Res a fer. La secció segona de l’Audiència Provincial de Madrid ha confirmat l’arxivament de la querella de l’expresident del Barça, Sandro Rosell, contra tres comandaments del Cos Nacional de Policia i un oficial de l’FBI arran de l’Operació Catalunya. L’argument dels magistrats replica la del titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Madrid que va entendre que de la investigació i dels fets exposats en la querella, no està prou justificada la perpetració dels delictes denunciats com ara delictes d’organització criminal, acusació i denúncia falsa, falsedat en document oficial i detenció il·legal. Contra l’arxivament no hi ha possibilitat de recurs ordinari.
La Sala entén que no hi ha prou prova que avali la realitat indiciària dels fets denunciats i que “justifiqui continuar amb la investigació sobre la suposada operació orquestrada per l’Estat contra Sandro Rosell” . En la resolució, d’onze pàgines i a la que ha tingut accés El Món, detalla que no hi ha indicis on els querellats, com el comissari José Manuel Villarejo o el nord-americà Mark Varri, haguessin tingut un “paper fonamental en l’elaboració d’informes policials amb dades falses sobre la seva persona”. De fet, la sala ho revesteix tot amb dades de “publicacions de premsa” que relacionarien la “presumpta campanya orquestrada contra Rosell” per la relació del Barça amb l’independentisme.
El valor de les notícies
Els togats indiquen que les “notícies periodístiques no tenen altre valor que el de ser vehicle de transmissió d’una notitia criminins, sense valor probatori, ni tan sols indiciari més enllà de les fonts en què es recolzen”. “En aquest cas, –continua la resolució- aquestes fonts són converses gravades subreptíciament, anotacions en una agenda de Villarejo, intervinguda judicialment, entrevistes públiques de diferent índole i declaracions de Villarejo a les comissions d’investigació parlamentàries”. Davant de tot això, els magistrats convenen que “continuar la investigació dels fets denunciats per meres sospites és clarament prospectiva cosa que prohibeix la llei, en resultar del tot incompatible amb els principis del nostre Estat Democràtic de Dret”.
