L’exvicepresident del Parlament Josep Costa no afluixa. Si fa tres setmanes presentava un escrit davant la sala penal del Tribunal Suprem reclamant que no s’apliqués l’amnistia al seu cas -absolt de desobediència i amb un recurs seu contra els jutges–, ara ha fet un pas més. Costa ha registrat un escrit amb què recusa quatre dels magistrats de la sala penal que han de dirimir si li apliquen o no l’amnistia en el cas de la Mesa de la cambra catalana que presidia Roger Torrent.
L’escrit, de 15 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, Costa fa un repàs a la jurisprudència, tant europea com espanyola, per fonamentar la recusació contra Manuel Marchena, Carmen Lamela, Antonio del Moral i Andrés Martínez Arrieta. Una argumentació que sosté detallant cada recusació individualment per argüir la manca d’imparcialitat dels togats que han de decidir sobre la seva amnistia. Una amnistia que Costa vol impedir que se li apliqui per evitar que els jutges espanyols que han actuat contra el Procés siguin amnistiats. D’aquesta manera, demana que s’apartin tots quatre del recurs de cassació i de l’obertura del plet sobre l’amnistia.
Dur al·legat contra el president de la sala penal del Suprem
Costa no s’està per romanços per recusar Marchena. De fet, assegura que és “gairebé innecessari argumentar” la seva parcialitat. Tot en el marc dels “fets que motiven la persecució penal” de Costa perquè “constitueixen una reacció política del Parlament de Catalunya a les seves decisions com a magistrat i president de sala”. “El seu paper com a arquitecte de l’estat d’excepció judicial que s’ha imposat a l’Estat espanyol en relació amb el moviment independentista és notori“, retreu Costa. També ressalta “les seves connivències polítiques i els seus estratagemes processals per subvertir l’ordenament jurídic europeu i internacional, convertint en paper mullat els tractats internacionals de drets humans”.
En aquest sentit, recorda el missatge de WhatsApp que el portaveu del PP a Senat, Ignacio Cosidó, va argüir quan proposava nomenar Marchena per tal que els populars controlessin la Sala Segona del Suprem “des de darrere”. Unes informacions que van ser un terrabastall informatiu en el seu moment. “És evident que aquest control polític suposa una interferència inacceptable sobre la independència judicial”, afegeix. També recorda que Marchena va ser ponent del que titlla “d’infame” sentència del Procés després “d’una farsa de judici” amb condemnes per “delictes inexistents, causant estupor i condemna en l’àmbit internacional”. “Es tracta sens dubte d’un dels principals impulsors d’una singular derogació, en contra del text i l’esperit, dels principals tractats de drets humans ratificats per l’Estat espanyol”, apunta. “En particular”, afegeix, que “la condemna de la Molt honorable Presidenta del Parlament de Catalunya, relacionada en la seva essència amb aquest procediment, és un atac gravíssim a la democràcia representativa, la separació de poders i la inviolabilitat parlamentària”.
Ordres de detenció il·legals
Pel que fa a la resta de magistrats, Costa recorda que van ser tots tres els que van decretar o mantenir la presó dels principals encartats en el sumari contra el referèndum. En aquest sentit, ressalta Andrés Martínez Arrieta i Antonio del Moral García com a integrants de la Sala d’enjudiciament que va confirmar “la detenció arbitrària -així qualificada pel Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides- dels presos polítics catalans, denunciada i condemnada reiteradament pel Parlament de Catalunya”. I retreu a Lamela haver decretat la presó provisional dels membres del Govern i de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. “Per això es troben obligats a abstenir-se de qualsevol actuació vinculada al present recurs de cassació”, afegeix Costa.
