Les eleccions catalanes no són les primeres que s’han d’ajornar a causa de la situació sanitària provocada per la pandèmia. Els comicis bascos i gallecs s’havien de celebrar –anticipadament en els dos casos, per decisió dels executius– el dia 5 d’abril, en ple confinament domiciliari a tot l’Estat. Van acabar celebrant-se el 12 de juliol amb l’aval de tots els partits i de les juntes electorals autonòmiques. Però quan es va prendre la decisió d’ajornar les eleccions del 5 d’abril, en l’argumentari de les condicions epidemiològiques les dades de la incidència de la Covid eren més favorables que les que tenia aquest dijous Catalunya, un dia abans de prendre la decisió d’ajornar les eleccions previstes per al 14F –també anticipades, però per la inhabilitació del president Torra i la inexistència d’un candidat alternatiu.
Segons dades del ministeri de Sanitat, que van servir als executius basc i gallec per argumentar l’ajornament de la cita electoral, la incidència acumulada del coronavirus a catorze dies entre 100.000 habitants a Galícia el 5 d’abril del 2020 era de 183,11, i a Euskadi, de 289,9. Aquest dijous 14 de gener, Catalunya va registrar una incidència acumulada de 532,44 casos per cada 100.000 habitants.
En qualsevol cas, el confinament domiciliari no va ser un argument decisiu per ajornar les eleccions ni tampoc per a les juntes electorals, que van donar-hi llum verda. I és que el decret d’estat d’alarma, tal i com remarca a EL MÓN el penalista Joan Queralt, “deixava clar que el ciutadà podia abandonar el seu domicili per dur a terme tràmits oficials, i el dret de vot n’és un. Per tant, que a Catalunya no hi hagi confinament domiciliari no pot ser ni un argument a favor ni en contra de l’ajornament”. Sí que ho és, com va remarcar la Junta Electoral del País Basc, que no es pugui garantir la seguretat dels votants amb les mesures sanitàries que s’havien previst per al 14F, tal i com defensa el Govern català, degut a l’increment de la incidència de la pandèmia.
La junta basca va argumentar aleshores que “l’administració electoral havia previst ja mesures preventives per protegir la votació i per al recompte de vots d’una manera que es minimitzés la possibilitat de contagi, entre elles, una neteja desinfectant intensiva dels locals i del material electoral, la provisió d’elements per a la higiene de mans i gel hidroalcohòlic, així com guants per a les persones que actuessin com a membres de mesa electoral, interventors, apoderats i representants de l’administració”. Però els experts que van elaborar els informes governamentals van considerar aquestes mesures insuficients, i la Junta Electoral del País Basc els va donar la raó.
11 
