Les disputades eleccions al parlament basc, amb un empat tècnic per la primera posició entre Euskal Herria Bildu i el Partit Nacionalista Basc, han deixat, per damunt de tot, una cosa clara. La cambra legislativa a Euskadi surt d’aquest 21 d’abril amb un domini sobiranista inaudit en els darrers anys. Entre les dues formacions, com recorda el candidat abertzale Pello Otxandiano, sumen 54 escons i un 67,7%del vot, fet que confirma la cambra “més sobiranista de la història”. Tant jeltzales com abertzales veuen aquest 21 d’abril com una victòria de l’autogovern, en paraules del president de l’Euzkadi Buru Batzar, Andoni Ortúzar. Malgrat la clara aposta de la ciutadania dels tres territoris històrics per opcions de tall nacional, des del PNB s’han entestat a ressaltar la “pluralitat” de la cambra sortint d’aquests comicis, fet que també ha subratllat el cap de cartell del PSE, Eneko Andueza -una pista del recte camí que tenen socialistes i nacionalistes per reeditar la coalició de govern que ha sostingut Íñigo Urkullu a la Lehendakaritza els darrers quatre anys-.
EH Bildu ha portat, en les seves intervencions públiques posteriors al resultat, la bandera sobiranista per sobre de tot. El coordinador general de la formació, Arnaldo Otegi, de fet, ha posat els resultats d’aquest 21 d’abril en el context del conjunt del territori d’Euskal Herria. Si bé l’esquerra independentista ocupa la segona posició en suports a la Comunitat Autònoma Basca, Otegi ha celebrat els “més de 400.000 vots” que acumulen els abertzales als seus set territoris de referència, els que conformen el país: Biscaia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra, i les regions de l’Estat francès de Baixa Navarra, Lapurdi i Zuberoa. EH Bildu és, a ulls d’Otegi, “la primera força abertzale a Euskal Herria amb encara més diferència que ahir”.
Un canvi “imparable”
En un sentit similar, Otxandiano ha agraït als votants el “salt polític” al qual han impulsat a l’esquerra sobiranista. “El mapa polític dels tres territoris és completament nou. Ja no hi ha una sola força política que els vertebri; n’hi ha dues”, ha cridat el cap de cartell d’EH Bildu als comicis. Més enllà de la “lògica de partit”, que proporciona als independentistes el “millor resultat de la seva història”, el presidenciable ha celebrat especialment la “perspectiva de país” de les xifres sorgides de les votacions d’aquest diumenge. “El parlament basc és el més sobiranista de la història, i té majoria absoluta d’esquerres”, etziba Otxandiano, fet que imposa un compromís per “assolir majors cotes de sobirania” per aplicar “polítiques públiques progressistes”. “El canvi està en marxa, i és imparable”, afegeix.
El PNB reivindica la gestió
Enfront d’un EH Bildu que ha buscat exaltar les postures properes a l’independentisme, el Partit Nacionalista Basc ha mantingut el perfil institucional. En la seva intervenció posterior al recompte electoral, el candidat jeltzale i prospectiu lehendakari Imanol Pradales s’ha compromès a “formar un govern d’homes i dones de solvència contrastable”, subratllant l’experiència de gestió com a principal actiu de la seva formació de cara a la legislatura entrant. Similar ha estat la postura d’Ortuzar, que atribueix la victòria en vots -empat en escons- a un “programa sòlid de govern”, tot agraint el “servei a Euskadi” a un emocionat Urkullu. Pradales, que surt reforçat dels comicis precisament el dia del seu aniversari, s’ha posat al servei de la ciutadania “tots i cadascun dels dies” de la seva activitat institucional.
Felicitacions des de Catalunya
Les forces independentistes catalanes han estat les primeres a enviar els seus missatges de suport a l’ampla majoria sobiranista assolida al País Basc. La candidata de la CUP a les eleccions del 12-M, Laia Estrada, ha enviat a EH Bildu felicitacions des del seu compte de la xarxa social X -antic Twitter-. A ulls d’Estrada, “l’avenç” dels abertzales suposa “un pas important per a les lluites de tots els pobles oprimits per l’Estat espanyol”. També des d’Esquerra Republicana han enviat escalf a la formació d’Otegi i Otxandiano. El president del partit, Oriol Junqueras, ha descrit els resultats com “complicats, però esperançadors”; mentre que el president de la Generalitat i candidat dels republicans al Parlament, Pere Aragonès, ha destacat el “creixement indiscutible” de la “confiança en l’independentisme d’esquerres” País Basc. Des de Junts per Catalunya, per la seva banda, han posat el focus en la victòria del PNB. El secretari general de la formació Jordi Turull, ha felicitat Pradales com a previsible nou Lehendakari; tot aplaudint els 54 escons sobiranistes. “Més Euskadi i menys Espanya com a síntesi del que han dit les urnes”, argumenta Turull.
21 d’abril en clau espanyola
Per la seva banda, els partits espanyols conviuen amb una posició secundària a les institucions basques. El que més s’apropa a la gestió és l’actual soci de govern dels nacionalistes, el PSE-EE, que torna a ser clau en la governabilitat amb 12 escons, una millora de dos diputats respecte dels 10 assolits el 2020. El secretari general i cap de llista del socialisme basc, Eneko Andueza, ha celebrat l’augment de vots, tot reivindicant la seva formació com a “necessària” per al futur del País Basc. Les xifres definitives permeten reeditar la majoria absoluta amb els jeltzales, amb 39 diputats entre ambdós -un més del requisit per formar govern-.
El PP, per la seva banda, ha guanyat un seient a la cambra basca, i es reivindica com “la força constitucionalista” que capitaneja la resistència a qualsevol aposta per l’autogovern. Un paper que hauran de compartir amb l’extrema dreta, a qui no han estat capaços de neutralitzar. El líder de Vox, Santiago Abascal, ha estat l’únic cap de cartell estatal que ha pres la veu de la seva franquícia basca per lamentar que “ETA i el partit separatista” hagin sortit guanyadors de la contesa electoral. Finalment, l’esquerra espanyola tindrà només un diputat, el secretari general del Partit Comunista d’Euskadi, Jon Hernández, que ocuparà un dels 25 escons assignats a Àlaba. La cap de llista de la formació, Alba García, s’ha mostrat “satisfeta” amb un 3,3% de vot que suposa un important retrocés per als de Yolanda Díaz a Euskadi; tot escudant-se en un context “molt complicat” i “polaritzat” que els deixa fora de joc.
