Per posar en marxa l’Operació Catalunya també van caldre fer tràmits oficials. Encara que fos per poder disfressar la realitat o per donar-hi aparença de legalitat. En concret, per permetre que la temuda Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia tingués un coixí per poder investigar els patrimonis dels líders independentistes era necessari passar pel jutjat o la Fiscalia. El mètode escollit va ser un d’habitual: una denúncia anònima que va activar la policia patriòtica i tots els seus ressorts. En concret, es tracta d’una denúncia, molt estranya, registrada el dos de novembre del 2012, 23 dies abans de les eleccions al Parlament de Catalunya avançades pel president Artur Mas amb el compromís de convocar una consulta d’independència.
Curiosament, aquest document el va tramitar un vell conegut de l’Operació Catalunya, l’aleshores inspector cap del grup 24 de la UDEF, Álvaro Ibáñez (TIP 89140), que casualment signa gairebé tots els atestats del sumari del cas Pujol en la causa que encara espera data de judici a l’Audiència Nacional. Un inspector que, per altra banda, es va salvar d’una condemna pel cas dels pendrive dels Pujol gràcies a l’actuació d’Edmundo Bal, advocat de l’Estat i ara líder de facto de Ciutadans. I el mateix que va obrir una investigació sobre uns diners de la família de l’expresident dipositats a la Catalunya Nord, arran de la declaració d’un pres de Quatre Camins condemnat nou vegades per estafes, frau o falsedat documental, que va resultar ser el fiasco del cas Peñaranda.
La relació amb Villarejo
Aquesta denúncia va arribar pocs dies abans que el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo conspirés amb l’exfinancer Javier de la Rosa i amb l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez, per denunciar la família Pujol i delatar suposats negocis originats en la corrupció. De fet, el 29 de novembre del 2012, Villarejo va enviar el seu soci Rafael Redondo a redactar la denúncia que Javier de la Rosa interposaria davant la UDEF i que després no va ser ratificada. De la mateixa manera que el jutge instructor de l’Audiència Nacional, Pablo Ruz, va descartar donar credibilitat a la denúncia presentada per Victoria Álvarez. A finals de gener del 2013, ni tres mesos després de la interposició de la denúncia, l’inspector Álvaro ja apareix als diaris de Villarejo a través de dos enllaços molt importants. En primer terme, amb l’advocat Javier Iglesias, alies “El largo“, a qui el comissari considerava com a interlocutor de Mariano Rajoy, amb qui parlen d’Álvaro Ibáñez, en “temes relacionats amb adjudicacions de concursos”. L’altre contacte serà amb el comissari José Luis Olivera, director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO), que anteriorment havia estat cap de la UDEF.
Una denúncia arran del cas Palau
El contingut de la denúncia anònima comença justificant el seu registre a la policia. En principi, el denunciant anònim vol que sigui la mateixa policia qui aporti al jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona la denúncia que interposa. Aleshores, aquest jutjat portava la instrucció d’un dels casos més mediàtics dels darrers anys a Catalunya, el cas de l’espoli del cas Palau. El títol de la denúncia, en castellà, era concloent: “Caso Millet, información a tener muy en cuenta”. A partir d’aquí el denunciant anònim demana “disculpes per la intromissió” i s’autodefineix com a “persona retirada de la vida empresarial”. Tot i això, l’anònim assegurava que un programa de Salvados emès a La Sexta i un Informe Semanal l’havien “esperonat a denunciar”.
El denunciant anònim explicava que havia viscut entre Barcelona i Madrid com a directiu “d’una gran empresa” que apareixia com a “donant” de la Fundació Trias Fargas, la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya implicada en el cas Palau. En cap moment esmenta l’empresa, ni l’import de les donacions, ni els càrrecs concrets que havia ostentat. A partir d’aquí, comença a detallar el mecanisme de com funcionaven les comissions que hipotèticament provenien de conductes relacionades amb la corrupció.
“No eren donacions, eren pagaments”
A l’escrit registrat a la policia insistia que les aportacions empresarials a la fundació no eren “donacions” sinó que eren “pagaments, comissions o peatges de contractistes per les adjudicacions de contractes ja rebuts”. Donacions que o bé “es feien el mateix dia de l’adjudicació o es deixaven passar, a tot estirar, dos mesos des del moment de la seva formalització. Així mateix, concreta que la seva empresa donava el mateix “%”, un percentatge que “no especifica per mantenir l’anonimat de la denúncia”. Un percentatge que, segons la denuncia, no només permetia l’adjudicació del contracte sinó multiplicar per dos o per tres els beneficis de l’adjudicació. Fins i tot, delata que en algun cas havien arribat a tenir un benefici del 27% en alguna adjudicació.
És a dir, l’explicació del denunciant és que abans de l’adjudicació es negocia el percentatge. “Tots aquests peatges”, afegeix, “per la meva experiència variava entre el 3,4% o el 5% de l’import de l’adjudicació sense sumar-hi l’IVA”. La comissió també podia variar de manera “excepcional” si el contracte es podia “engreixar” o quan es podia fer un “pelotazo“. La denuncia també addueix que els pagaments es feien directament a la fundació “als caps polítics”. Fins i tot, apunta que quan les comissions eren molt elevades, perquè els contractes ho eren, es pagaven a l’estranger. Això sí, sense aportar cap dada. En aquest marc, el denunciant demanava a la policia i al jutge que revisés la llista Falciani, la polèmica base de dades d’un exbanquer suís que va difondre milers de comptes amb fons d’origen sospitós. Una llista que, atesa la denúncia, hi podrien trobar part i destí d’aquestes donacions.
Artur Mas i el Brasil
El text de l’escrit prova d’embolicar directament Artur Mas, que aleshores havia convocat les eleccions. Hi afegeix el Brasil de fons, com ja ho va intentar la policia patriòtica, amb un pintor brasiler a qui suposadament li comprava quadres per amagar diner negre que provenia d’aquestes donacions. Així, anima els policies a preguntar a Artur Mas. “Segurament en sap més que jo” perquè “ha venut la gestió de l’aigua potable a Barcelona pels 50 anys vinents”, diu, en referència a la venda d’Aigües Ter Llobregat a Acciona, que l’any 2018 el Tribunal Suprem va tombar. “Jo no crec”, especulava la denúncia, “que el responsable d’Acciona només anés a les terres brasileres a la recerca de finançament, potser també li va anar bé deixar per allà algun compte corrent amb una elevadíssima comissió, a nom d’un gran de Catalunya”.
El final de la carta “aconsellava” la policia buscar dades exactes de les donacions i fer una immersió al BOE i mirar contractes amb empreses i administracions dirigides per CDC. “El poble ho ha de saber”, argüeix la carta dirigida a la Brigada de Blanqueig de Capitals, a l’inspector del grup 24 i al jutge Josep Maria Pijoan, que instruïa el cas. Una dada que demostra molt bé a qui dirigia la missiva. El 14 de novembre, és a dir, dotze dies després del registre de la denúncia, el cap del grup 24, l’inspector 89140, remetia la carta al jutjat i comunicava que el grup investigador estava realitzant diverses perquisicions sobre qui podia ser el remitent de la comunicació i deia que se n’informaria el jutge. Finalment, aquesta informació va quedar dormint el son dels justos en un calaix. Però gràcies a aquest document, la policia va tenir un primer aval per començar a investigar el que es batejaria com Operació Catalunya.
