“Sóc un pres polític i no un polític pres, vam entrar a la presó amb Jordi Sànchez per ser activistes socials i no polítics”. Aquesta ha estat la targeta de presentació del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en la intensa declaració d’aquest matí al Tribunal Suprem que ha encetat la setena jornada de la vista oral del judici del procés. Cuixart ha advertit que només respondria a la fiscalia i a les defenses i no a Vox ni l’advocacia de l’Estat. Ha estat una declaració desacomplexada, directa i sense embuts en la defensa dels drets fonamentals. De fet, ha portat a terme una defensa política perquè era l’única manera de fer una defensa tècnica, perquè al capdavall, s’ha vist que la fiscalia no tenia res ferm per on bastir amb un mínim de coherència per mantenir els 17 anys de presó que li reclama per rebel·lió. Cuixart ha arribat, ha pres les mides i ha guanyat una partida per la que estava preparat i ple de convicció.
Poc més d’una hora després del començament de l’interrogatori del fiscal Jaime Moreno, Cuixart ha donat la campanada en base la seva condició de pres polític avisant al Tribunal que no reconeixia les seves declaracions davant el jutge instructor Pablo Llarena. “Aquelles declaracions estan fetes quan la meva prioritat era sortir de la presó, fetes sota l’impacte emocional d’entrar a la presó, ara la meva prioritat ja no és sortir de la presó; ara sóc un pres polític i la meva prioritat és l’absolució però sobretot és la resolució del conflicte polític i la democràcia a Catalunya”, ha sentenciat.
Tota una declaració d’intencions després de 500 dies de presó provisional. Cuixart ha forjat aquest matí la imatge que s’ha treballat en els darrers mesos. Un líder carismàtic, convençut, fins i tot amb un punt místic, allunyat dels lideratges polítics contaminats per la lluita partidista, que ha aixecat la moral de la tropa sobiranista amb unes respostes pensades en clau política i d’empatia amb la resta de l’Estat. “Jo només sóc president d’una entitat cultural”, ha al·legat amb habilitat. “A partir del 16 octubre que vostès ens posen a la presó, ens han tornat en uns referents de la societat catalana, contra la meva voluntat”, ha alertat.
La Fiscalia ha basat les seves acusacions en una sèrie de piulades del president d’Òmnium i del mateix perfil de l’entitat sobiranista. La vehemència tant de l’acusat com del fiscal ha fet baixar a l’arena el mateix Manuel Marchena, reclamant concreció en les preguntes i les respostes així com per estirar les orelles a Cuixart per la facilitat amb què pronunciava paraulotes com “hòstia” o “collons”. Tot i això, l’interrogatori ha estat intens, dinàmic i amb ziga zagas d’un amperatge brutal. Cuixart també ha carregat per la fondària política del judici. “La política encara no hi és, i aquí parlem de política, els polítics tenen l’obligació d’afrontar els fets”, ha manifestat al Tribunal per constatar el segell polític del judici. Cuixart ha citat Rosa Parks, Martin Luther King, Mahatma Gandhi o el mateix Tribunal Suprem per defensar la desobediència civil com un element indispensable per a una democràcia.
Dia especial
El dia era especial al Suprem. El fet que el president d’una entitat històrica amb 140.000 socis s’asseuria a la banqueta ha provocat fins i tot overbooking en la cua del pública. A quarts d’una de la nit ja feien cau a la porta. Fins i tot, hi era la Flores, la mestra que de l’escola bressol. “Va començar a caminar amb mi”, explicava tota emocionada mentre esperava asseguda al banc del passadís. Txell Bonet, la parella de Cuixart, ha hagut de sortir de la sala i seguir a través del mòbil part de la declaració. Missatges de solidaritat i felicitació per les paraules de Cuixart des d’un ampli espectre social més enllà de les fronteres independentistes. Roger Español, que va perdre un ull per una pilota de goma de la policia espanyola durant el dia del referèndum, també ha entrat com a públic.
Òmnium, tota una història
El líder d’Òmnium ha defensat els objectius de l’entitat. De fet, els hi ha explicat l’origen en ple franquisme impulsada per cinc empresaris “visionaris” en defensa de la “llengua, la cultura i el país”. Cuixart ha defensat l’historial i l’evolució de la institució durant el procés sobiranista. En aquest sentit, l’ha definida com una organització que busca generar els “grans consensos” de la societat i que comparteix els valors republicans. “Però no crec que se’m jutgi pel meu sentiment republicà”, ha ironitzat mirant al Tribunal que ha de decidir si el condemna a 17 anys de presó. “No se’l jutja per això”, li ha respost immediatament el fiscal Jaime Moreno.
L’interrogatori ha continuat reclamant explicacions a Cuixart per instigar a la mobilització permanent per assolir la independència. Cuixart no s’ha arronsat i ha explicat que Òmnium “demana als polítics catalans i espanyols que escoltin la veu de la ciutadania i ho continuarem fent en l’exercici dels drets fonamentals, llibertat d’expressió i manifestació”. “Seguim mobilitzats”, ha advertit.
En resposta a les insistents preguntes del ministeri fiscal sobre si l’objectiu d’Òmnium era assolir manifestacions “massives”, Cuixart li ha replicat que és una “obvietat” perquè “tota la gent que convoca una manifestació té l’objectiu que sigui massiva”. “Fins i tot, la manifestació de l’extrema dreta amb PP i Cs a la plaça de Colón”, ha apuntat. “M’agradaria pensar que aquesta sala no jutja la mobilització permanent”, ha reblat.
20S, una manifestació
El fiscal s’ha entretingut en el paper de Cuixart durant les protestes pels registres del Jutjat 13 en diversos departaments de la Generalitat el 20 S, la base de l’acusació. Cuixart ha definit aquelles mobilitzacions com un “punt d’inflexió en la societat catalana”. “Amb 17 detinguts, 40 registres, 750 alcaldes investigats per la Fiscalia, la seu de la CUP encerclada pel Cos Nacional de Policia sense ordre judicial”, ha contextualitzat per entendre la “manifestació espontània”.
Segons el líder d’Òmnium, la gent va respondre perquè va interpretar que “l’autogovern estava atacat”. Una situació que va fer reaccionar molta gent “sense violència però amb molta determinació”. “El sentiment d’autogovern està molt arrelat”, ha afegit per recordar que el restabliment de la Generalitat és anterior a la Constitució espanyola. En aquest context, Cuixart ha admès que a la vista de la magnitud de les concentracions les entitats sobiranistes -Òmnium i ANC- a “assumir plenament la convocatòria“.
Cuixart ha insistit, a preguntes de la Fiscalia, que el 20S no és res més que el dret fonamental i legítim de manifestació i expressió. Fins i tot, ha posat com exemple l’aturada pel desnonament a Lavapiés, a Madrid, la setmana passada on els veïns es van congregar davant la casa per “mostrar disconformitat” davant la policia i l’autoritat judicial, tot i que el desnonament es va acabar produint. “En el nostre cas, a més, tot es va produir sense violència”, ha subratllat.
Passadís i cotxes de la Guàrdia Civil
Cuixart ha admès que la Guàrdia Civil havia de treballar amb més “aparositat”. Tot i això, ha assegurat que la secretària judicial no va sortir pel passadís perquè no va voler. “M’hauria agradat que dins l’escenari de normalitat hagués fet servir el passadís que havien organitzat els voluntaris perquè era segur”, ha destacat. “Respecto la seva decisió d’haver sortit pel teatre”, ha tancat. Un relat exprès per tal de desmuntar el relat de la violència que la fiscalia narrava.
En aquest sentit, ha defensat enfilar-se als cotxes de la Guàrdia Civil a la nit (cap a dos quarts de dotze) per comunicar que volien que tothom marxés abans de la mitjanit, quan acabava el permís de manifestació. Ha explicat que van provar de comunicar-ho d’altres maneres però que “no se’ls escoltava” i que per això decideixen pujar als vehicles. Però el fiscal Moreno ha enfatitzat el seu malestar per titllar “d’altar majestuós” els cotxes de la Guàrdia Civil. Cuixart ha assegurat que van ser passades les dotze quan es va adonar de l’estat dels cotxes que “no representen l’independentisme”.
Desconvocar
Un dels moments més silenciosos de l’interrogatori ha estat quan Marina Roig, l’advocada del president d’Òmnium, ha projectat un vídeo en què s’hi veia Cuixart desconvocant uns centenars de concentrats que quedaven davant la seu d’Economia després de la desconvocatòria oficial de de dalt dels vehicles.
Cuixart també ha reconegut que “mai” va fer cap intent per desconvocar abans la manifestació perquè “l’objectiu era mostrar la disconformitat pel registre”. “Si no hi ha violència què m’obligava a mi a desconvocar la meva convocatòria anteriorment al que havia previst?”, s’ha preguntat igual que gho va fer Jordi Sànchez en la seva declaració de la setmana passada.
Referèndum: Dignitat col·lectiva
En l’apartat del referèndum, Cuixart ha definit el Primer d’Octubre com un “exercici de dignitat col·lectiva” i un “acte de desobediència civil sense violència”. “Com deia Marcelino Camacho, el dret a la vaga es defensa fent vaga, i el dret a votar es defensa votant”, ha glossat. També ha retret l’actuaciód e l’Estat per aturar el referèndum a “es tancaven webs com a Turquia” així com la violència policial. “El dolor que sentim encara avui nosaltres durarà generacions. La violència de la policia va ser desproporcionada”, ha enfatitzat.
Especialment visceral s’ha mostrat amb “l’a por ellos” proferit per membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. “A per qui anaven? A per ciutadans com nosaltres? Sóc fill d’una murciana, jo també sóc mig espanyol. Ens volen confrontar entre pobles d’Espanya”, ha denunciat Cuixart. “Haurien aconseguit el mateix objectiu amb una mica de paciència i sense usar la violència”, ha asseverat. “Podrien haver tret els manifestants un a un, com es fa en un desnonament per exemple”, ha afirmat a preguntes del fiscal, defensat “l’actitud pacífica” de la població. “Vist a posteriori l’1-O va ser un exercici de desobediència civil davant una suspensió il·legítima i injusta del TC, i la desobediència civil no és punible”, ha definit al Fiscal.
El rei i la policia
El líder d’Òmnium s’ha enganxat amb el fiscal quan aquest li retreia haver esperonat a la gent a “ocupar” les escoles. Cap dels tuits que ha mostrat el fiscal utilitzaven aquest verb. Precisament, en aquest punt, Cuixart ha carregat contra els policies que anaven “armats fins a les dents, amb escuts, porres, pistoles, i escopetes per anar a buscar caixes de plàstic”. “Algú pensa que som tan ingenus que creiem que ciutadans de peu anirien als col·legis i podrien tòrcer i doblegar la voluntat dels funcionaris de no fer la seva tasca?”, s’ha preguntat després de dir que els policies estatals anaven “armats fins a les dents” per anar a buscar “caixes de plàstic”, en referència a les urnes. Per a Cuixart, com la resta d’acusats, l’única violència que hi a haver fou la policial. “I després surt el rei i ens diu que què hem fet els catalans”, ha lamentat.
Sí bé ha reconegut que la intenció era omplir els col·legis de gent sí que s’ha desvinculat del seu poder de convocatòria. “Amb 99 retuits seria presumptuós que podria moure les masses”, ha ironitzat. “La violència no forma part de l’ADN de la societat catalana, no faria mai res perquè algú s’enfrontés a la policia, no ho he fet mai i mai ho faré”, ha insistit. De fet, ha recordat que en alguns col·legis electorals la policia i la guàrdia civil va marxar sense impedir el referèndum i les urnes van continuar aplegant vots.
Especialment dur ha estat el teva meva amb Moreno sobre què va passar a l’Escola Ramon Llull on Roger Español va perdre un ull per una pilota de goma disparada pel Cos Nacional de Policia. Els Fiscal l’inquiria sobre les 700 persones que s’hi aplegaven i Cuixart responia amb la desgràcia d’Español. El fiscal ha demanat auxili a Manuel Marchena perquè no responia la seva pregunta perquè Cuixart li replicava que no li agradaven les seves respostes. Marchena li ha fet passar la paraula.
També ha desvinculat Òmnium de l’organització del referèndum i ha valorat que el Tribunal Constitucional mai no els va interpel·lar. Així mateix, considera que l’1-O va ser un “motiu d’orgull per a tots els espanyols”. “Tots els ciutadans d’Espanya hauríem d’estar orgullosos de l’1-O, que ha estat l’exercici més gran de desobediència civil a Europa, i per veure que els ciutadans tenen aquesta capacitat de voler una societat millor”, ha defensat.
No passaran
Cuixart ha acabat la seva declaració amb les preguntes de la defensa. El president d’Òmnium ha aprofitat per puntualitzar algunes de les qüestions obertes per la fiscalia. Així, i en connexió premeditada amb la seva advocada ha explicat l’ús del lema “No passaran” que la fiscalia va incorporar com a prova de càrrec en el seu escrit de conclusions provisionals. Cuixart ha recitat el poema d’Apel·les Mestres on apareix la frase com a prova de la lluita pels drets contra el feixisme.
