La història de les campanyes electorals de la CUP ha estat la cerca d’un vincle efectiu entre alliberament social i emancipació social. En unes eleccions que llegeixen clau per al futur del país –davant una “situació d’emergència climàtica, empobriment de la població i retrocés nacional“–, els cupaires intensifiquen l’aposta pel “canvi de rumb” amb la seva proposta d’una nova economia catalana. El lema de campanya, presentat en societat aquest mateix divendres a la seu nacional del carrer de Casp, emfatitza la part final del projecte –catalana–. La cartelleria cupaire de cara als comicis llegirà “Defensem la terra: un altre país és possible”. La vigència d’una alternativa que contempli tant la independència com una transició econòmica fora de les lògiques del mercat ocuparà un lloc central al discurs de la formació. “Onze anys després de la mort de Thatcher, és el seu món el que fa fallida”, etziba la número 2 per Barcelona Laure Vega, en clara esmena el bescantat There is no alternative.
El discurs dels cupaires en les setmanes prèvies al 12-M troba un clar rival a les patronals catalanes que, als seus ulls, han definit l’agenda política del país la darrera legislatura amb el suport de Junts, ERC i el PSC. “La política no pot ser la que dicta Foment, ni la dels que diuen que estimen el país, però volen abaixar els impostos als rics”, ha colpejat Vega, en oberta ofensiva contra la proposta dels de Jordi Turull d’eliminar l’impost de successions, seguint el model de la presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso. Contra les corretges de transmissió de l’empresariat, els cupaires es presenten com “una resposta de futur pel país que volem”. “La terra són els nostres pobles i barris, la nostra gent”, reflexiona Vega, de nou vinculant drets socials i nacionals. Les ofensives tant econòmiques com lingüístiques que pateix el país reclamen, a ulls de la candidata, ajuntar-les. “Amb la crisi, la sequera i l’Estat en contra, es fa més imperiós que mai defensar-la”, sentencia.
Comptar amb el teixit econòmic
Els diversos greuges –socials, econòmics i nacionals– provenen, a ulls de Vega, de decisions polítiques en favor dels interessos del capital. “En l’anterior crisi, va ser la política la que va decidir rescatar els bancs amb els diners dels mateixos ciutadans que desnonava”, critica la número 2 cupaire. En aquest sentit, els anticapitalistes rebutgen un pensament econòmic que “ven la inflació com un càstig dels déus”. L’augment del cost de la vida, per als anticapitalistes, està directament relacionat amb “l’ofec” que pateixen consumidors i teixit empresarial per part de les grans multinacionals. Com a alternativa, el partit planteja una clara intervenció de les administracions en la vida econòmica: el projecte de la distribuïdora pública d’aliments, necessari perquè “pagesia i consumidors tinguin preus justos”, n’és exemple; però també una Renda Bàsica Universal o l’impuls de sanitat i educació.
En aquest sentit, els cupaires reivindiquen una planificació pública del teixit econòmic a favor “del conjunt de la població”. El contrapunt, val a dir, no és un laissez faire, sinó una gestió pública oposada, que provoca que “moltes qüestions que formalment són un dret s’assemblen cada cop més a un privilegi”. Vega critica, així, un discurs conservador que naturalitza els problemes socials. “Mentre ens paralitza la culpa per no ser bons esclaus, el que passa no té res a veure amb la política”, ironitza la candidata, tot fent mà del crit de guerra dels manifestants del Maig del 68 per comprometre aquest canvi de rumb: “Sabem que sota les llambordes hi ha la terra”.
Gir econòmic, però no línies vermelles
Els llocs de sortida de les llistes electorals de la CUP per al 12-M evidencien un clar rebuig als “macroprojectes”, principalment el Hard Rock i els Jocs Olímpics d’Hivern, amb l’entrada de moltes de les plataformes del territori que s’hi oposen. Aquestes grans obres i esdeveniments, que a ulls dels cupaires inclouen l’ampliació de l’aeroport o la B-40, són clares exigències d’altres forces polítiques del Parlament; algunes fins i tot dins l’espectre independentista, com és Junts per Catalunya. Preguntada sobre si aquests projectes són línies vermelles per als acords post-electorals, la número 1 del partit a Barcelona, Laia Estrada, ha rebutjat posar vetos a cap altra formació. Tot i això, ha subratllat que ni el casino ni els Jocs coincideixen amb el “rumb” que des de l’esquerra independentista veuen “necessari per al país”.
