Aquests últims anys, els Comuns encapçalats per Jéssica Albiach havien concorregut a les eleccions del Parlament amb un as a la màniga, l’alcaldessa Ada Colau. La veritable líder dels Comuns ocupava l’alcaldia de Barcelona, la ciutat més important del Mediterrani, la institució amb el segon pressupost més alt de Catalunya. Els Comuns van aparèixer amb força el 2015 i van encadenar un cicle polític exitós –el més exitós del seu espai des de la Transició– tocant poder a la plaça Sant Jaume i amb cadires al Consell de Ministres de Pedro Sánchez, si bé totes de ministeris menors. Ara bé, el context ara és ben diferent. A la pèrdua de Barcelona, actualment en mans socialistes, cal sumar un descens electoral d’En Comú Podem (ara Comuns Sumar) força notable. Per exemple, el resultat de Sumar a Catalunya en les darreres eleccions espanyoles és, tot i quedar en segon lloc, el pitjor de tota la sèrie des de 2015. Del gairebé un milió de vots que van aconseguir llavors, els Comuns han passat al mig milió del 23-J.
Amb les dades a la mà, el politòleg Oriol Bartomeus creu que “l’era Colau ja s’ha acabat”. “Com tots els lideratges moderns, el que mana són els resultats. No sé si a algú li passa pel cap una candidatura en què Ada Colau sigui la cap de llista per a les municipals del 2027, però si hi penses una mica se’t fa estrany”, diu en conversa amb El Món. Bartomeus remarca que la política és “molt salvatge” i que la força dels resultats “és molt bèstia”. “Hi ha lideratges que semblen insubstituïbles i cauen de seguida si s’encadenen mals resultats electorals”, explica. El politòleg detalla que l’ascens de Colau s’entén en un moment d’agitació social, de sensació de regeneració democràtica. Els partits vells, però, en saben molt, i el rearmament del PSC ha provocat, d’alguna manera, que el que representaven els Comuns el 2015 “ara ho torni a representar el PSC”. A més, afegeix que Colau ha patit un “desgast” com a alcaldessa. Ha passat d’activista a política i, doncs, ha rebut “moltes crítiques” perquè “quan tu gestiones t’equivoques i generes critiques”, que en el cas de l’Ajuntament de Barcelona “han estat molt evidents”. En aquest punt, el politòleg creu que si no hi ha estructures clares ni lideratges alternatius “potser aguantes una mica més, però sense tenir totes les garanties”. És a dir, que més aviat que tard, els Comuns sembla que hauran de renovar cares.
Un espai polític “que sempre ha existit i continuarà existint”
Els Comuns són un cas paradigmàtic d’aliança electoral molt vinculada a un lideratge fort i gairebé inqüestionable. I en aquests moviments, les transicions són més complicades. Molts cops el problema és el mateix líder, que “per norma general es resisteix a acceptar que el seu moment ha passat”, diu Bartomeus –”tal com veiem ara”, puntualitza– i, per tant, és més difícil “matar” (figuradament) el líder. L’altre problema és que “mentre hi ha hagut aquest líder no se n’ha generat d’alternatius”, la qual cosa vol dir que has de crear lideratges nous “enmig d’un moment de greu crisi de resultats i organitzativa”. Ara bé, Bartomeus no augura en cap cas la mort de l’espai polític. Posa en dubte –el temps i, sobretot, els resultats diran– que la marca Comuns continuï tal com la coneixem ara, però els partits, remarca el politòleg, “si no els va bé es refunden” i, el més destacat en aquest cas és que, entre els votants, l’espai polític que representen ara els Comuns “sempre ha existit i continua existint”.
D’on surt el lideratge de Colau?
La situació actual dels Comuns, amb el lideratge fort d’Ada Colau no s’entén sense analitzar els seus orígens. El catedràtic de ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joan Botella recorda que tot plegat neix l’any 2015 d’unes negociacions “complicadíssimes” d’un grup de persones individuals de Barcelona amb ICV. “Els verds estaven molt malament i pràcticament es rendeixen i passen a donar suport al grup d’Ada Colau, en una posició de força subordinació”, recorda el catedràtic. “L’entorn de Colau entra en política criticant la casta i el panorama polític previ, amb la qual cosa ICV mai ha estat ben considerada i els noms que en formen queden subordinats a l’entorn Colau. Als Comuns mai s’han acceptat elements de rigor organitzatiu perquè no s’ha volgut. Quan han volgut fer el pas a eleccions més grans [catalanes o espanyoles], s’han hagut d’entendre amb Podem i les organitzacions locals d’ICV. Això explica, en part, que a cada municipi passi una cosa diferent”, comenta Botella.
En general, l’expert parla de “desordre organitzatiu”, un concepte que evoca una manca d’estructura territorial de partit que, de retruc, potencia els lideratges més forts. “L’exemple més clar és el que va passar el 2019 a Sabadell, amb quatre candidatures diferents del mateix cercle; una pròxima a ICV, una a Podem i dues més de l’entorn de Colau”, explica Botella. Aquest desordre explica que “l’element cohesionador del líder tingui més importància encara”, insisteix el professor. Botella –que es pregunta què neix primer, “si l’ou o la gallina”, és a dir, què va arribar primer “si el desordre o la monarquia”– considera que Colau té “una personalitat molt forta que no ha afavorit que es creï una estructura de partit”.
Quines alternatives hi ha per als Comuns
La pèrdua de Barcelona i l’arribada de nous cicles electorals porta els Comuns a una mena de transició. Així ho creu el politòleg de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon. Menys dràstic que Botella –per exemple, creu que els Comuns sí que tenen una estructura de partit “estàndard”–, Rodon creu que un factor important de l’equació és la visibilitat d’Ada Colau. Ser alcaldessa “no està a l’abast de tothom”, diu, i la seva figura “té molta projecció”, un caramel·let en un món tan immediat com el de la política. El politòleg explica que els Comuns són un espai polític molt “personalista” i que la transició a l’era post-Colau “costarà”. És un cas semblant, apunta, al de Junts, que té en Carles Puigdemont la seva referència. “Quan tens un líder que li va bé, la gent valora el partit, però si marxa o la valoració cau et quedes orfe”, remarca.
Així doncs, arribat el moment, hi ha algú que podria substituir Colau? Rodon creu que Jéssica Albiach és un bon perfil, però compta amb un hàndicap molt rellevant. Només el 41% dels electors diuen que saben qui és. “I això, tenint en compte que ja fa uns anys que és allà, és una xifra molt baixa”, comenta el professor de la UPF. Per la seva banda, el catedràtic Joan Botella diu d’Albiach que és “prometedora, bona parlamentària”, però remarca que “mai l’hem vist fer de gestora”. Hi ha altres opcions que facilitarien la transició, com aprofitar una conselleria en un hipotètic tripartit per consolidar figures a l’alça. Ara bé, els noms més rellevants, com Jaume Asens, que s’ha erigit en un dels negociadors amb Junts, o Ernest Urtasun, que és ministre al govern de Pedro Sánchez, semblen lluny de l’equació. Els experts dubten que, Urtasun com a mínim, faci el pas de renunciar a Madrid.
El que està clar és que sempre és millor aprofitar per fer canvis quan governes perquè “pots vendre mesures, pots vendre que fas coses”, assenyalen els analistes. Tot i això, cap dels tres experts veu indicis en els Comuns que indiquin que aprofitaran aquesta carta, sempre que l’aritmètica del 12-M els ho permeti, per posicionar una nova figura. “A ICV s’hi va col·locar Joan Saura perquè no hi hagués cap dualitat de pes entre conseller i líder de partit”, recorda Botella, que té clar que ningú li discutiria a Colau ser consellera, “si ella ho vol”. Una idea semblant exposa Bartomeus, que veu “difícil” que Colau es quedés a l’oposició a Barcelona si els seus companys governessin a la Generalitat.
Sigui com sigui, el més fàcil és que una hipotètica transició en el bloc dels Comuns es faci apostant per un nou líder. Els experts apunten fins i tot que pot haver-hi alguna figura encara a l’ombra, que fins ara no hagi fet el salt, que sigui important en el pròxim cicle polític. L’altra opció seria potenciar la marca Comuns per sobre de cap persona, fugir del personalisme. Una opció difícil, remarquen tots tres, perquè “els partits saben que tot és més fàcil quan tens una cara coneguda”.
