora Vilanova i la Geltrú; Toni Massana, alcalde de Vacarisses i Joan Plana, exalcalde de Roses i home fort del junquerisme de tropa a la demarcació de Girona.
Al Parlament i a Madrid, també
Entre els electes, el gruix del junquerisme és notori. Així, en el grup parlamentari del Parlament s’hi compten Pepe Vidal, home fort al Pallars; Anna Balsera, també presidenta de la Regional del Baix Besòs; Mar Besses i Jordi Albert, a més de Juli Fernàndez i Joan Ignasi Elena. Entre els electes de Madrid, Junqueras compta amb Jordi Salvador, un sindicalista reconegut pel seu testimoni en el judici del Procés, i Inés Granollers, a més de Rufián i l’actual delegat del Govern a Madrid i provinent de la pedrera d’Unió Democràtica de Catalunya, Joan Capdevila, així com la senadora i dona forta d’ERC a Tarragona, Laura Castel.
