El president del govern espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha aconseguit espanyolitzar la campanya del 12-M i obligar la resta de partits a orbitar al seu voltant. Des que va anunciar cinc dies de reflexió per decidir si plegava o continuava, curiosament el dia abans de l’inici de la campanya electoral, que la seva figura ha dominat l’agenda política i mediàtica catalana. I, superat l’equador de la campanya, continua en boca d’uns candidats independentistes que s’han vist forçats a recalcular el seu full de ruta per al 12-M. ERC, mirant de perforar l’encara més intensa polarització que han dibuixat Salvador Illa i Carles Puigdemont, alertant que votar Junts és tornar a les retallades i a la corrupció de l’antiga CiU, i intentant ‘passar el rasclet’ -una expressió pujoliana que ha recuperat Puigdemont- entre els votants indecisos que, com confirma el CEO, orbiten entre el PSC i ERC. I Junts+, posant tot el pes del candidat a confrontar amb Salvador Illa i ignorant de facto Pere Aragonès, delegant a altres candidats la tasca de llançar els dards als republicans. Tant Junts com ERC juren i perjuren que no investiran Illa i l’atac directe que ha patit Carles Puigdemont per part del president de la UGT i candidat del PSC, Matías Carnero, ha servit per recosir, ni que sigui per unes hores, l’independentisme. I el candidat del PSC descol·loca tothom assegurant que està obert a un “govern transversal” que inclogui Junts, i ni 24 hores després, treu de l’equació el partit de Carles Puigdemont “perquè Puigdemont és bloqueig“.
En aquest escenari, la segona setmana de campanya es focalitza mediàticament en els pactes post-12-M. Però anant a una segona capa, l’independentisme continua la seva guerra d’hegemonies, conscient que qui quedi per davant, encara que sigui per un grapat de vots, tindrà el comandament de les negociacions. Tant si hi ha majoria absoluta independentista com si és Salvador Illa qui intenta ser president de la Generalitat, l’ordre dins del bloc independentista serà clau. Tot plegat, amanit amb 700.000 abstencionistes independentistes que el 2021 es van quedar a casa, una bossa de 77.000 votants del PDeCAT que es van perdre en repartiment d’escons independentistes i l’aparició de dues forces que també batallen pel vot estelat: Alhora i Aliança Catalana.
ERC: vendre acció de Govern i alertar de la ‘sociovergència’
Abans de la irrupció del factor Pedro Sánchez, ERC tenia al cap una campanya que pivotava en el lluïment de l’obra de Govern i en els projectes per als pròxims quatre anys. Era la via triada per l’equip de campanya per trencar la polarització que ja s’intuïa entre Illa i Puigdemont. Però la irrupció del líder del PSOE i l’espanyolització forçada de la campanya ha empès els republicans a fer més èmfasi en les conseqüències que tindria per al país un pacte PSC-Junts, que ERC situa en el retorn de les retallades i l’ombra de la corrupció. De fet, en diversos mítings s’ha parlat dels “Koldo i del 3%”. Mantenint l’explicació de l’obra del govern Aragonès, però recordant en cada acte electoral que Salvador Illa és un delegat de Madrid i que Carles Puigdemont només reclama el vot per al seu benefici personal. Sobre Pedro Sánchez, els republicans han denunciat que hagi jugat amb les emocions i l’empatia de molts catalans cap a la gent que pateix repressió o assetjament del lawfare, però recordant que l’independentisme, i també Podem, en són víctimes des de fa anys i que el PSOE n’ha estat còmplice.
I si ERC amenaça dels perills de la ‘sociovergència’, Junts assenyala ERC com una peça entusiasta d’un hipotètic tercer tripartit, fet que també ha fet reenfocar algunes intervencions per jugar al partit de ping-pong independentista. “No serem la crossa del PSC”, deia la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Això no obstant, el candidat republicà no va voler tancar la porta amb pany i forrellat quan se li demanava si després del 12-M podria asseure’s a negociar amb el PSC. Assegurava que negociaria amb qui respectés les línies vermelles d’ERC, tret d’Aliança Catalana, el PP i VOX.
Per tant, la irrupció de Pedro Sánchez en campanya també ha endurit l’enfrontament entre ERC i Junts -totes les enquestes donen la victòria al PSC, i per tant sempre segons els sondejos, estaria en disputa el segon i tercer lloc-, i els republicans han apostat fort per l’exhibició del fruit de “l’independentisme pragmàtic” en la negociació amb Pedro Sánchez. Els republicans clamen en cada acte electoral que ha estat gràcies a la seva estratègia de diàleg amb l’Estat que s’han aconseguit els indults, la reforma del Codi Penal i ara la llei d’amnistia. I diversos candidats, però també el president del partit, Oriol Junqueras, han capitalitzat l’èxit de l’1-O, i asseguren que serà ERC qui aconsegueixi “el referèndum definitiu” mentre Puigdemont i Junts es miren el melic.
Junts+ aprofita Sánchez per intensificar la polarització
Per la seva banda, la candidatura de Junts+ ha aprofitat la decisió de Pedro Sánchez de seguir a la Moncloa per polaritzar encara més la campanya i reclamar als votants que escullin entre el binomi socialista Sánchez-Illa o el projecte de Carles Puigdemont, amb l’objectiu de captar vot útil i el vot indecís independentista contra la candidatura socialista.
Els atacs contra el que consideren un “artefacte de propaganda electoral” muntat per Pedro Sánchez han estat constants aquests darrers dies. Primer va ser el secretari general del partit, Jordi Turull, que, en absència de Puigdemont per la mort de la seva mare, va reclamar una resposta “en clau catalana” contra la maniobra de Sánchez per “espanyolitzar” els comicis i convertir-los en una mena de primera volta entre PP-PSOE. Un argument que també ha seguit el president a l’exili després de reprendre la seva agenda de campanya: “Sabem tots que és cosa de dos: o Illa com a governador civil de la província catalans o nosaltres liderant la represa nacional”.
Així, el candidat de Junts+ a la presidència de la Generalitat va equiparar el PSOE amb el PP i va advertir que l’objectiu de Sánchez i Illa és “aplicar un 155 de baixa intensitat” governant Catalunya “des de la Moncloa”. En aquest sentit, va dir que el candidat del PSC és “l’home de negre” del president espanyol. “A Illa se li està posant cara de governador civil”, va reblar per deixar subratllar que si Illa és el pròxim president de la Generalitat relegarà la institució a “una sucursal” de Madrid.
Per impedir l’arribada d’Illa a la Generalitat, Junts està fent contínues crides al vot útil als independentistes que estan “enfadats” i els demana un “sacrifici molt petit”, encara que sigui “a contracor”, perquè, segons diuen, tots aquells vots que no es destinin a la candidatura de Puigdemont serviran “indirectament” per convertir el candidat socialista en president de la Generalitat. En aquesta crida al vot també apel·len al sentiment de l’1-O per demanar una resposta “catalana” d'”urnes i vots” com la que hi va haver el Primer d’Octubre. I alerten contra el vot sofisticat, una pràctica que consisteix a votar algú altre per condicionar el candidat amb més possibilitats, que en aquest cas les enquestes indiquen que és Carles Puigdemont, per evitar que Illa sigui president de la Generalitat.
A banda de les crides al vot i a denunciar com creuen que quedaria la Generalitat si Illa és president, la formació també ha evidenciat que no es creu la regeneració democràtica que vol impulsar el PSOE perquè consideren que en aquests 40 anys de democràcia, els socialistes també han estat els “autors materials”, o “col·laboradors necessaris” per construir una democràcia de “cartó pedra” i, entre altres exemples, ha recordat els GAL, el 155, els cops de porra de la policia de l’1-O, o el fet que encara és la formació on militen històrics com Felipe González o Alfonso Guerra.
L’atac d’un candidat del PSC a Puigdemont recoseix l’independentisme
Sense voler-ho, el PSC ha recosit, ni que sigui per unes hores, l’independentisme. L’atac directe a Carles Puigdemont i la burla al patiment de l’exili, i la la falta de respecte a la institució de la Generalitat, per part d’un membre de la llista de Salvador Illa, que també és president del sindicat UGT, ha desencadenat una onada de reaccions de suport d’ERC al candidat independentista, després d’uns dies en què tant ERC com Junts han carregat recíprocament. El sindicalista ha dit en un acte del PSC que Carles Puigdemont “plorat va marxar en un maleter, no sé si cagat i pixat”, com a rèplica a les paraules de Puigdemont dirigides cap a Pedro Sánchez, quan va dir que “a la política s’hi va plorat”.
El mateix Puigdemont, que ha rebut el suport dels dirigents del seu partit, ha carregat contra Carnero per fer servir “mentides de la caverna” per intantar “deshumanitzar-lo”, i ha fet una crida a “establir una línia de defensa i construir un mur contra Salvador Illa el pròxim 12-M. D’altra banda, Pere Aragonès, que ha equiparat Illa amb Arrimadas, Joan Tardà i Dolors Bassa, exsecretària general del sindicat a les comarques gironines, han condemnat les paraules de Matías Carnero. L’exconsellera es va mostrar molt contundent contra la “falta de respecte, no només al MHP Carles Puigdemont sinó a la UGT de Catalunya i a la ciutadania que el 2017 vam treballar per un país millor”. I, enmig de totes aquestes reaccions de suport al president a l’exili, Salvador Illa ha delegat a la cap de campanya, Lluïsa Moret, la tasca de demanar “disculpes” a qui “s’hagi sentit ofès”.
Sigui com sigui, l’efecte real de l’espanyolització de la campanya del 12-M no es coneixerà fins a la nit electoral. Serà aleshores quan se sabrà si tant el PSC com l’independentisme, però també la dreta, l’extrema dreta i la resta de forces, han aconseguit “passar el rasclet” amb els seus arguments entre els 1,5 milions de catalans que van votar a les eleccions del 155 el 2017, però que es van abstenir el 2021. Els partits són conscients que el gruix d’indecisos i d’abstencionistes és tan elevat que la partida està més oberta que mai. I no convé tancar massa portes.
