“Visca la vida”, exclama el número 1 de la Candidatura d’Unitat Popular per Lleida, Bernat Lavaquiol, per tancar la seva intervenció a la gran parada del partit al Baix Llobregat. Des d’un petit faristol a la Plaça de la Creu de Molins de Rei, el candidat s’abraça amb el diputat Xavier Pellicer, quart a la butlleta barcelonina. “Més Bernats és el que necessita el país”, exclama Pellicer; sobre el fonament d’una lluita de tres anys contra el macroprojecte dels Jocs Olímpics d’hivern. La comarca, “el pati d’enrere de Barcelona”, mira amb por el mateix enemic que, recorda el candidat, va batallar durant els 90. La vida, al discurs de Lavaquiol, té un enemic: “l’onada reaccionària” que emana de la pobresa. Després de la negativa del president a l’exili Carles Puigdemont a incloure l’esquerra a un futurible govern independentista, la CUP ha passat a l’atac: des d’una “comarca orgullosament antifeixista”, la número 2 per Barcelona Laure Vega ha retret a Junts que no hagi renunciat encara als vots d’Aliança Catalana. “Diu que només parlarà uns segons amb nosaltres; però està trigant una mica més a signar el pacte antifeixista”, enlletgeix. Contra aquest possible accés a llocs de poder dels ultres independentistes, Pellicer eleva un crit clàssic: “Que no en passi ni un”.
Més enllà de l’articulació de la qüestió nacional, la santboiana ha rebutjat l’encaix de la CUP amb el sentit programàtic que el partit del president a l’exili està mostrant durant la campanya. “No donarem suport a un Junts que vol continuar enfonsant-nos en aquesta economia depredadora”, alerta Vega. Similar ha estat la posició de l’exdiputada Eulàlia Reguant, una, que dibuixa una trinxera comuna per a Puigdemont i el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, Salvador Illa. “Volen presentar-se junts, però hi ha massa similituds”, ha destacat Reguant. L’ampliació de l’aeroport, el suport al Hard Rock, el rebuig a mesures redistributives com la RBU o l’aturada dels desnonaments uneixen PSC i Junts en una mateixa estratègia de país. Illa i Puigdemont són, a ulls de la barcelonina, actors en “el guió escrit per Sánchez Llibre” i la patronal Foment del Treball.
És aquest programa econòmic, subratlla Pellicer, el que obre la porta a les “falses alternatives” que plantegen els ultradretans espanyols i catalans. El pes, però, no cau només sobre Junts i PSC. El virus de la reacció, argumenta el candidat, creix sobre el terreny d’unes esquerres que no fan d’esquerres. La incapacitat de l’arc progressista per “garantir els drets” dels catalans adoba el terreny perquè, afegeix Vega, “es tiri la culpa de les llistes d’espera a la sanitat als nostres veïns”. Reguant, sobre aquesta mateixa crida, llança un guant a Esquerra Republicana. Després de tres anys de “connivència” amb el programa econòmic de les elits empresarials, l’exdiputada insta el president Pere Aragonès a “explicar aquesta proposta”. “Volen més avions? Volen aprofundir un model especulatiu? No diuen res, callen”, acusa. Contra aquesta indefinida ERC, els anticapitalistes es reivindiquen com “el vot del sí, de garantir vides dignes”. Celebra, en aquest sentit, Lavaquiol com a cara visible del moviment contra els Jocs Olímpics d’hivern: “són el malson de Laura Vilagrà”.
“Filles d’antifeixistes”
Des del Baix Llobregat, els cupaires han dibuixat un continu històric entre la història de lluites obreres de la comarca i la proposta programàtica del partit per al 12-M. “Som netes i filles d’antifeixistes, som les treballadores que hem construït les cases i els carrers”, reivindica Vega. Al nucli del cinturó roig barceloní, els anticapitalistes han intensificat el discurs de classe com a clau de l’acceleració d’una “economia per a les persones”. Pellicer, de la mà d’aquest crit, ha rememorat el teixit social que va fonamentar, al sud de la metròpoli i arreu dels PPCC, el que el 2012 va esdevenir la CUP al Parlament. “Als 90, les militants del Vallès i el Baix Llobregat ens coordinàvem per resistir contra l’extrema dreta que campava lliure. I d’aquells pols, aquests fangs”, celebra. Reguant, en la mateixa línia, posa la mirada més enllà dels comicis de diumenge. Passades les urnes i els recomptes, argumenta, “defensar la terra és continuar el 13 de maig mobilitzades”.
Sobre la mobilització obrera dels 90, Lavaquiol ha apujat el to contra “un model econòmic violent”. “Ningú pot defensar que el capitalisme és un sistema útil”, crida el candidat, tot recordant que, en la millora de la vida al territori, “la lluita no és contra la ciutat, és de classe”. El model que ofega les comarques de Ponent, però també el conjunt del país fora de les grans ciutats, “beneficia igualment la burgesia de l’Upper Diagonal i els cacics de la Cerdanya”. El 12-M, igual que la resta de mobilitzacions del partit, emergeix com l’oportunitat per fer “un canvi de rumb” que, a parer del número 1 per Lleida, allunya la presa de decisions al país de les seves grans empreses. “És el moment de decidir si Mercadona o distribuïdora pública, si Iberdrola o energètica pública, si Bon Àrea o petita pagesia; si privilegis per a uns pocs o drets per a totes”, conclou.
