El president a l’exili i candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha revolucionat l’arc parlamentari, sobretot l’independentisme, després d’anunciar en un acte multitudinari a l’Ajuntament d’Elna (Catalunya Nord) que serà el candidat de la formació a les pròximes eleccions al Parlament i que si compta amb la majoria per ser investit president tornarà a Catalunya encara que pugui ser detingut. La proposta de fer una llista unitària independentista, que ell va admetre que era impossible amb el poc temps que hi ha d’aquí a les eleccions, ja ha rebut el cop de porta d’Esquerra Republicana i la CUP. I, com a reacció, el candidat del PSC, Salvador Illa, que de moment totes les enquestes indiquen com a clar guanyador de la contesa electoral, fa una crida a “passar pàgina”.
Tot i això, experts consultats per El Món creuen que l’anunci de Puigdemont tindrà impacte en les enquestes, però s’ha de veure fins on arriba l’efecte Puigdemont. Ferran Requejo, catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra, exposa que Puigdemont ha pres aquesta decisió perquè “no té aversió al risc” i, malgrat admetre que la jugada sí que en té, creu que “molta gent independentista agraeix la decisió”. Per això, assegura que tindrà “impacte” de cara a les eleccions. “Segur que es notarà, perquè Puigdemont és l’únic líder de Catalunya que manté no només la legitimitat sinó també el prestigi del lideratge que està connectat amb el Procés i l’autodeterminació”, exposa. I vaticina que pot generar més vots que els que són estrictament de Junts” perquè pot “agafar una part del vot abstencionista de l’independentisme perquè “genera il·lusió“.
El professor de ciències polítiques de la UAB Marc Guinjoan, per la seva banda, creu que “tots teníem bastant assumit que Puigdemont seria candidat”, però destaca que “l’escenografia, el discurs i el seu retorn creen una aurèola d’importància sobre el personatge” que pot generar il·lusió entre l’electorat independentista. Així mateix, considera que el seu retorn és més “factible” que en anteriors ocasions encara que pugui acabar a la presó, perquè darrere “hi ha una llei d’amnistia que l’hauria d’alliberar”. “Genera aurèola i sensació d’esperança”, ressalta, però creu que el seu retorn depèn d’obtenir una majoria independentista al Parlament i quedar per davant d’ERC. A més, li sembla “més fàcil” que Esquerra pugui fer president Puigdemont que no a l’inrevés, i també apunta que veu “més factible” que la CUP faci president Puigdemont que Aragonès”.
El rebuig d’Esquerra Republicana a la proposta de Puigdemont
Esquerra Republicana no vol cedir el protagonisme a Puigdemont i defensa que el “rival a abatre” és l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, i en aquest sentit ja ha reclamat a la formació de Laura Borràs i Jordi Turull si tornarà a investir Aragonès en cas que la situació ho faci possible després de les eleccions del 12-M. A Tot i això, ERC ha celebrat alhora que “el centredreta independentista” ja tingui candidat i “que ara també aposti pel referèndum pactat”.
Guinjoan creu que l’anunci de Puigdemont pot alterar els plans de la formació republicana: “Aragonès pot ser un bon president, un bon gestor, però no és una persona que activi les masses i generi trempera com sí que fa més Puigdemont, que és més carismàtic”. “ERC pot patir aquesta decisió”, assegura el politòleg de la UAB, que ho fa extensible a altres formacions que es podien presentar com Alhora –el nou partit impulsat per Clara Ponsatí i Jordi Graupera– i Solidaritat. “Competir contra Puigdemont és molt diferent de competir contra Junts sense Puigdemont”, apunta Requejo, perquè “Esquerra no té cap líder per fer-li ombra pel que fa a la incidència popular que té”.
D’altra banda, els republicans consideren que la proposta de llista unitària formulada per l’expresident és un “error del passat”, i proposen bastir “espais” per “refer ponts”, i en aquesta línia reclamen el “suport” de Junts a la proposta del Govern per a un finançament singular. “Si de debò volen refer la unitat d’acció, que comencin per sumar-s’hi”. També la CUP rebutja la proposta perquè considera que Puigdemont “no liderarà una llista conjunta de l’independentisme sinó la llista de Junts”. Requejo creu que l’avançament electoral d’ERC sense la llei d’amnistia vigent “no és neutre”, ja que “posa totes les traves perquè el resultat de Puigdemont sigui el pitjor possible”. “Hi haurà una lluita aferrissada entre aquestes dues formacions”, pronostica Guinjoan en el mateix sentit.
Puigdemont, el rival d’Illa?
D’altra banda, Illa ha mostrat “tot el respecte del món” sobre l’elecció de Carles Puigdemont com a cap de cartell de Junts per al pròxim 12-M, però ha subratllat que era el moment de “passar pàgina d’uns anys que no han estat bons per a Catalunya” -un argument que també ha fet servir el president espanyol, Pedro Sánchez. Conscient que les enquestes l’apunten com a clar guanyador, el líder del PSC no vol entrar en cap joc dialèctic i deixa clar que si la llista de Junts “compleix els requisits que ha de complir”, ell no té res més a dir. “Jo crec que la batalla serà entre les tres figures”, opina Guinjoan, que no veu Pere Aragonès “postergat” perquè és el president sortint i té “coses a dir”: “Tots tres tindran protagonisme”, vaticina. Així, Requejo apunta en aquest sentit que “hi ha tres partits grans i, amb els resultats possibles, cadascú té el seu lideratge, amb els seus pros i contres, i ja veurem què passa, perquè qui guanya les eleccions no és qui té més vots, és qui té capacitat de formar Govern”.
Els nervis de la dreta i la Junta Electoral
El nerviosisme de la dreta amb l’anunci de Puigdemont s’ha evidenciat en la reacció que han tingut tant Ciutadans com el PP. El president del grup parlamentari de la formació taronja, Carlos Carrizosa, ha dit que és “evident” que Carles Puigdemont torna per “tornar-ho a fer”. I, encara que les enquestes apunten a un molt mal resultat del partit de Carrizosa, que a més a més ha fracassat en l’intent d’aliar-se amb el PP i es podria sense representació, ell assegura: “Ens tornaran a trobar i els tornarem a frenar”. El líder del PP, Alejandro Fernández, per la seva, ha advertit a Puigdemont: “Som milers i milers els catalans que seguirem plantant cara a tot el que tu signifiques”. I ha afegit que ell no acceptarà mai que hi hagi “catalans de primera i catalans de segona”.
La reacció de la dreta espanyola, per a Requejo, era “totalment esperable perquè és el seu enemic número u”, i mostra interès per veure “què passa amb el Poder Judicial”, començant per la Junta Electoral Central, que ha d’admetre la candidatura i, en aquest sentit, recorda que en les passades eleccions europees ja van intentar que Puigdemont no es pogués presentar. “Mai és descartable a Espanya que això pugui tornar a passar”, diu. D’altra banda, alerta de “maniobres impresentables” per impedir que se li apliqui l’amnistia, que hauria d’estar vigent a finals de maig, entre les eleccions i la investidura. “És una derrota total per al sistema polític i judicial espanyol que pugui tornar sense anar a la presó i faran mans i mànigues perquè no passi”, conclou.
