Girona és la fortalesa de la CUP durant la campanya del 12-M. Proves de so de l’Això no és Espanya reben una munió de militants que travessen l’Onyar per afegir-se al primer gran festival de l’esquerra independentista en el camí cap a uns comicis essencials. El castell, però, està sota atac: els darrers trackings electorals d’ElectoMania per al digital VilaWeb fan sonar les alarmes a la formació amb un ball d’escons que els deixa a lluny de posar la seva segona bandera a les comarques gironines. El Torna, Torna, Serrallonga, en veu d’un duet acústic local, sona més a prec que a estratègia davant la possibilitat de perdre l’eliminatòria a casa; però els cupaires han optat pels grans remeis. El cartell de l’acte central de campanya, encapçalat per la número 1 per Barcelona Laia Estrada, compta amb l’alcalde de la ciutat, Lluc Salellas; i l’exdiputat Albert Botran, dos dels grans actius electorals de la formació en el darrer cicle. A la plaça apareixen cares conegudes per a la militància: Benet Salellas o Mireia Vehí serveixen d’èmfasi per unes arengues especialment independentistes -com no podria ser d’una altra manera al nord-est del país-. El “Defensem la terra que són moltes coses”, en paraules del regidor al consistori gironí Sergi Cot, és aquest dissabte alliberament nacional.
Al discurs de Botran, la independència és una sublimació de tot allò que farceix el programa de la CUP. Com Cot, el que fora diputat -a Barcelona i a Madrid- emplena amb el contingut material del programa un “visca la terra ben maco” que demana al públic a la seva sortida. L’enemic és el capital quan es tracta de polítiques socials; però també de l’alliberament nacional: “Defensar la terra no és pactar amb la burgesia botiflera que es va emportar les seus el 3 d’Octubre”, etziba, en record de l’OPA que el BBVA ha llançat sobre el Banc Sabadell, amb seu a Alacant. “El destí de la nació i el de tots nosaltres està lligat”, afegeix la número 2 per Barcelona Laure Vega; que vincula els assoliments de la classe treballadora catalana a “decidir viure lliurement en una terra lliure”. Enfront, unes elits econòmiques que, com fa el president de la patronal Foment del Treball Josep Sánchez Llibre, “diuen que ja no toca”. El govern de Salellas, però, és la prova, a parer de Vega, que el procés no s’ha acabat: “És impossible ser a Girona i no pensar que ho tornarem a fer”.
“Hi ha riquesa, però s’està acumulant en poques mans”, diagnostica Estrada: les mans, assegura, d’unes grans empreses que són patrimoni únic de Madrid. La presidenciable, contra aquestes forces econòmiques, reivindica l’etiqueta de “ser els del no”. “Diem que no a les vostres polítiques de merda”, acusa. Els projectes centrals dels cupaires -la distribuïdora alimentària pública, l’impuls dels serveis públics o el creixement del parc d’habitatge públic- exigeixen un gran conflicte amb el règim; sigui el seu vessant econòmic o institucional. L’escletxa residencial, de fet, troba a Moncloa dues grans limitacions: un parc públic d’habitatge delmat pels grans tenidors -entre els quals destaquen les grans entitats financeres espanyoles- i una regulació de preus que depèn d’un índex centralitzat imposat pel ministeri d’Habitatge. La campanya de la presidenciable mobilitza una “agenda social pròpia”, una oposició als “interessos de Madrid i de la patronal, que són els mateixos”.
Estrada, en aquest sentit, advoca per la seva com l’única butlleta que al 12-M garanteix la “legislació en defensa dels catalans”. Junts, Comuns i Esquerra Republicana operen, per a Estrada, en clau madrilenya. Els de Jéssica Albiach proven, lamenta, “que l’esperit del 15-M està a la presó del règim del 78”; i l’esquerra alternativa catalana pateix “l’OPA de Sumar, que és la marca blanca del PSOE”. A ERC detecten una pulsió per “pactar amb un perill pel país i pel planeta” com és Salvador Illa. Retreu a Aragonès, en aquest sentit, haver “llançat per la borda” la legislatura del 52%; un mal que també atribueix al president a l’exili Carles Puigdemont. “En comptes de legislar des de Catalunya de forma valenta, hem volgut esperar a veure què deien els senyors de Madrid per fer-ho tard i malament”, etziba Estrada; tot recordant que “quan s’ha avançat a aquest país és quan s’ha dialogat amb la CUP”.
L’estelada verda
“Toca abandonar l’agenda del retrobament i recuperar l’agenda independentista”, continua la diputada i número 2 per Girona Montse Vinyets. El sarcasme de Salvador Illa, que cobria de ridícul l’oposició a l’ampliació del parlament, és la prova, per a Vinyets, que els macroprojectes són puntals programàtics de Madrid i els seus representants polítics al Parlament. Espanya, i els seus successius governs, han deixat “una terra grisa”, denuncia el cap de llista Dani Cornellà, que crida a “fer fora aquells que ens governen fa 40 anys i fins i tot abans”. Ecologisme, reconeix Cornellà, és sinònim d’independència; i el 12-M planteja una disjuntiva entre “el camí que ens ha portat fins aquí o un que tiri endavant la vida”. Els “botiflers del 3 d’octubre” sobre els que posava llum Botran tenen també el seu nom a la gestió ecològica del país: la transició energètica, a ulls de la CUP, “no pot anar de la mà de l’Ibex 35, d’Endesa i Naturgy”. L’alternativa energètica i ecològica, el sector públic i la gestió municipalista: els ajuntaments cupaires, reivindica el cap de llista gironí, “sempre han posat sobre la taula la transició energètica”; aquella que “respecta pobles i ciutats” sense enfocar-se als comptes de beneficis de les multinacionals. “Posem 3,5 milions de plaques a l’AP-7, omplim les teulades, en comptes de trinxar els ecosistemes”, conclou.
En aquest sentit, el diputat -president també de la comissió d’Acció Climàtica al Parlament- ha reivindicat la tasca cupaire en les ponències energètiques a la cambra catalana. “Som els únics que diem el mateix allà i aquí”, raona, tot acusant els grans partits, independentistes i no, de “dir que no” als grans projectes renovables al territori, però impulsar-los “allà on es fan les lleis”. Als municipis, Junts, ERC i el PSC tenen un discurs propi, exposa el candidat, però als seus despatxos al parlament “sempre hi han els lobbies econòmics” espanyols. El bloqueig a la transició ecosocial, alerta Cornellà, és empresarial, però també polític: una “onada reaccionària” també afecta Catalunya, de la mà de la irrupció a les enquestes d’Aliança Catalana. A una Girona que la CUP vol conservar, el referent ecologista dels anticapitalistes recorda un crit històric dels moviments socials: “Si ens destrossen les contrades, alçarem les barricades”.
Girona, el fil roig
L’alcalde, una de les estrelles de l’acte, ha tret l’estelada amb especial contundència. Les institucions municipals, i Girona en general, estan “a disposició per reprendre el procés d’independència, primer del Principat i després de tots els Països Catalans”. Salellas, en record a les nombroses generacions que han sostingut la presència de l’esquerra independentista a les comarques gironines, “no renuncien a res i no fa por res”. La mateixa Plaça Catalunya, on se celebra el míting, era el centre de les reivindicacions de l’independentisme de base “quan ningú recordava que aquest país necessitava ser independent”. L’esperit d’aquesta continuïtat militant, reivindica el batlle, es troba a la gestió dels diversos consistoris on la CUP és una força rellevant, quan no majoritària. En el cas gironí, Salellas recorda mesures com el control dels lloguers turístics o la gestió l’aigua -exemple, apunta, per al conjunt del departament d’Acció Climàtica-. Sobre la base d’aquesta política de proximitat que “transforma la vida dels veïns”, crida al vot dels assistents per sortir del 12-M amb una Candidatura d’Unitat Popular “forta al Parlament”. Un grup parlamentari ample per als cupaires, raona, garanteix que “s’escoltin les necessitats que expressa Girona”. Per tancar en àlgid un assolellat matí gironí, els empordanesos Fetus resumeixen dues hores de ponències polítiques en un curt vers: És ara, amics, és ara.
