El finançament singular serà un dels ariets de la campanya electoral d’ERC per desgastar tant el PSC com Junts. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, presentava fa uns dies una proposta de model de finançament a la basca, en el qual Catalunya recaptaria tots els impostos i en cediria una part per pagar els serveis que l’Estat presta al país i una altra part a un fons de solidaritat interterritorial. La proposta, elaborada pel Departament d’Economia, va ser immediatament rebutjada tant per Junts, que la va titllar d’electoralista, com pel PSC, que des del primer moment s’ha oposat a un finançament singular i, lligat de peus i mans pel PSOE, aposta per una simple reforma del finançament autonòmic.
A falta d’avenços tangibles en un futur pròxim en la carpeta de l’autodeterminació, els republicans estan disposats a prémer l’accelerador per aconseguir un nou finançament per a Catalunya, una fita que aniria en la línia marcada pel partit de caminar cap a la independència sense abandonar el mentrestant. “Aquesta campanya hem de parlar de propostes”, ha dit Aragonès en una atenció als mitjans aquest dissabte des de la Fira Medieval d’Hostalric (Selva). “Nosaltres tenim la nostra, que és la plena sobirania fiscal, i desconeixem quina és la del PSC i la de Junts”. En les seves últimes aparicions públiques d’Aragonès, el finançament ha sigut un tema recurrent, molt més que altres qüestions, com el referèndum o el traspàs de Rodalies.
Maniobra d’ERC per desarmar l’oposició
El problema és que ni els de Carles Puigdemont ni els de Salvador Illa tenen una proposta pròpia per contrarestar la d’ERC, que ha estat molt criticada per l’oposició tant pel moment triat per presentar-la —just abans de la campanya electoral—, com per les formes —fent ús de recursos de la Generalitat per elaborar-la—. Junts, que al Parlament ha donat suport a diverses iniciatives per obtenir un finançament singular, té poc marge per presentar un model substancialment diferent del d’ERC. Recaptació del 100% d’impostos i reducció del dèficit fiscal són els dos eixos de la proposta republicana i, també, de la dels juntaires. Pel que fa al PSC, no tenen una contraproposta real més enllà d’una inconcreta reforma que “justa” per a Catalunya i “solidària” per a la resta d’autonomies. A la Moncloa no volen ni sentir a parlar d’un finançament singular perquè obriria un conflicte territorial molt difícil d’abordar en un moment en el qual el PSOE no té pràcticament poder municipal ni autonòmic.
Aragonès —que ja ha avisat a Pedro Sánchez que, si vol legislatura, haurà de parlar de finançament singular— ha acusat el PSC de ser el “partit del no” a tot, una estratègia que ja ha fet servir Junts per confrontar els socialistes. “Què proposen al país, a part de dir que no per no molestar La Moncloa?”, ha preguntat el president de la Generalitat. Un altre recurs del manual d’ERC que sortirà sovint durant la campanya serà la capacitat dels republicans de fer canviar d’opinió el PSOE en qüestions que “fins fa quatre dies” estaven fora de la taula, com els indults, l’amnistia o el traspàs de Rodalies.
