Esquerra Republicana i Junts s’han desplaçat aquest dissabte fins al País Basc per participar en una mobilització del col·lectiu sobiranista Sare on han exigit a l’estat que freni el tracte que reben actualment els presos bascos relacionats amb ETA. Per una banda, el portaveu de Junts, Josep Rius, ha demanat que es posi fi “al tracte d’excepcionalitat que estan perpetrant contra els condemnats bascos”. Així ho ha assegurat en unes declaracions a la premsa des de Bilbao, on també ha reclamat la “fi de l’excepcionalitat” que pateixen els presos vinculats amb ETA i ha donat suport a “la reconciliació i la convivència” al País Basc, “reconeixent tot el dolor que tenen les víctimes”. Amb el lema ‘Claus per a la resolució’, Sare ha convocat una manifestació a la capital de Biscaia per exigir que s’acabi amb el que consideren una política d’excepció amb els presos d’ETA.
Per part d’ERC, la portaveu adjunta al Congrés, Teresa Jordà, ha rebutjat aquest dissabte les “mesures d’excepció” que s’apliquen als presos d’ETA i ha advertit de l’existència de “conflictes” que “mai haurien d’haver sortit de la política”. Jordà ha explicat que la seva presència a la mobilització es deu “al compromís d’Esquerra Republicana amb la fraternitat entre els pobles” i, sobretot, “en la defensa amb les causes el pro dels drets, no sols fonamentals, sinó també humans”.
Per això, l’exconsellera ha afirmat que ERC s’uneix “una vegada més, al rebuig d’aquestes mesures d’excepció, que en l’actual context no tenen cap raó de ser”. La portaveu adjunta d’ERC ha assegurat que la seva formació es manté “sempre al costat del poble basc” perquè a Catalunya i Euskadi els “uneixen anhels democràtics i nacionals, sempre a través de la pau i del diàleg”. “Estem davant de conflictes polítics que mai haurien d’haver sortit de la política i avui és un bon dia també per a reivindicar-lo”, ha conclòs.
Jordà no ha estat l’única que ha participat en la marxa per part dels republicans, ja que el senador Joan Queralt ha defensat l’adhesió d’ERC a la jornada “com a demòcrates, com a fraterns col·legues de poble basc” per a reclamar “una cosa que qualsevol demòcrata ha de demanar: l’aplicació igualitària de la llei, una llei sense discriminació”. “Una llei que no deixi a la gent enrere, una llei que ens apliqui com a venjança. Mentre això no sigui així, estarem junts en aquesta lluita per la democràcia, la llibertat, la pau i la prosperitat”, ha afegit.
Manifestació multitudinària
Pel que fa a la manifestació, l’Ajuntament de Bilbao ha assegurat que han participat unes 20.000 persones per a reclamar que institucions polítiques i judicials basques “dissenyin i facilitin” el retorn a casa dels presos d’ETA. “Als presos els diem que continuarem treballant per a treure’ls al carrer. No els hem portat fins aquí perquè continuïn en la presó. Els hem portat a les presons basques perquè vagin sortint una vegada els sigui aplicada una legislació de caràcter ordinari. Volem ser la clau de la solució i aquesta clau l’han de tenir les institucions basques i la judicatura basca”, ha declarat el portaveu de Sare, Joseba Azkarraga, que ha censurat a més als qui utilitzen “les togues amb afany de venjança i a l’Audiència Nacional com a plataforma de prevaricació”.
Entre crits a favor de la volta dels presos a casa, la marxa ha començat al voltant de les quatre de la tarda i ha discorregut pels carrers Autonomia, Zabalburu, Hurtado de Amezaga, plaça Circular i Buenos Aires, i ha conclòs davant de l’Ajuntament de Bilbao, on dos portaveus de Sare han llegit un manifest, en basc i castellà, dirigit a la ciutadania. Entre els manifestants s’han entremesclat representants polítics, d’organitzacions sindicals i socials, que han reivindicat els drets dels presos d’ETA i han exigit “la fi de l’excepcionalitat”.
