L’aplicació del 155 de la Constitució contra les institucions catalanes ha tingut tres conseqüències: “la paràlisi i incertesa en les actuacions de l’administració; el control polític i, en tercer terme, i clau és que l’Estat en aquests moments és conscient de com funciona l’administració de Catalunya, sobretot aquelles parts que desconeixien, fins i tot, els seus costums, allò que en diem el precedente administrativo”. Aquesta és la conclusió que ha exposat Josep Ramon Barberà, professor de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra, ha detallat aquest matí en una curs sobre l’aplicació del 155 a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (el Conflent).
A parer de Barberà, l’aplicació del 155 és la prova que el “sistema no funciona”. Una conclusió basada en el signficat i la idea iniciària del 155 inspirat en Bundeswang, la “força federal”. “El 155 és un mecanisme extraordinari de coerció, una norma del tancament del sistema, de coerció federal”, ha detallat. “És com diuen els federalistes, són clàusules posades per no aplicar-se mai perquè si s’apliquen ens està dient que el sistema no funciona, són l’última ratio”, ha reblat.
A més, Barberà ha insistit que el 155 és una “mesura extraordinària” i com a tal “ha de ser interpretada de manera restrictiva”. “És una norma extraordinària d’interpretació restrictiva”, ha sentenciat. Un requisit que pel professor Barberà no compleix ni de bon tros, ans al contrari, no té ni tan sols “proporcionalitat”. De fet, considera que l’acord del Senat d’aplicació del 155 té el que, com, quan i qui de forma absolutament indeterminats”. “Traspua caspa, franquisme i sobretot, discrecionalitat administrativa”, ha sentenciat.
