La campanya electoral avança amb candidats més aviat seriosos, alguns d’ells fins i tot avorrits, però a ritme de música. Bé ho saben els periodistes, que, a part d’escoltar sempre discursos molt semblants cada dia, també acaben aprenent-se de memòria les cançons que sonen. De fet, si una cosa tenen els mítings és que són repetitius. L’únic que canvia és el públic, i de vegades ni això. Enguany, la majoria de partits han decidit no fer cap cançó, al contrari que en altres campanyes electorals. Però això no vol dir que la música no estigui present aquest 12-M. Cada partit, amb el seu estil i amb cançons perfectes que serveixin per llançar missatges concrets, encriptats molts cops, deixen caure missatges electorals entre acord i acord. Des del missatge de resistència que promulga Carles Puigdemont amb el No surrender de Bruce Springsteen fins a la rebel·lia de Zoo als mítings de Jéssica Albiach, passant pels segadors, la música valenciana i fins al “volem, volem” del PP –en aquest cas sí que és una cançó original per a la campanya–, aquestes són les principals cançons del 12-M.
El ‘No surrender’ de Carles Puigdemont
“Vam fer una promesa que juraríem sempre recordar / No retirar-nos ni rendir-nos com a soldats / en una nit d’hivern amb un vot a defensar”, canta Bruce Springsteen –que no Sprinter, com diu Feijóo– en la seva cançó No Surrender, l’encarregada d’obrir i tancar els mítings de Carles Puigdemont a Argelers els primers dies de campanya. Carles Puigdemont ven la seva campanya com la del retorn a casa, la del “president legítim” que no traeix i que torna per “culminar la feina” que va prometre en el seu dia. La cançó escollida comença així: “Hem après més d’un disc de tres minuts que en tota l’etapa escolar”… Haurà après l’independentisme a l’exili? A Argelers també sona Els segadors, i cançons d’Oques Grasses, Nil Moliner o Figa Flawas. Clàssics i nous talents catalans.
Poc rock per animar un PSC amatent a l’efecte Sánchez
Els socialistes han iniciat la cursa electoral conscients que surten a la pole position. Al PSC no li va malament cap enquesta i Salvador Illa se sap guanyador el pròxim 12-M. Tant, que Pere Aragonès li ha volgut rebaixar els fums en algun debat, demanant-li “respecte per les urnes”. Però els socialistes fan via, amb fermesa i a ritme de rock, un habitual del partit de la rosa. La cançó It’s time, d’Imagin Dragons, va obrir el seu primer míting, a Sabadell. Una manera de dir-se que ara sí, que és l’hora, que a diferència del 2021, ara sí que podran governar. Curiosament, aquesta cançó relata el moment en què el protagonista es troba en un punt d’inflexió. El mateix punt d’inflexió que ha fixat Pedro Sánchez, o que diu que ha fixat. Als mítings socialistes també s’han sentit cançons com Things Can Only Get Better, de D:Ream, grup pop dance d’Irlanda, o Que Merezca la Pena, de Siloé. Ah!, tampoc ha faltat un clàssic dels mítings socialistes, Manolo García.
La rebel·lia valenciana de Jéssica Albiach
Fa bastant per a ella. La candidata dels Comuns, la valenciana Jéssica Albiach, aspira a fer virar el PSC cap a l’esquerra. En els sues míting s’avisa de les trapelleries d’un PSC que “pactarà amb Junts” si algú es despista més del compte amb la jugada de Pedro Sánchez. I la música que tria per als seus actes fa per a ella perquè els Zoo han alçat la bandera progressista, amb música i en valencià. La cançó que tanca tots els mítings d’Albiach és àmpliament coneguda per al seu electorat, segur, però també per l’electorat de la CUP, ERC i segurament Junts. Tobogan de Zoo s’atreveix amb un emblema espanyol, el tenista Rafa Nadal, i critica l’avarícia de la classe rica. Tota una declaració d’intencions d’uns Comuns que avisen de la “deriva conservadora” del PSC i de la “refundació de Convergència” en mans ara de Carles Puigdemont. Just l’any en què Zoo s’acomiada dels escenaris, els Comuns s’hi agafen per evitar la patacada.
ERC també pesca al País Valencià
Esquerra Republicana ha optat per obrir els seus mítings amb Mediterrània, del grup valencià La Fúmiga. “Mediterrània és una festa”, diu la cançó. Si ells ho diuen… La cançó d’ERC no és tan reivindicativa com Tobogan, de Zoo, però es pot entendre com una manera de reivindicar els Països Catalans. “Ací em pariren i ací estic / I com que em passen certes coses / Ací agonitze, no passe, no em ric / Ací proteste, no calle i les dic”. Ja ho diu la cançó i ja diu ERC a Junts i PSC que es veuen per davant el 12-M. ERC oblida la part “d’aquí agonitzo” i s’agafa a “l’aquí protesto, no callo i ho dic”. Tindrà ERC alguna cosa a dir, encara?
La CUP s’envolta de clàssics
Cap novetat. La CUP opta per la cara més guerrera, per cançons de protesta típiques dels Països Catalans. No és original, però és el que demana la militància. I un missatge clar de resistència, de mostrar que ells sí que no han canviat. Un dels grups que més sona és l’extingida Gossa Sorda. De fet, Quina Calitja, l’escollida per al primer míting important és força representativa. Tot un emblema. “El temps s’acaba”, diu la cançó. Certament, el temps per capgirar enquestes també. Unes cançons que han sonat –van variant en funció de l’acte– són La Flama o Esbarzers, que també canta Zoo. No ens enganyem, tots els revolucionaris són a València. Com a mínim, musicalment parlant.
El PP, el més original, amb cançó pròpia
El PP espera un bon resultat –en comparació amb la situació en què estan ara, amb només tres diputats– el 12-M, i reclamen el vot amb aquest lema centrat en el verb voler: Volem una Catalunya de primera. I així ho diu la seva cançó, creada expressament per a aquesta campanya: “Volem, volem, volem, Catalunya de primera / volem, volem, volem, un present il·lusionant”, diu la tornada. Diuen els populars que s’han inspirat en el Coti x Coti dels The Tyets –serà divertit veure què n’opinen–. Sort que ho han aclarit, però, perquè encara algun despistat serà capaç de pensar que està inspirada en el crit de guerra “Volem, volem, volem, volem la independència; volem, volem, volem, Països Catalans”.
