La federació de partits sobiranistes de l’estat francès Regions i Pobles Solidaris (R&PS), que inclou els partits Unitat Catalana, Sí al País Català i Esquerra de la Catalunya Nord, es presenta en coalició amb el Partit Radical d’Esquerra (PRG) i Volt a les eleccions europees d’aquest diumenge 9 de juny. La candidatura Europa, Territoris, Ecologia està liderada per Guillaume Lacroix, president del PRG, però la federació de partits sobiranistes compta amb dos dels deu primers llocs de la llista. Regions i Pobles Solidaris, que actualment té dos eurodiputats, el cors François Alfonsi i la bretona Lydie Massard, va escollir la mateixa Massard com a cap de llista del partit, número dos de la candidatura, i amb Maxence Helfrich, vicepresident de la Joventut de l’Aliança Lliure Europea i dirigent de l’alsacià Unser Land, número dos de la federació i novè de la candidatura.
Terenci Vera, activista del Sí al País Català i número 23 de la llista, explica en conversa amb El Món que la seva formació se centra a defensar la catalanitat de la Catalunya Nord, però remarca que l’objectiu de la federació per aquestes eleccions europees “és que hi hagi representants dels nostres territoris, o de la nostra federació, al Parlament Europeu”. “L’objectiu és tenir un eurodiputat perquè, en la mesura de les seves funcions, pot recolzar a cada un dels territoris que formen la federació”, subratlla.
Entre les propostes del R&PS s’inclou la reforma del tractat de la Unió Europea per incloure el dret d’autodeterminació dels pobles i, en aquest sentit, proposa que els nous estats fruit d’un procés democràtic d’autodeterminació es converteixin de facto en estats membre de la Unió Europea. Vera, que és fill de l’històric activista Jordi Vera, defensa que cal “una Europa més democràtica” en el sentit de ser “més propera dels ciutadans”. Així mateix, creu que la Unió Europea ha d’anar més enllà de ser un club d’estats i “ha de respectar més la voluntat dels pobles”. En aquest sentit, posa l’exemple del Procés perquè, segons ell, “Europa no hi ha parat l’orella”.
Les reivindicacions concretes de la Catalunya Nord per al 9-J
D’altra banda, Terenci Vera explica que ha centrat la campanya d’aquestes eleccions a qüestions com el “reconeixement del català” a la Catalunya Nord i, en aquest sentit, recorda que els països que formen part de la Unió Europea han de signar i ratificar la carta de les llengües minoritàries. “França no la reconeix ni l’aplica”, denuncia el candidat, que ho qualifica d'”inacceptable”. “Volem que aquesta voluntat de diversitat que es té i s’intenta imposar als nous membres, també s’apliqui a un país com França”, sentencia.
Una altra qüestió que centra les seves reivindicacions aquests dies és que, “malgrat que estem parlant d’una Europa més integrada”, les persones que volen viatjar de Perpinyà a Figueres han de baixar a Portbou perquè “no hi ha cap tren que continuï” i molts cops han d’esperar-se “una hora i mitja” per agafar-ne un altre i acabar el trajecte. “Europa, en un territori transfronterer com el nostre, no existeix. I això em sembla una absurditat absoluta”, lamenta l’activista de Sí al País Català.
Un territori que domini el català
Terenci Vera és del parer que la població de la Catalunya Nord “hauria de ser bilingüe o trilingüe”, però en qualsevol cas “hauria de dominar el català”. En aquest sentit, opina que tots els alumnes que van a l’escola “haurien de tenir ensenyament de català des de la maternal fins al batxillerat”. Això ho considera necessari perquè “som un territori i perquè són les nostres necessitats” i creu que la millor manera de defensar la cultura catalana, més enllà que el català sigui oficial a la Unió Europea, és que “Catalunya esdevingui un estat independent”. “És l’única manera de fer progressar la causa comuna”, conclou.
#Europeennnes2024 Présentation des candidats@RetPS
— Régions et Peuples solidaires (R&PS) (@RetPS) June 3, 2024
– Terenci Vera Grau, 23e sur la liste @ETE_2024
conduite par @Lacroix_PRG, professeur agrégé de catalan et membre de la direction de @ouiaupayscat pic.twitter.com/iNizHETvXr
L’origen de la federació
Aquesta federació agrupa les minories nacionals i regionals de França. És a dir, els corsos, els bascs, els catalans, els occitans, els bretons, els alsacians, els flamencs i també els de Savoia. Són territoris, explica Vera, que tenen “la mateixa problemàtica identitària” perquè davant tenen l’estat francès, que els hi nega. “Ens nega una realitat i cultural, identitària i també administrativa”, subratlla el candidat. Actualment, la federació està formada per tretze formacions: Esquerra Republicana de Catalunya, Unitat Catalana, Sí al País Català (Catalunya Nord), Sí al País Basc, Solidaritat basca, PNB (País Basc Nord), El nostre país (Alsàcia), Moviment de la regió de Savoia (Savoia) Unió Democràtica Bretona (Bretanya), Femu a Corsica i Partitu di a Nazione Corsa (Còrsega), Le Parti des Mosellans (Moselle) i Partit Occità (Occitània).
L’origen d’aquesta federació se situa el juny del 1994 quan aquestes minories franceses van presentar una llista unitària per a les eleccions europees liderada per Max Simeoni, fundador de la Unió del poble cors, i personalitats de la societat civil com el cantant Renaud, entre altres, que compartien simpaties pel regionalisme. Aquella llista va obtenir 76.436 vots (el 0,39% dels vots emesos). Posteriorment, el novembre de 1994, aquestes formacions es van reunir a Ais de Provença i van decidir donar continuïtat al projecte creant el moviment polític Regions i Pobles Solidaris. El Congrés Constitutiu es va celebrar el novembre de 1995, a Rennes, i l’objectiu de l’agrupació és avançar les institucions franceses cap al federalisme intern i reduir les desigualtats de desenvolupament entre els territoris.
