Maria Garcia, periodista gironina, va haver de demostrar ofici i coratge per mantenir a ratlla un debat que podia haver sortit de mare. El primer debat de candidats a presidir el Consell de la República, celebrat a Girona, aquest dimecres al vespre. Un acte que donava el tret de sortida a una campanya electoral que té previstos, de moment, quatre debats, amb una proposta de celebrar-ne un del tot presencial a la Catalunya Nord. L’acte va transcórrer amb delicadesa, tranquil·litat i amb els candidats mirant de no prendre mal. Un dolce far niente que es va acabar amb les intervencions del públic, que van requerir a la moderadora ordre i comandament.
Els debatents van ser quatre dels sis candidats. Toni Comín -virtualment-, Montse Duran, Jordi Domingo -amb febre- i Jordi Castellà van explicar les seves propostes i van evitar el frec a frec directe. Però arran de les intervencions del públic van sorgir les primeres dissonàncies o preses de posició. En aquest sentit, davant les preguntes sobre les irregularitats Comín va defensar que fos “el consell” que vol presidir qui tingui el “control dels recursos” i no la societat que hi dona cobertura legal. És a dir, després de l’auditoria arrab de les denúncies internes sobre la seva gestió, demana minimitzar la societat que sosté econòmicament i legalment el Consell de la República, d’on precisament han partit el gruix de les queixes.
Un dels punts més aspres del debat va ser quan una persona del públic va dirigir la seva pregunta de manera unipersonal contra el candidat Domingo. Una pregunta que, pel to i el contingut, la moderadora va tallar de soca-rel argüint que el debat no permetia el to. De fet, els debats tenen el perill que algun candidat tingui la temptació de portar supporters alliçonats per carregar contra algun contrari. Una maniobra que o bé es fa molt bé, amb professionals, o evidencia un muntatge de part d’una de les candidatures a qui se li veu el llautó. En definitiva, acusava a Domingo de tenir accés a uns documents, cosa que el candidat va negar.
Propostes per remuntar el Consell
Cap dels quatre candidats va treure cap conill de cap barret. De fet, tots van repetir els seus programes, dirigits als afiliats del Consell. Normalment, estaven prou d’acord en les línies mestres de la unitat independentista i sobretot a donar tot el valor als consells territorials com a peça clau del funcionament de l’entitat a l’exili. Castellà va defensar canviar de seu i portar el Consell a Suïssa per restar importància a la Unió Europea. Domingo va defensar mantenir el Consell fora de l’Estat espanyol, malgrat una probable aplicació de l’amnistia, perquè els poders repressius de l’Estat sempre són una amenaça. I també va reclamar fer net a la institució. Duran va apostar fort pel “control del territori” i Comín per mantenir des del govern del Consell el control de tots els recursos, amb l’argument que “l’exili l’ha de dirigir un exiliat”.
Un dels punts més calents del tram final del debat, en el torn de preguntes, va ser quina relació ha de tenir el Consell amb forces polítiques com Aliança Catalana. Castellà va ser contundent: “La independència la farem amb independentistes”. “Necessitem tothom”, va reblar. Domingo va expressar que “si la independència depengués d’un senyor d’Aliança Catalana”, ell l’acceptaria” i va posar com a exemple la caiguda del mur de Berlín, un procés en què “no es mirava de qui era cadascú”. Comín va replicar que els valors del Consell són els “valors de la igualtat i la no discriminació” però que el Consell “no s’ha de ficar en la vida política autonomista i autonòmica, i Aliança és un actor de la política autonomista”. “No hem de perdre les energies amb els actors de l’autonomisme”, ha conclòs.
Duran va ser la més bel·ligerant amb la possibilitat de donar cobertura a Aliança Catalana. “Només cal recordar el concepte de Drets Humans i que som Grup Objectiu Identificable”, va declarar i va demanar no fer “trampes al solitari” perquè el “fonament ha d’estar ben fet” però “si durant 15 o 20 anys s’han fet ulls grossos a un tema crucial, d’una forma políticament i autonòmicament tan incorrecta, que ara no esquitxi, el Consell ha d’estar per sobre de tot això, perquè quan arribem no tindrem res a defensar perquè els valors els haurem perdut pel camí”.
