Diana Riba (Barcelona, 1975) repeteix com a candidata d’Esquerra Republicana a les eleccions europees del pròxim diumenge 9 de juny, però aquest cop assumeix el repte de liderar la llista en un moment complicat per als republicans, després de la desfeta de les eleccions al Parlament del passat 12 de maig. Enmig d’aquesta campanya electoral, de les negociacions per a la Mesa del Parlament i per a una eventual investidura i del debat intern obert pels republicans, Riba assegura en aquesta entrevista amb El Món que està convençuda que la formació, amb 93 anys d’història, es tornarà a aixecar “ràpidament” i evita mullar-se sobre si Oriol Junqueras ha de seguir liderant el partit perquè considera que “les posicions personals” no són importants en aquest procés intern. Diana Riba també alerta de l’auge de l’extrema dreta i acusa socialistes i Junts de “comprar el seu relat”. La conversa també tracta altres temes com l’aprovació de l’amnistia, l’acord de claredat europeu i el fitxatge de Tomàs Molina, com a número dos, en substitució de Jordi Solé.
Li preocupa que els resultats d’Esquerra el 12-M repercuteixin en les eleccions del 9 de juny?
Des del primer dia, no ens amaguem de l’elefant a l’habitació. Hem fet un mal resultat a les eleccions catalanes, però també diem que Esquerra Republicana, després de 93 anys d’història, s’ha sabut d’aixecar ràpidament de cops més forts. Creiem que a les eleccions europees, que són un altre tipus d’eleccions, Ahora Repúblicas, que és la coalició de les nacions sense estat, des de Galícia, País Basc i la totalitat dels Països Catalans, és l’opció de vot més útil per representar Catalunya i totes les nacions sense estat al Parlament Europeu. Perquè també allà, com a grup polític europeu, Esquerra està en una família europea amb les altres nacions sense estat de tota Europa. Aquestes eleccions són un bon moment, no només per aixecar-nos, sinó per demostrar aquesta feina de nacions sense estat a Europa.
L’amnistia aprovada dijous pot servir de revulsiu per a Esquerra?
La mesura ha de servir per a tots els represaliats, no només per a Esquerra Republicana i no com a revulsiu. Avui hem de celebrar l’aprovació d’aquesta amnistia. Hem de celebrar que després de tants i tants anys de lluita, finalment s’ha aprovat al Congrés dels Diputats. De moure aquells socialistes que no volien i ens deien que mai tindríem l’amnistia. Amb la feina d’Esquerra, no només ha arribat l’amnistia, sinó que hi va haver un primer pas, que va ser que els socialistes reconeguessin el conflicte polític. Perquè reconeixent un conflicte polític pots arribar a aquesta solució de l’amnistia, però després també pots fer camí cap a la solució final, que és el referèndum. Ens queda dintre d’aquesta campanya de les europees, també perquè a Europa també s’ha fet molta feina, i, per tant, ens permet recordar com s’ha lluitat des de tots els fronts pel reconeixement del conflicte. I és també per l’amnistia que també a Europa i al Parlament Europeu i a les institucions europees han fet aquesta mirada de resolució del conflicte amb tots els fronts internacionals que hem fet des d’Esquerra Republicana. No només des del Parlament Europeu, també des de Ginebra i des del Consell d’Europa.
Aquesta mesura és una victòria compartida?
Totalment. Així ho demostren els vots al Congrés als Diputats. Crec que és una mesura compartida, perquè, si no, no arribaríem a tenir la majoria en el Congrés en un moment que no hi ha majories polítiques, allà es necessiten tots els vots. I, per tant, des dels d’Esquerra Republicana, des dels 14 vots al Congrés d’Ahora Repúblicas, passant per tots els altres que han votat a favor com el PNB, Junts, PSOE… Absolutament tots els vots són necessaris, i això demostra aquesta victòria col·lectiva, política i socialment. No deixem de banda totes les entitats, des d’Amnistia i Llibertat i Òmnium Cultural, que han estat lluitant i remant perquè aquests centenars de persones afectades per la repressió puguin ser amnistiades, tot i haver passat pel calvari dels anys que han passat de reparació.
Vostè, de fet, ja ha iniciat una ofensiva diplomàtica per vetllar per l’aplicació de la llei. Tem que s’acabi imposant la visió dels fiscals del Procés i que això limiti el seu abast?
Creiem que no serà fàcil aquest camí, perquè ja hem vist que aquesta cúpula judicial, en lloc de fer la seva feina, fa política. Tenim una cúpula judicial que sembla un partit polític, i que fa política a la dreta de Vox. I, per tant, més que témer, és gairebé una evidència, i el que hem de fer i recordar des d’aquesta ofensiva diplomàtica és que haurem d’estar des de totes les institucions pendents del que passi amb aquesta llei. És una llei democràtica aprovada en un parlament d’un estat membre i no hi pot haver aquesta interferència del poder judicial en la vida política. Hi hauria d’haver aquesta separació de poders que tant demana la Unió Europea als seus estats. Per això comencem aquesta ofensiva diplomàtica, perquè estiguin vigilants per si, al final, el poder judicial fa aquesta interferència.
D’altra banda, un dels temes centrals d’aquesta campanya és el possible avenç de l’extrema dreta. A Europa, el PP europeu li està fent el joc a l’extrema dreta?
Sí. Una de les grans amenaces que tenim en aquesta legislatura és que continuï augmentant aquesta extrema dreta, que ja és molt present al Parlament Europeu. I, per tant, treballarem per aquest cordó sanitari que hi ha hagut fins ara, però també hem d’alertar que, al final, la victòria de l’extrema dreta està sent que partits democràtics els comprin el seu relat. I ho està fent el PP, ho estan fent els socialistes i ho està fent Junts. Estan comprant relats de l’extrema dreta, per exemple, votant a favor i fent bandera d’un pacte d’immigració i asil, que és, realment, una vergonya i atempta fins i tot a la llei internacional. I no només el PP, que ja va de cara comprant el relat i fins i tot parlant que hi ha extremes dretes bones i dolentes, sinó que ens trobem que el relat de l’extrema dreta està calant en el dia a dia de molts grups polítics a la cambra.
Feia referència al pacte migratori que s’ha fet a l’Eurocambra recentment, en aquest sentit les esquerres haurien de ser més valentes per debatre qüestions com aquesta?
Més que valentes, molt més fortes, per això demanem el vot. Ahora Repúblicas és la força progressista en aquests moments i és l’alternativa a tot aquest moviment d’extrema dreta i de compra del seu relat. És la força que pot lluitar, no només en la banda social, sinó també en la nacional, al Parlament Europeu. I, per tant, més que valentes, que crec que ja ho som molt i ho anem denunciant, han de ser molt més fortes. I ara en tenim una oportunitat el 9 de juny amb les votacions al Parlament Europeu.
Un altre aspecte que per a vostès té molta rellevància és el discurs verd. Frenar el canvi climàtic és compatible amb la defensa d’uns Jocs Olímpics d’hivern o projectes com la Copa Amèrica a Barcelona?
El canvi climàtic és un dels grans reptes que tenim en aquesta legislatura. Fa molts anys que al grup Els Verds/ALE treballem per aquest pacte verd europeu, que s’ha aprovat i, per tant, hem trobat les majories per posar el focus en aquesta necessitat de transformació perquè a Europa també ens hi juguem ser molt més sobirans. La pròxima legislatura, el que demanem des d’Ahora Repúblicas i Esquerra Republicana, en el tema verd europeu, és que aquest pacte verd europeu es transformi en el pacte verd i social europeu perquè no podem deixar ningú enrere. Necessitem grans pressupostos perquè no deixem ningú enrere i puguem fer tots el camí cap a aquesta transformació. I, evidentment, pel camí hi ha molts projectes que haurem d’anar adaptant perquè puguin ser possibles, conjuntament, amb el pacte verd europeu.
Li deia això perquè Tomàs Molina, fitxat al número 2 a les europees, s’ha manifestat a favor dels Jocs Olímpics. Són compatibles aquestes posicions amb un el discurs verd d’Esquerra?
Els Jocs Olímpics són una realitat a Europa. Barcelona va fer els Jocs del 92, i ara estava sobre la taula aquest joc olímpic d’hivern. Quan Tomàs Molina va fer les seves declaracions, i part del territori també estava valorant aquests Jocs Olímpics d’hivern, el que també es posa sobre la taula és com aquest tipus de jocs també transformen i ajuden a impulsar el territori. Crec que això Esquerra ho va deixar claríssim. I, per tant, Tomàs Molina sempre recorda que aquests Jocs Olímpics d’hivern haurien pogut permetre, per exemple, augmentar les connexions amb el Pirineu. El Pirineu hem de posar-li l’ull des d’Europa i des de Catalunya, i també hem de veure com promovem, amb diferents fórmules econòmicament, però també amb temes d’infraestructures, aquesta part del nostre país que també ens estimem.
De fet, Molina ha pres el relleu de Jordi Solé, que ha estat eurodiputat des del 2017. Per què es va prescindir d’ell?
No entenc gaire la pregunta. Jo crec que no s’ha prescindit de ningú, perquè és el vicesecretari internacional d’ERC.
Però després de saber-se l’elecció de Molina, Solé va fer un tuit lamentant que “ningú va dir que la política fos sempre justa”…
Em sap greu, eh, d’un tuit… Hem parlat moltíssim tots. El partit també. La llista electoral és la que heu acabat veient i crec que ningú ha prescindit el Jordi Soler, que és un gran actiu internacionalment a Esquerra Republicana. Fins i tot, repeteixo, és el vicesecretari internacional d’Esquerra Republicana de Catalunya. Per tant, té un càrrec orgànic molt necessari per impulsar les polítiques internacionals.
En aquestes polítiques internacionals, el català serà oficial a Europa aquesta legislatura?
Això també ho decidirem entre tots el 9 de juny a les urnes. També demanem el vot per això. Perquè és el català, l’euskera i el gallec. Aquestes tres llengües que són oficials en el territori europeu, però no són oficials a la Unió Europea. Aquest vot també és molt necessari perquè Ahora Repúblicas sigui més forta en el gran grup, que és Els Verds/ALE, i per poder fer tota la pressió que es pugui perquè sigui oficial a la Unió Europea. També és una lluita compartida, que fa molts anys que dura, recordem el 2004, i ho tenim sobre la taula. Que hagi acabat el mandat del Parlament Europeu no vol dir que s’hagi acabat, i que s’hagi de començar de zero aquest camí que tenim fet. I no serà per Esquerra Republicana de Catalunya que l’endemà el català no sigui oficial a la Unió Europea. Però, com sabem, això és diplomàcia i el que haurem de fer és remar molt, treballar molt i segurament fer menys cops de puny al pit amb grandiloqüència.
I pressionar el govern de Pedro Sánchez, entenc.
I collar el govern de Pedro Sánchez, evidentment. Hem vist uns socialistes que envien cartes demanant l’oficialitat, però potser una mica tebis amb la política diplomàtica. També els vam demanar, i continuarem insistint i exigint-ho, que s’hi posin de cara perquè, al final, és política diplomàtica que s’ha de fer al Consell d’Europa amb la relació amb els diferents estats membres. Per tant, que posin tota la seva força perquè això acabi passant.
Un dels altres objectius d’aquesta pròxima legislatura amb l’amnistia ja aprovada entenc que és el referèndum, en el seu programa, plantejant un acord de claredat europeu. Aquest acord de claredat per a què serviria?
L’acord de claredat europeu és una llei europea que reconeix el dret a l’autodeterminació com un dret europeu. Nosaltres ho portem al programa perquè el referèndum també ens el juguem a Europa. No ens el juguem només a l’estat espanyol, perquè si tenim una eina política homologada, decidida, que sigui democràtica i pacífica, a tota la Unió Europea, no ens trobarem amb situacions, com estem veient, que estigui en mans de cada estat membre. El que no pot ser és que depengui de cada estat membre en un espai europeu on el que volem són drets compartits i que les coses es facin de manera democràtica i pacífica. Per això el portem al programa i en els primers plens de legislatura impulsarem aquest acord de claredat europeu, que ve d’una feina feta en els últims cinc anys amb companys i companyes de diferents grups parlamentaris, però també de diferents nacions sense estat. Al final, és una llei d’autodeterminació europea.
Vostès es presenten conjuntament amb Bildu, BNG. Per què no és possible una coalició netament catalana amb Junts que comparteixi l’agenda catalana?
Jo crec que és totalment compatible. En realitat, ells estaven convidats i formaven part d’aquest grup del Caucus, i van ser ells que van acabar la legislatura posant-se de perfil. Però és evident que tenen les portes més que obertes, com qualsevol demòcrata europeu, perquè això va de construir majories per tenir una eina perquè tots els ciutadans pugui votar lliurement el futur del seu poble. Parlem del referèndum, però el referèndum és un cas més de la quantitat de consultes i referèndums amb què ens hauríem d’adreçar a la nostra població. Guanyant un dret en podem guanyar molts més. Hem de trencar amb aquesta Europa que és consultada només cada 5 anys. I, per tant, nosaltres som partidaris que hi hagi moltes més consultes ciutadanes, molta més participació ciutadana en les decisions polítiques, i un dels exemples és aquest del referèndum. I, doncs, Junts estan convidadíssims i continuarem animant-los perquè hi siguin en la presentació d’aquesta llei.
Però més enllà d’això, Junts i Esquerra no podrien pactar una agenda catalana per defensar a l’Eurocambra?
Podem portar agendes similars. El que està clar és que allà els objectius que són comuns els fem comuns. Per tant, benvinguts, que retornin al grup del Caucus i que ajudin, també, i remin, perquè aquest acord de claredat sigui una realitat. És com el català. Tenim l’agenda comuna en això. El tema és si després uns ho veuen més com a ‘pagar per avançat’ i fan relats molt més grandiloqüents i altres recordem que fa molts i molts anys que remem per aquesta agenda i ningú pot quedar-hi fora. A més, estic molt d’acord amb la pregunta. Ningú pot quedar-se fora.
Aquestes eleccions cauen enmig d’una negociació per la constitució de la Mesa del Parlament i una posterior eventual investidura? Això produeix més soroll del desitjat?
He de dir que durant la campanya electoral, que ja portem set dies oficials, totes les negociacions, o les que hi hagi hagut, s’estan fent amb discreció. És evident que hi ha molta mirada al Parlament de Catalunya, perquè acaba de tenir unes eleccions i el Parlament s’ha de constituir el 10 de juny. Si fa molt o poc soroll, el que segur que hem de fer és adaptar-nos a la situació. Les eleccions europees són el 9 de juny i el 10 de juny es constitueix al Parlament de Catalunya. Per tant, ho hem de fer possible tot alhora. Fer una campanya electoral, remar per tenir la constitució del Parlament de Catalunya. I aquí és on estem treballant tots i totes les persones d’ERC.
Acceptarien la presidència del Parlament a canvi de donar suport a Puigdemont?
Nosaltres ho hem deixat clar. Els que els últims anys feien oposició al Govern de Catalunya d’Esquerra Republicana són els que han de pactar i posar-se d’acord en quina és la proposta que posen sobre la taula. El que no es pot fer és passar la responsabilitat al Govern d’Esquerra perquè posem la proposta sobre la taula a aquells que han estat fent oposició. Per tant, que ells ens proposin alguna cosa. Tenim les portes obertes, tenim un equip negociador, se saben els noms, que truquin, que posin propostes sobre la taula i si Junts per Catalunya es posa d’acord amb els socialistes perquè tinguin la presidència de la Generalitat, ja ho hem dit i ho repetim, Esquerra Republicana no ho obstaculitzarà.
Unes eventuals eleccions anticipades a Catalunya serien un mal escenari per a ERC?
Bo o dolent, no tenim por d’una repetició electoral perquè mai tenim por de les urnes, ni a fer una consulta ciutadana un altre cop. Per tant, a nosaltres no ens fa por, però no és a les nostres mans. Primer, que socialistes i Junts, que han guanyat les eleccions i que no volien un govern que fos d’Esquerra Republicana, ens ho proposin. I, si ells no es posen d’acord i hi ha d’haver repetició electoral, a Esquerra Republicana no li fa por.
Ho deia perquè aquestes eventuals eleccions anticipades caurien enmig del procés intern que ha encetat el partit després del 12 de maig. Cal una renovació de la direcció d’Esquerra?
Això ho decidirà la militància d’Esquerra Republicana i s’han proposat els passos a fer perquè hi hagi tots els debats interns que hagi d’haver-hi i la militància pugui debatre-ho a Esquerra Republicana. Si s’ha de fer enmig d’una repetició electoral, doncs es farà. I ,si no, es tindrà més temps. Estem en un moment de reflexió, i així ho decidirà la militància.
Però com a persona involucrada en el projecte, creu que Junqueras ha de seguir liderant el partit?
No podem anar explicant públicament el que pot passar o el que es pot creure individualment, perquè no aporta res. Individualment, podem tenir molts punts de vista, que fins i tot poden canviar en el transcurs del debat, així de clar ho dic. Jo soc independent, no soc militant, i no votaré en aquest congrés d’ERC. Evidentment, hi soc present, soc de la família d’Esquerra Republicana i remaré per al millor per a aquest projecte, però és un procés que s’ha de fer i debatre internament i col·lectivament. Crec que les posicions individuals en aquest moment no són importants, i poden obstaculitzar molt més que unes eleccions catalanes.
Ha pensat a fer-se militant per participar d’aquest procés intern?
Estic en plena campanya electoral i, per tant, quan arribi el 10 de juny pensaré en els següents passos. Fa molts dies que ho dic, em sento molt d’aquesta família, professionalment i personalment. Esquerra Republicana de Catalunya m’ha ajudat en tots els sentits i em sento molt i molt involucrada. Continuarem parlant el 10 de juny, però en aquests moments estic centrada en aquestes eleccions que són tan importants per a la ciutadania de Catalunya.
