Els partits posen el comptador a zero per a l’inici de la campanya electoral del 12-M, que comença la mitjanit d’aquest dijous, just a les 00.00 hores de divendres. Les eleccions al Parlament de Catalunya serviran per veure si l’independentisme és capaç de retenir la majoria absolta a l’hemicicle, si l‘efecte Puigdemont és suficient perquè Junts arrabassi el lideratge de l’independentisme a ERC o si el candidat del PSC, Salvador Illa, aconsegueix finalment una victòria suficient que l’apropi al Palau de la Generalitat. Qui també se la juga són els Comuns, que consideren que estan en una tendència alcista i volen consolidar Barcelona i Tarragona, i expandir-se a Girona, on presenten l’exregidor de l’Ajuntament de Barcelona Eloi Badia. Per primer cop des del 2015, els de Jéssica Albiach no comptaran amb la carta de l’alcaldia d’Ada Colau i, curiosament, tampoc amb la mateixa Colau. Aquesta absència, però, serà només durant els primers dies, mentre l’exalcaldessa estigui entre els tripulants de la Flotilla de la Llibertat, l’embarcació que salparà de Turquia per portar aliments i medicaments a Palestina.
Des de la candidatura d’Albiach són conscients que Ada Colau és l’actiu dels Comuns “que més mobilitza” els seus votants, i per això asseguren que li faran “recuperar el temps perdut” quan torni i s’incorpori a l’equip de campanya. Certament, Colau esdevé un actiu vital per a les aspiracions d’un espai polític que té la seva base de votants a l’àrea metropolitana. Ja era així amb el PSUC i després amb ICV, encara que diferents experts consultats per El Món amb motiu del 12-M recorden que ni ICV era el PSUC ni els Comuns són ara només ICV. Però, independentment dels matisos, el que sí que és evident és que aquests partits sempre han rascat la majoria del seu vot en entorns més urbans que rurals. Per citar només un exemple, potser el més clar: 20 dels 25 escons que obté el PSUC en les primeres eleccions de la democràcia –el millor resultat de l’espai– provenen de la demarcació de Barcelona.
Un partit metropolità
Tenint de referència les últimes eleccions al Parlament, les eleccions de 2021, els Comuns només obtenen representació per Barcelona i Tarragona: 8 diputats per Barcelona; només un per Tarragona; cap per Lleida, el territori que més els ha costat històricament, i cap per Girona. A la demarcació de Barcelona, els de Jéssica Albiach van assolir el 7,76% dels vots. A Tarragona, van arreplegar el 4,92%, però es van quedar per darrere de Cs, CUP i Vox. Una situació similar a la de Girona, on només van obtenir el 4,05% dels vots, i van superar Cs per només 2.000 paperetes. I a Lleida, territori ‘enemic’, el grup d’Albiach va caure fins al 3,22%, superat en vots fins i tot pel PP i el PDeCAT, que ni tan sols va entrar al Parlament en cap demarcació.
Encara més, si tanquem el zoom, la força metropolitana dels Comuns encara es fa més evident. A Barcelona, la capital del país, la ciutat que congrega el 22% de la ciutadania catalana, els de Jéssica Albiach van obtenir el 9,32% dels vots, la xifra més alta a tot Catalunya. Però a mesura que més ens allunyem de Barcelona, pitjors són els resultats. A Sant Feliu, Vilafranca o Terrassa, obtenen entre el 7,5 i el 9,1% dels vots. A Mataró i Granollers, ja passen al 6,78% dels suports i cauen de la quarta posició a la cinquena i sisena. En altres capitals de comarca de la demarcació de Barcelona més allunyades de la capital, com ara Manresa, Igualada o Moià, el suport no arriba al 5% dels vots, i a Vic cau al 3,39%.
Els seus ajuntaments, a la demarcació de Barcelona
Els Comuns, tal com també passa amb altres forces de base municipalista com la CUP, guanyen pes a les municipals. Ara bé, en aquest cas també queda palesa aquesta influència barcelonina. El passat 28-M, les eleccions en què Ada Colau perd l’alcaldia de Barcelona, els Comuns s’imposen en cinc municipis, tots ells a l’àrea metropolitana o als Vallesos, i aconsegueixen retenir l’alcaldia de tres ciutats. El Prat de Llobregat és el gran bastió que retenen, amb un suport del 32% dels votants; amb 9 regidors, són la principal força del municipi, lluny dels 6 del PSC i els 3 d’ERC, els perseguidors immediats. També ocupen l’alcaldia en una ciutat de cada Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Montornès del Vallès. En aquests municipis van obtenir el 34,44% i el 31,14% dels vots, i 10 i 7 regidors, respectivament.
Els Comuns també guanyen en dos municipis més del Vallès. A Castellbisbal es presenten sota el paraigua de la marca municipal Alternativa, però una suma de dos partits de caràcter local i ERC els ha barrat el pas. A Santa Maria de Martorelles, municipi de menys de mil habitants, van obtenir gairebé el 40% dels vots, però no governen per un pacte posterior entre Fem –partit municipal– i ERC. En definitiva, tots els municipis on els Comuns aconsegueixen imposar-se el 28-M més enllà de l’àrea metropolitana són a la demarcació de Barcelona: al Baix Llobregat, al Vallès Oriental i a l’Occidental.
Tarragona i Girona, els nous objectius
Els pocs resultats que la formació obté a la resta del territori fa difícil pensar en una gesta semblant a la d’Ada Colau a Barcelona. Això sí, els Comuns i el seu espai polític combaten l’escàs pes territorial amb una implantació estable a l’àrea metropolitana, la qual cosa els ha permès influir, en legislatures que ara semblen prehistòriques, en alguns governs catalans. De fet, Joan Saura (ICV) va aconseguir ser conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació l’any 2006 amb només un diputat per Girona i un per Tarragona, justament el que ara persegueix Albiach. Els Comuns donen per consolidats els resultats a Barcelona i veuen oportú llançar-se a una campanya on volen trepitjar molt territori fora de la capital del país. Agafaran l’autocar per començar la campanya a Reus –dijous– i Girona –divendres–, i la tancaran a Blanes i Cornellà. El territori de Lleida ja és una altra història, un gairebé impossible per als Comuns.
Amb l’objectiu fixat, què diuen les enquestes? Les que han sortit durant la precampanya no acaben de dibuixar un resultat clar al Baix Camp. Segons alguns sondejos, els Comuns revalidarien l’escó de Tarragona, però també hi ha enquestes en què el perden. Ben diferent és el cas de la demarcació de Girona, un territori dominat històricament per Convergència i que ara lidera –a l’Ajuntament de la capital de la demarcació– la CUP, amb una aliança amb Junts i ERC. Per ara, les enquestes no els són favorables, però fonts del partit asseguren que noten “un cert esgotament” al territori i remarquen que Girona s’esdevé “clau” per confirmar la “tendència alcista” dels Comuns. L’última enquesta, publicada pel diari El País el dia de Sant Jordi, augura que un 8% dels vots de CUP passarien als Comuns el 12-M. Una dada que bé podria explicar les ambicions d’una coalició electoral que, en privat, combina la paraula “prudència” amb la il·lusió de recuperar la petita part del pastís que els seus antecessors, en les seves millors èpoques, van arribar a aconseguir lluny de Barcelona.
