L’advocat i impulsor de Constituïm, Jordi Domingo, ha assegurat aquest dimecres a Madrid que la proposta de Constitució que han elaborat els disset membres de la plataforma impediria un bloqueig polític com l’espanyol perquè planteja un sistema presidencialista semblant al dels Estats Units d’Amèrica.
“Aquest passaria per una circumscripció única per escollir el president de la República”, ha explicat Domingo, que s’ha mostrat convençut que és la proposta amb “més legitimitat” perquè s’escolliria el candidat més votat. La plataforma Constituïm ha presentat aquest dimecres a Madrid la seva proposta de Constitució per a Catalunya en el marc de la Setmana Catalana al Món, que té per objectiu mobilitzar els ciutadans a l’exterior de cara a la Diada.
Durant l’acte de presentació als mitjans, Jordi Domingo ha subratllat que la proposta de text de la plataforma ha de servir com a eina de treball de debat per a la ciutadania, experts i parlamentaris, que en darrera instància seran els encarregats d’elaborar la carta magna catalana. Els impulsors del projecte asseguren que aquest ha de ser “tranversal” i que ha d’obtenir el màxim consens possible.
Els advocats Jordi Domingo i Agustí Carles i la presidenta de l’Associació Nacional Catalana a la capital espanyola, Belen Murillo, han estat els encarregats de la presentació a Madrid de la proposta de Constitució catalana de Constituïm. Un acte que ha comptat amb l’assistència del delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, de les diputades del PDC al Congrés, Lourdes Ciuró i Miriam Nogueras, i del jutge i senador d’ERC, Santiago Vidal.
Una proposta inspirada també en la Constitució espanyola
El jurista català, Jordi Domingo, ha admès que molts dels articles del projecte de Constitució per a Catalunya s’inspiren en el text espanyol. “Durant les més de 2.600 hores de reunions teníem sobre la taula la Constitució espanyola i l’Estatut de Catalunya”, ha subratllat en una intervenció davant els mitjans de comunicació, per afegir que hauria estat “excel·lent” que la carta magna espanyola s’hagués aplicat “al peu de la lletra” i no de manera parcial com s’aplica a dia d’avui. “La hem reproduït ens molts articles”, ha subratllat.
La Fiscal General de l’Estat contribueix a fer créixer el nombre d’independentistes
Els impulsors de Constituïm també han carregat contra la intervenció de la Fiscal General de l’Estat, Consuelo Madrigal, durant l’acte d’obertura de l’any judicial assegurant que amb les seves paraules de dimarts va contribuir a fer créixer el número d’independentistes. “Dir que fora de la llei no hi ha democràcia és de suspens a qualsevol facultat del món”, ha apuntat Domingo, per afegir que “la pròpia Constitució espanyola diu explícitament que està basada en la voluntat popular”. “Ignorar-ho és afegir més unionistes a la causa independentista”, ha sentenciat.
L’orígen de Constituïm
Aquesta plataforma està formada per disset de professionals de diferents àmbits per donar forma a la futura constitució catalana i sorgeix de les propostes impulsades pel jutge i senador d’ERC, Santiago Vidal, el grup d’enginyers per la independència de l’ANC i ‘Constitució.cat’.
A partir de la presentació d’aquestes tres propostes de text el 31 de gener de 2015 a l’Ateneu Barcelonès, Constituïm va crear un grup de treball que es reuneix periòdicament per tal de consensuar un document. Aquest no recull només les aportacions dels grups del jutge Vidal, d’enginyers i ‘Constitució. Cat’, sinó que incorpora també les més de 3.400 aportacions ciutadans que arriben a través de diferents fòrums.
“La voluntat d’una República avançada en una Catalunya independent”, resa el pròleg de la proposta de l’articulat elaborat per aquest grup de professionals d’ideologia diversa durant més de 2.600 hores de treball conjunt i individual i que presenta el seu treball com “una aportació més damunt la taula per aconseguir una Constitució transversal i per a tothom”.
Principals articles
L’article 3 fa referència a l’oficialitat del català al nou estat: “El català és la llengua nacional i oficial de Catalunya”. Malgrat això, el mateix article reconeix “un estatus jurídic especial” al castellà i també atorga caràcter oficial a l’aranès.
L’article 59 defineix la República de Catalunya com “una nació de pau” que garanteix la protecció dels seus ciutadans i del territori a través de l’Agència Nacional de Defensa i Seguretat que recull l’article 60.
L’article 66 atribueix al president de la República i cap d’Estat la funció executiva. A més, la màxima autoritat tindrà la iniciativa legislativa, serà l’encarregat de convocar els processos electorals, consultes, referèndums i altres formes de participació. Els mandats seran de cinc anys i només es podrà optar a una reelecció.
La proposta per a la composició i règim electoral queda recollida a l’article 78 que preveu que els diputats puguin ser escollits per un període de cinc anys, renovable una sola vegada. Així mateix, afegeix que la circumscripció electoral serà la comarca tret de la ciutat de Barcelona, on les circumscripcions seran els diferents districtes.
Així mateix, el punt quatre del mateix article estableix que el sistema electoral al Parlament serà de representació directa, de llistes obertes i a una sola volta. Els escons que quedin vacants al llarg de la legislatura es cobriran mitjançant unes eleccions a la circumscripció concreta.
