L’anunci de Carles Puigdemont, cap de llista de la candidatura Junts+Puigdemont per Catalunya per a les eleccions al Parlament del 12 de maig, que tornarà a Catalunya el dia del ple d’investidura encara que no compti amb una majoria parlamentària suficient per ser investit ha sacsejat el tauler polític en una precampanya que s’està convertint en un joc a tres bandes entre el president a l’exili, el president vigent, Pere Aragonès, i el cap de l’oposició, Salvador Illa. Esquerra i PSC, els altres rivals que aspiren a renovar o accedir respectivament a la presidència de la Generalitat, han sigut els que han reaccionat amb més contundència. S’han afanyat a rebaixar la candidatura de Puigdemont a un projecte que es basa només en la seva “restitució personal” al capdavant de la Generalitat després de sis anys i mig d’exili. Altres formacions polítiques han subratllat la idea que el president a l’exili deixarà la política si no és investit, un fet que dependrà dels resultats electorals i les majories sorgides de les eleccions.
L’anunci Puigdemont va més enllà del que va dir a la conferència d’Elna (Catalunya Nord) quan va acceptar el guant de Junts per Catalunya per presentar-se a les eleccions al Parlament. En aquell moment va afirmar que tornaria a Catalunya si després de les eleccions al Parlament era capaç d’articular una majoria parlamentària per ser investit. Aquest dimarts, en una entrevista a RAC 1, ha deixat clar que el seu retorn es produirà el dia del debat d’investidura, tant si és per ser investit president com si no. L’objectiu, i ell mateix ho ha deixat clar, és guanyar, però si no es donen les condicions servirà per posar punt final, ja amb l’amnistia aprovada, a “una presidència que va ser il·legalment destituïda”. “Es tanca una etapa personal i política. Es tanca l’etapa de l’exili i s’acaba el gruix de la repressió”, ha remarcat.
La rèplica del president de la Generalitat, Pere Aragonès, no s’ha fet esperar. El candidat d’ERC ha dit que les eleccions del pròxim 12 de maig van o de posar la Generalitat “al servei de la Moncloa o al servei d’un projecte només de restitució personal“, en referència a Salvador Illa i Carles Puigdemont respectivament, o de decantar-se per la seva candidatura que vol continuar treballant per a la fi del conflicte polític amb l’estat espanyol amb un referèndum d’autodeterminació o per impulsar el català, entre altres coses. Així mateix, i malgrat que Aragonès sempre s’ha mostrat disposat a rebre’l a Palau si Puigdemont tornava a Catalunya, el Govern ja ha marcat ara distàncies amb aquesta possibilitat, perquè el president a l’exili actualment també és el candidat de Junts. Sense aclarir si Aragonès, que ja estarà en funcions, rebrà Puigdemont el dia del seu retorn, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha assenyalat que el “desig” del president no ha canviat, però que cal ser conscients que ara “ja no estem parlant només del president Puigdemont com el president que va haver de marxar de Catalunya fruit de la repressió”.
ERC i Junts, obligats a entendre’s malgrat els retrets que marcaran la precampanya i la campanya
Una altra cosa que ha quedat clara aquest dimarts és que l’independentisme està obligat a refer la unitat estratègica i que això implica que ERC i Junts, Junts i ERC, refacin els ponts de comunicació després de la campanya. Així ho ha verbalitzat el mateix candidat de Junts+, que es presenta amb la voluntat de reconstruir-la per culminar el camí que va començar el 2017 amb el referèndum de l’1 d’octubre. Un desig compartit per Pere Aragonès, que reconeix que caldrà bastir ponts. Tot i aquestes declaracions de bones intencions, reconstruir les confiances no serà fàcil. Hi ha ferides obertes arran del Procés, les diferents estratègies antirepressives i polítiques i els retrets constants que han refredat molt la comunicació. De fet, el mateix Puigdemont ha reconegut que fa “bastant” temps que no té cap mena de contacte amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, i que amb Marta Rovira, secretària general del partit i exiliada, com ell, només ha intercanviat algun missatge des del 2020.
Aquest intent de refer ponts serà impossible durant la precampanya i la campanya, on els retrets entre uns i altres ja són i seran una constant en aquesta lluita que mantenen les dues formacions per l’hegemonia de l’independentisme. “Evidentment que ara estem en un context de precampanya electoral, i no és el més favorable per reconstruir les confiances”, ha destacat Aragonès aquest dimarts. Una prova d’això es va produir el passat dissabte a Elna, quan Puigdemont va defensar la sortida de Junts del Govern i va acusar Aragonès de malmetre la majoria independentista. Avui mateix, durant l’entrevista, Puigdemont ha menyspreat la proposta de cara a cara que li va fer arribar Aragonès a través dels mitjans de comunicació, perquè “normalment als presidents de la Generalitat els proposen els cara a cara, no va al revés, no són ells els que ho proposen”. Tot i això, el cap de llista de Junts+ ha insistit que no cal fer debats entre independentistes, sinó que han de treballar “braç a braç”.
Però Esquerra tampoc perd cap oportunitat i el president de la Generalitat ha contraatacat els juntaires recordant que la passada legislatura els únics que apostaven per la negociació amb l’estat espanyol eren els republicans i que la formació de Puigdemont considerava que el que estava fent Esquerra Republicana era “trair el país”. “Quan han tingut l’oportunitat de tenir un paper en la negociació, han canviat el criteri”, ha criticat el cap de llista republicà sobre el paper que ha agafat Junts després de les eleccions espanyoles del passat mes de juliol. La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, també s’ha sumat a les crítiques i ha carregat contra Puigdemont i el seu projecte perquè rebutja el cara a cara amb Aragonès: “Qui no vulgui debatre és probablement perquè no té propostes per posar sobre la taula”.
El PSC carrega contra el projecte “personalista” de Puigdemont i els comuns mostren indiferència
El PSC tampoc ha volgut deixar passar l’oportunitat de replicar Puigdemont i ha dit que el 130è president de la Generalitat és pantalla passada i que Catalunya “ja ha superat l’etapa dels personalismes i de les propostes personalistes”. Així s’ha expressat la viceprimera secretària del PSC, Lluïsa Moret, després de l’anunci de Puigdemont i també ha aprofitat l’avinentesa per qüestionar el seu projecte, ja que a parer seu Catalunya necessita “projectes sòlids i col·lectius” que posin al centre els interessos de la majoria dels catalans. D’altra banda, no ha volgut entrar a valorar possibles escenaris de pactes després que Puigdemont ha avisat els socialistes catalans que assumeixin les conseqüències que hi puguin haver si reediten a Catalunya el pacte que van fer a Barcelona per arrabassar l’alcaldia a Xavier Trias després de les eleccions municipals.
Els comuns, per la seva banda, han rebut amb indiferència l’anunci de Puigdemont. Conscient que no és el seu rival a les urnes, la portaveu adjunta de Sumar, Aina Vidal, ha dit que la decisió que pregui el candidat de Junts+ “és una decisió seva” i en roda de premsa ha evitat fer cap valoració més sobre les paraules del president a l’exili. “Des de Compromís som molt respectuosos amb el procés electoral a Catalunya, que Puigdemont faci el que hagi de fer. Serà la ciutadania de Catalunya la que decideixi si vol que Puigdemont sigui president o no”, ha apuntat la seva homòloga al grup plurinacional i diputada de Compromís, Águeda Micó.
La dreta i l’extrema dreta treuen foc pels queixals
L’anunci de Puigdemont també ha tingut resposta per part de la dreta i l’extrema dreta, que han tret foc pels queixals. Ambdues formacions han donat una resposta similar, però amb alguns matisos, perquè el PP no ha volgut pronunciar-se sobre la possible retirada de la política al·legant que fer-ho seria “ajudar-lo a fer campanya”, mentre que Vox ha celebrat que el candidat de Junts deixi la política si no és president i ho ha qualificat de bona notícia. Tot i això, els dos partits, ignorant per complet la llei d’amnistia aprovada pel Congrés i que ara és al Senat, creuen que Puigdemont ha de comparèixer davant la justícia. Així s’ha expressat el portaveu parlamentari del Grup Popular al Congrés, Miguel Tellado, que ha dit que el que Puigdemont ha de fer és comparèixer davant la Justícia per “rendir comptes” i “assumir les conseqüències dels seus actes”. D’altra banda, el cap de llista del PP, Alejandro Fernández, ha dit que tot plegat és “és com de Barri Sèsam” i, igual que ha fet el seu company de partit, ha evitat pronunciar-se sobre l’anunci d’avui que, segons ell, forma part de la “vida i miracles” de Puigdemont.
D’altra banda, el portaveu de Vox al Parlament i número 3 del partit el 12-M, Joan Garriga, ha dit que volen que Puigdemont “no tingui privilegis sobre els altres i si té un tema judicial pendent que es presenti” i per això, a parer seu, el que ha de fer és “travessar la frontera, posar-se a disposició de la justícia com tot fill de veí i evitar seguir tenint privilegis i prendre el pèl als catalans”. “No ha de ser als debats, ha d’estar a la presó”, ha conclòs ignorant per complet la llei d’amnistia o confiant que les traves que hi posen els jutges funcionin i impedeixin, fins i tot, que es puguin aixecar les mesures cautelars -detenció, intents de registre i entrada a presó- encara en el cas que el Suprem recorri la llei davant el Tribunal Constitucional.
