Imatge inèdita i difícil d’assolir, com a mínim, públicament. La 53na edició de la Universitat Catalana d’Estiu ha reunit aquest migdia els rectors de quatre de les principals universitats catalanes amb la consellera d’Universitats, Gemma Geis. En un acte titulat “Universitat, país i recuperació democràtica”, els rectors de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat; el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Daniel Crespo; el de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia i el de la Universitat Autònoma de Barcelona, Javier Lafuente. Precisament, aquest darrer ha estat el primer defensor de la llengua catalana com un instrument acadèmic universitari.
Lafuente, que ha emfatitzat que només fa vuit mesos que ocupa el càrrec, ha reclamat la necessitat d’evitar que el català “perdi pistonada” en l’àmbit universitari a la vista de la baixa competència lingüística detectada entre els estudiants en arribar. El rector de l’Autònoma ha proposat “treballar per recuperar el català al màxim nivell, com a llengua normal de comunicació”. En aquest sentit, ha recordat que quan va començar la docència “tot era en castellà” però, això sí, s’ha evolucionat. Pel rector, la lluita ha de ser per evitar que el “català perdi pistonada” i mantenir que hi hagi estudis en “anglès o castellà”. Ara bé, Lafuente ha apuntat que cal fer de “la llengua del país i bàsica de comunicació”. Aquesta qüestió l’han debatuda els rectors en el marc l’Associació Catalana d’Universitats Públiques amb la comunitat estudiantil, batejat com el “Compromís contra la crisi educativa”.
El rector ha puntualitzat que la defensa de la llengua és un dels cinc punts del que s’ha signat amb el moviment estudiantil i que “no hi va haver cap problema”. “El que volem és que el català ha de ser predominant en el grau” i que “qualsevol estudiant pugui triar el grau el català, per estudiar qualsevol titulació”. “Si una és en anglès hi ha d’haver una en català”, ha declarat. També ha detallat que any rere any s’hauran d’avaluar la situació del català.
En aquesta línia ha animat als estudiants a mantenir la llengua què s’ha pactat en la “guia docent de cada assignatura, que és un contracte on s’acorda la llengua vehicular”. “Si a la guia hi posa català ningú no podrà dir que no estava avisat”, ha exposat per retreure el costum de canviar de llengua si algú ho demana. “El nostre objectiu és incrementar el número d’assignatures en català”, ha conclòs.
Per la seva banda, Gemma Geis, també ha fet una defensa aferrissada de la llengua catalana i no només en l’àmbit universitari. “Som una minoria nacional amb una llengua pròpia atacada per l’espanyolisme” ha descrit per subratllar esl àmbits on és “residual” com a la justícia. Així ha apostat per mantenir el català com a llengua vehicular, tot i els atacs que “no busquen justícia sinó que busquen la “destrucció dels trets característics”. Per això ha esperonat a “defensar el català, protegir-lo, promoure’l, enriquir-lo, practicar-lo, difondre’l”. De fet, ho ha definit com un “deure de totes les institucions, però també de tots els habitants dels Països Catalans”.
Per a la consellera, el català necessita una “sacsejada”. “Hem de fer la llengua moderna i promoure-la com a valor. Hem de fer una bona radiografia per detectar quines són les causes del retrocés”, ha assenyalat en referència a la davallada del nivell de català dels nous alumnes. En aquesta línia ha demanat obrir la prespectiva i treballar en el camp lingüístic “no només en clau de principat sinó de Països Catalans”. Per assolir-ho, Geis s’ha mostrat partidària de potenciar la la Xarxa Vives d’Universitats. “L’hem de repensar, rellançar i potenciar amb un finançament i una estructura adequada; una eina que treballi al servei de la llengua als Països Catalans”, ha apuntat. Geis però deixa marge als rectors per tal que prenguin les seves decisions en base el principi d’autonomia universitària.
Així, Geis en declaracions posteriors a la xerrada, ha assegurat que estudiaran i faran una “radiografia complerta” dela situació del català. De fet, les Universitats ja les han començat a fer. Però això sí, la conselleria no ordenarà res sinó que ha de deixar als rectorats debatre i posar en marxa els canvis o les iniciatives que considerin per respecte a “l’autonomia universitària”.
